RUTA PER LA SERRA DEL MIRADOR
L’ermita és el centre d’una àmplia xarxa de camins i senderons que discorren en tots els sentits
Actualment a més de la seva significació com a centre religiós i de pelegrinatge, el lloc té un fort atractiu pels excursionistes i els amants de la natura. L’ermita és el centre d’una àmplia xarxa de camins i senderons que discorren en tots els sentits. El principal dels quals és el GR-7 discorre entre el coll de la Teixeta, passa per Puigcerver i continua cap al Coll d’Alforja i s’endinsa al terme d’Arbolí. Aquest tram és a la vegada el final de l’etapa 12º i el principi de la 13º, d’una gran ruta de més de 1000 km des d’Andorra fins a Tarifa. El recorregut circular que et proposem es pot fer tant partint des del Coll d’Alforja com partint des de l’ermita Puigcerver. Una meitat transcórrer per GR-7 i l’altre per un camí de muntanya que puja primer al cim de la Miranda i després al Mirador dos llocs des dels quals podràs gaudir d’unes panoràmiques inigualables.
NIVELL DE DIFICULTAT: MITJANA
DESNIVELL: 300 M
DISTÀNCIA TOTAL: 13 KM
DURADA APROXIMADA: 3.30 H.
FONT D’AIGUA: NO
LA SERRA DEL MIRADOR I DE PUIGCERVER
La serra que separa el Camp de Tarragona del Priorat.
Les serres del Mirador i de Puigcerver configuren un serrat que es prolonga del coll d’Alforja fins al coll de la Teixeta, separades ambdues pel Coll de Cortiella, no sobrepassant la seva alçada els 950 metres d’altitud. LA SERRA DEL MIRADOR és el tros de serra que separa el Camp de Tarragona del Priorat. És allargassada i va del coll de Cortiella al coll d’Alforja seguint una direcció gairabé nord-sud. La Composen materials granítics i paleozoics i la vegetació s’alterna amb alzinars i pinedes i en els racons més obacs algun teix i boix grèvol. El seu punt culminant és el Mirador, cim més elevat del terme d’Alforja. Ateny els 922 metres d’altitud sobre el nivell del mar i és un punt geodèsic de segona. Hi conflueixen els termes municipals d’Alforja, Arbolí, Cornudella i Porrera.
És el coll de més anomenada, i un dels passos més antics usats entre el Priorat i el Baix Camp . Aquest és el resultat d’una falla existent entre els terrenys plutònics de la part occidental que formen la Serra del Mirador i les sedimentacions del Buntsadstein i el Muschelkalk de les serres de Prades. Per ell hi passa la carretera que comunica Porrera i Cornudella amb Alforja i les terres del Camp. Des del mateix indret n’arranca una branca que marxa cap a Arbolí i, a l’altre costat neix la carretera de Puigcerver.
EL BOSC DE PUIGCERVER
El bosc de la llegenda
El paratge que avui ocupa l’ermita de Puigcerver va ser on a principis de segle XIII va començar la llegenda que explica la troballa de la Verge amagada a la soca d’una servera. Aquest gran bosc, de 60 hectàrees d’extensió, es coneix com el «Bosc de Puigcerver». Una gran extensió tota plena d’alzines, roures i altres arbres de bosc, el qual des de temps immemorials, fou propietat del santuari. Fins fa pocs anys la llenya i el carbó que en sortien, eren la principal base econòmica dels ermitans. En l’actualitat la seva frondositat i variada vegetació sedueixen al viatger.
Té com a llocs característics «la Miranda» i l’«hort de l’ermità». Una petita vall sota l’ermita, a un quart d’hora de camí, que gràcies a una font, no molt cabalosa, però quasi mai estroncada, permetia el cultiu d’aliments als ermitans. Una mica més distant, a 7 km seguint la cresta de la Serra, s’arriba al Mirador o Motllo el turó més alt de tota la Serra. Tant aquest com la Miranda, fins i tot el replà davant de l’ermita són reconeguts per les impressionants vistes, des d’aquest últim, assegut còmodament en uns entranyables bancs de fusta des d’on es pot albirar un bon tram de la costa fins a la desembocadura de l’Ebre i en condicions òptimes de llum és possible veure fins i tot la costa de Mallorca.
