Un musulmà a l’ermita de Puigcerver

ONG Amics de Boulembou (Senegal) i l’ermita de Puigcerver

En la festa de la Mare de Déu de Puigcerver del mes d’agost de 2012, i en l’església de l’ermita, vaig projectar unes diapositives de la tasca feta per l’ONG Amics de Boulembou. Per tant, aquesta ONG no és aliena a l’emparament de la Mare de Déu de Puigcerver i al coneixement d’alguns dels seus devots.

L’Associació d’Amics de l’ermita de Puigcerver i l’Associació d’Amics de Boulembou són, per a mi, dues associacions amigues que omplen els meus anys de jubilació. Ara en torno a parlar amb motiu del viatge de l’Ibrahime Diakhaté al nostre país i la seva visita a Puigcerver.

Qui és l’Ibrahime Diakhaté? L’Ibrahime

Però, qui és l’Ibrahime Diakhaté? L’Ibrahime (Abraham) és un musulmà de 36 anys, que resa cinc cops al dia; des de bon matí, abans de clarejar el dia, fins al vespre, quan es fa de nit. És un col·laborador molt valuós de l’ONG Amics de Boulembou, que resideix al Senegal, casat i amb fills, que vam voler que fes una estada a casa nostra a fi de potenciar les seves capacitats i, també, de fer-li conèixer el país.

L’11 de setembre de 2014 el vàrem anar a rebre a l’aeroport de Barcelona. Va fixar la seva estada a Salt (Gironès), seu de l’ONG. Però en el transcurs de les festes de Santa Tecla de Tarragona del 2014, l’Ibrahime va fer una estada d’una setmana entre els tarragonins, on comptava amb amistats que ja havien visitat Boulembou, fotografiats a la Pça. Prim de Reus.

Tinguérem una trobada amb les germanes carmelites descalces del monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona, primer lloc on vaig explicar la tasca que duu a terme Amics de Boulembou, amb motiu del cicle de conferències pasquals que tenen costum de fer. Posteriorment, vaig repetir la conferència al saló d’actes de Caixa Fòrum de Tarragona, cedit per La Caixa. I, per últim, a l’ermita de Puigcerver, com ja he esmentat suara.

Vàrem gaudir de l’espectacle dels castells a la plaça de la Font, amb motiu de les festes de Santa Tecla, i de la visita a la Costa Daurada, Cambrils, Salou; a la muntanya, la Musara, Siurana, Sant Joan de Codolar, Escala Dei, juntament amb el paisatge i l’ermita de Puigcerver, on vàrem dinar, servit per la Lourdes i en Carles, els ermitans. No en tinc fotografies. La presentació fotogràfica que faig de l’Ibrahim és a la Sagrada Família de Barcelona, i la ja esmentada de la Pça. Prim a Reus. Hi adjunto dues fotografies més. Una, un servidor amb gorra blanca i la inscripció «Ntra. Sra. de Puigcerver», que em protegeix del sol de l’Àfrica, en un dels viatges que cada any faig a Boulembou —en aquet cas, en el port de Dakar, embarcant per visitar l’illa de Goré, on els traficants recloïen els esclaus per transportar-los posteriorment a Amèrica—. A l’altra fotografia hi sóc amb dos africans, un amb una samarreta i la mateixa inscripció, «Ntra. Sra. de Puigcerver», amb l’afegit ‘’Alforja’’.

Boulembou és un petit poble del Senegal, a 500 km de la seva capital, Dakar, vers l’interior d’Àfrica, en la regió de Tambacounda. Hi fa força calor, ja que sempre és estiu, si bé, en l’època seca, a les nits refresca. L’any es divideix en època seca, d’octubre a maig, temps en què no hi cau ni una gota d’aigua, i l’època de pluges, de juny a setembre, més o menys abundants segons les anyades i els llocs.

L’ONG Amics de Boulembou neix a Salt (Gironès) l’any 2006, on viuen de 20 a 30 ciutadans de Boulembou, fet que li dóna un tret singular, que resulta ser de gran eficàcia. Per tant, podem dir que primer varen venir ells, i que després hi anàrem nosaltres. Només fa projectes a Boulembou, d’ètnia serahoulé o soninké, molt pobre, de religió musulmana, envoltats de l’ètnia mandinga, i no té cap altra finalitat que el desenvolupament integral del poble. El periodista Jordi Dalmau ha definit l’ONG, d’una manera molt encertada, com «tota una amistat», en un article publicat en la Revista de Girona, número 286.

Si algun dia penseu que us agradaria visitar Boulembou, no dubteu a demanar-ne informació. L’oferta és de gran llibertat d’organitzar-vos. Establirem contacte amb vosaltres mitjançant Amics de l’ermita de Puigcerver. Per a més informació, podeu consultar el «facebook» d’Amics de Boulembou.

Avui, que la religió musulmana pateix d’extremistes que ens porten la divisió, poso la persona de l’amic Ibrahime Diakhaté com a exemple d’amistat, d’entesa i de respecte, i també l’exemple del Senegal i el poble de Boulembou, que sempre ens acomiada amb una oració comunitària, amb tots els seus trets africans de diferències culturals singulars, en l’aixopluc de la Mare de Déu de Puigcerver.

Antoni Camprubí

Col·laborador de la ong Amics de Boulembou i Secretari Amics de l’ermita de Puigcerver