La vall d’Alforja

Porta d’entrada sud al Parc Natural de les Muntanyes de Prades i al Priorat.

L’ermita i Alforja estan en la ubicació perfecta si vols estar a mig camí entre el mar i la muntanya, i el coll d’Alforja ha estat des de sempre el pas més usat per connectar les dues zones. Per una banda tens la Costa Daurada amb les seves concorregudes platges i el parc temàtic Port Aventura, molt pròxims a Reus, i a Tarragona. Per l’altra el Priorat, les Muntanyes de Prades i el Montsant, un entranyable massís poblat de petites ermites que remunten a un passat on no sobrava la fe ni el misticisme, i a menys de 30 minuts en cotxe del santuari, s’hi troba el llegendari poblat medieval de Siurana, últim reducte català de la dominació àrab, paradís d’excursionistes i escaladors i es pot apreciar per la conservació de la seva arquitectura i les seves inigualables vistes.

La vall d’Alforja

La vall d’Alforja està  entre el Cingle d’Arbolí i  la Serra de la Mussara, imponent paret aparentment infranquejable d’un característic color rogenc pertanyent a  les muntanyes de Prades i per altra banda les serres del Mirador, Regalat i els Agres, formacions entre les quals destaca la muntanya de Puigcerver coronada per la nostra ermita. El terreny principalment està format per bosc i botja, tot i que encara es conserven zones cultivades, predominen els avellaners, seguits pels olivers, ametllers i finalment les vinyes i els fruiters. A les zones de regadiu també s’hi produeix horta. Vestigis del que antigament va ser un terreny aprofitat al màxim pels conreus i on avui en dia creix a ritme accelerat la vegetació natural. Actualment una pedrera de granit i de roca calcària desgasta una de les parets de la vall a prop del cingle d’Arbolí.

El corrent d’aigua més important és la riera d’Alforja la qual travessa la vall de nord a sud i seguint el seu curs fins a la costa de Cambrils.

Sota mateix del coll de Cortiella, en un lloc conegut com la Canaleta,  hi ha la font que dóna origen a la riera d’Alforja, el corrent d’aigua més important d’aquesta vall la qual la travessa  de nord a sud seguint el seu curs fins a la costa de Cambrils. A la riera d’Alforja conflueixen rieres més petites i  barrancs com el del Rave i el de les Creus. La vall d’Alforja i el seu entorn són molt rics en flora i fauna gràcies a la diversitat de petits ecosistemes. Així, s’hi poden trobar porcs senglars, cabirols, guineus, àligues cuabarrades, llebres, perdius, pica-soques i gran quantitat de petits rèptils, etc. També hi ha una gran riquesa botànica.  La vila d’Alforja s’ubica al centre de la vall  a una alçada de 374 m sobre el nivell del mar.

Descarrega el mapa de la Vall d’Alforja.

Recórrer l’antic camí de Puigcerver és la millor forma de descobrir Puigcerver i viure  la llegenda de la troballa la Verge amagada a la soca d’una servera. Ho pots fer des d’Alforja fins a l’ermita, com es fa durant la processó del 5 d’agost, o bé en sentit contrari des de l’ermita fins a la vila d’Alforja.

La vila d’Alforja

Situada al mig de la vall

Alforja és un municipi de la comarca del Baix Camp, Província de Tarragona, Catalunya. L’origen del poble es remunta a l’època romana qui probablement hi edificaren un primer castell atrets per la presencia de minerals valuosos. Aquest va ser aprofitat després pels sarraïns, el nom d’Alforja possiblement té l’origen en aquesta època, com la gran majoria dels començats amb “al”. El 1158 fou concedida per Ramon Berenguer IV la “Carta de Donació del lloc d’Alforja” en favor de Ramon de Ganegot pels serveis prestats a la conquesta de Siurana,  amb l’encomanda de fortificar el poble amb muralla i un castell de grans dimensions. A partir de mitjans del segle XIII va passar a dependre de l’arquebisbat de Tarragona.