La Miranda
La Miranda és el cim més elevat de Puigcerver, 839 m. situat mig quilòmetre del santuari per la part de ponent en deu minuts s’és al cim. S’arriba des del santuari pujant pel mig d’un alzinar. A la cima hi ha un punt de servei de vigilància forestal. La Creu de la Miranda té uns 2 m. d’alçada, va ser col·locada l’any 1913. Es diu així per la magnífica panoràmica que té: Al N., es veu el Montsant, el coll d’Alforja i la serra de les Deveses d’Arbolí de la qual sobresurt el Puig de Gallicant. Al NE., la vall d’Alforja, l’ermita de Puigcerver i la plana del Camp de Tarragona. A l’E., aquest s’eixampla fins a la mar, en la qual es destaca el cap de Salou. Al SE., es té el Puigmar, amb el petit agrupament de Les Irles al davant. Al S, hi ha el turó d’Escornalbou, amb els edificis de l’antic convent i la Mola; davant el serret del Pany. Al SO., el coll de la Teixeta, amb les serres de Cardó i de Tivissa per fons. A l’O., les serres de l’Ebre al capdavall, després la de Sant Pau i la de la Garrantxa. Al N.O, es dreça, majestàtic el Mirador o Motllor destorbant tota altra perspectiva. És un costum de tots els que arriben en peregrinació al santuari, pujar-hi, per a gaudir de les vistes.
És un costum de quasi tots els que arriben en peregrinació al santuari, pujar fins a la Miranda per a gaudir de les vistes impressionants vistes.
Distància a peu des de l’ermita: mig quilòmetre
El Mirador o Motllo.
El turó més alt de tota la Serra.
El Mirador és el punt culminant de la Serra del Mirador, situat una mica més al nord de l’ermita seguint la cresta de la Serra, és el punt més elevat del terme d’Alforja amb 915 m. des del santuari fins aquesta cima s’hi accedeix pujant un desnivell de gairebé 300 m. Aquí conflueixen els termes d’Alforja, Arbolí, Cornudella i Porrera. La panoràmica des d’aquí és impressionant, al seu cim hi ha un pessebre, obra de l’escultor Jassans, que s’acostuma a visitar anualment l’últim diumenge abans de Nadal. Encara que en els pobles de més enllà es coneix com el Motllo, els d’Alforja sempre l’han anomenat Mirador.
Al seu cim hi ha un pessebre, obra de l’escultor Salvadó Jassans i el seu germà Miquel Jassans.
Distància a peu des de l’ermita: 4 km (veure el mapa)
CATÀLEGS DE PAISATGE: ESCORNALBOU-PUIGCERVER
El recentment elaborat Catàleg de paisatges de Catalunya, reconeix a un dels 135 paisatges amb el nom d’Escornalbou-Puigcerver. En relació als valors estètics, destaca de forma important la bellesa de tres espais: entre ells la Serra de Puigcerver, la qual per la seva alçada i les seves característiques físiques i climàtiques, junt amb un cert aïllament, acull una espessa zona boscosa d’alt interès, especialment pel que fa a la presència d’exemplars arboris de Grèvol, claps d’alzinars i fragments de roureda entre altres.
SEGUEIX LES RECOMANACIONS DEL CARLES
La tranquil·litat i majestuositat del paisatge conviden al caminant a explorar descobrir i aventurar-se per camins i senderons. A partir d’un coneixement mínim del terreny, cada ho pot dissenyar la ruta que més li interessi. Si desitges rebre més informació, no dubtis en consultar al Carles, l’ermità, un bon coneixedor de la zona i expert ciclista de muntanya. Ell gustosament et podrà assessorar en les teves excursions per la zona.