Tot el nucli antic, l’entorn de la plaça del Mercadal, i de Dalt ha conservat aquesta aroma medieval amb edificacions que confirmen la potència econòmica de la baronia d’Alforja en el passat.

El segle XVIII és d’una relativa prosperitat econòmica, degut a la gran quantitat de vinyes i al comerç de l’aiguardent, prova d’aquesta prosperitat són l’església parroquial i el campanar. Durant aquest segle el poble va créixer arribant a superar els dos mil habitants, actualment té 1.850. A mitjans del segle XIX es va construir la carretera que va de Reus cap al Priorat, per facilitar el transport vinícola, la qual cosa canvià l’entrada principal del poble.  Avui en dia Alforja ha deixat de ser un poble agrícola on predominava l’avellaner i gran part del terme s’està tornant bosc. Les cases senyorials com Cal Batllet, Cal Botó o Cal Fernando, confirmen la potència econòmica de la vila en el passat i del que fou la baronia d’Alforja.

El segle XVIII és d’una relativa prosperitat econòmica, degut a la gran quantitat de vinyes i al comerç de l’aiguardent, prova d’aquesta prosperitat són l’església parroquial i el campanar.

Alguns dels llocs que no hauries de deixar de visitar són: “el Rentador Nou” i la “Font de Més Amunt” (5), les restes del Castell (7), la plaça del Mercadal (10) i l’església i el seu campanar (14) des d’aquí a més a més de fer-te una idea general del poble, gaudiràs d’una privilegiada vista de la Vall d’Alforja i de molt més enllà. També et recomanem sortir a extramurs per l’antiga porta principal “El Portal” (18) al final del carrer Major (17) per visitar el “Rentador Vell” i la “Bassa del Molí” (19) des d’on Joaquim Mir va pintar el seu famós quadre: “El mirall de l’església”.

Descarrega un mapa del nucli antic del municipi amb el recorregut turístic.

L’ermita de Sant Antoni

La visita d’Alforja hauria de finalitzar travessant el barranc del Rave pel “pont de la Balsella” i agafant el camí de Sant Antoni fins a arribar a la “Creu del Terme” (26) ) i des d’on es pot albirar “L’ermita de Sant Antoni”(27) a menys d’un Km. Aquest camí va ser i és el camí que han fet servir des de sempre els peregrins per pujar a peu fins a l’ermita de Puigcerver, que queda aproximadament a uns 6 km des d’aquí.

L’ermita de Sant Antoni es va fer durant el segle XVIII, concretament el 1724, quan la festivitat de Sant Antoni de Pàdua va ser declarada festa de precepte a tot Espanya.

L’ermita de Sant Antoni es va fer durant el segle XVIII, concretament el 1724, quan la festivitat de Sant Antoni de Pàdua va ser declarada festa de precepte a tot Espanya. Era una època en què es construïren gran quantitat d’ermites repartides per tot el territori peninsular, això demostra la gran fortalesa de l’Església durant aquells anys.

Sant Antoni està situat en una zona molt obaga i hi ha una font on en brolla una aigua deliciosa, que és el distintiu més important de l’entorn. L’ermita ha estat recentment restaurada i darrere de l’altar s’alça la pintura mural “Els Miracles de Sant Antoni”, donació al poble d’Alforja pel  pintor  Jaume Queralt d’origen tarragoní establert a la nostra vila, autor també de l’ “Ecce Homo” pintat en un dels laterals de la nau central de la capella de Puigcerver.

¡Descarrega’t un PDF amb els 36 llocs  d’Alforja que no et pots perdre!

VISITA GUIADA A ALFORJA

Les visites  recorren tot el nucli històric del poble incloent la pujada al campanar, el segon més alt de la província de Tarragona i des d’on es pot observar el cap de Salou. Cada visita acollirà un mínim de 10 i un màxim de 30 persones. L’horari de les visites serà segons convingui. Les visites  tenen un cost de 5 euros i la recaptació es destinarà al manteniment de l’església. Tel. Contacte: 665 864 270