Els Amics de Puigcerver us convidem a la festa del vi Ancestral Puigcerver
Us hi esperem
Una tapeta, un traguet, la fresqueta….
Passarem un bona estona
Us esperem aquest dissabte 20 de juny a Alforja, placeta de l’Abadia a partir de les 19:30h
Els Passerells, Teatre-Estudi, l’Ateneu Cultural Josep Taverna, Amics de Puigcerver, amb la col·laboració d’Excursionistes d’Alforja i el suport del GEPEC-EdC i l’Ajuntament d’Alforja organitzen la funció de teatre solidària, per recaptar fons per continuar i aprofundir la defensa jurídica (ja van 4 contenciosos i diversos recursos administratius) de l’ermita de Puigcerver i el seu entorn de la implantació de molins de vent, el promotor insisteix i cal aturar-ho. Us esperem el diumenge, dia 26 d’abril de 2026, a les 6 de la tarda a la Sala Rodona del Parc dels Amics d’Alforja, per gaudir de l’obra de teatre “Ovelles” i contribuir solidàriament a la defensa de Puigcerver, també podeu col·laborar-hi adquirint entrades de fila zero.
Fila zero, es pot fer fent un ingrés al compte bancari d’Excursionistes d’Alforja a la Caixa
Agrària: ES40 0182 5400 2402 0008 0526.
L’ermita de Puigcerver era lloc de pas i d’acollida de pastors i ramats de l’Ebre o del Matarranya cap a Santa Coloma de Queralt, on se celebrava una de les fires de bestiar més importants del país. A tall d’exemple, l’any 1901 es van vendre en aquesta fira 30.000 caps de bestiar.
El camí ramader, o carrerada, que transcórre per l’ermita de Puigcerver és dels pocs de les comarques tarragonines que es va reconèixer legalment als anys 60-70 del segle passat, quan enginyers de l’estat espanyol (ICONA) es van desplaçar a Catalunya per fer aquesta tasca. Un reconeixement i protecció que s’ha mantingut en la legislació posterior.
Tot i que la Generalitat no mostra especial interès en la protecció dels camins ramaders, tot i tenir-ne la competència, en canvi la Unesco va declarar la transhumància com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2023.
Tot això ha mogut l’Associació d’Amics de Puigcerver a escollir la transhumància com a protagonista de la Festa de la Primavera que s’ha celebrat a l’ermita aquest dissabte 21 de març. A través de l’exposició “Cartografia ramadera i transhumància” i de la presentació del llibre “Els camins de la transhumància” s’ha posat en relleu la importància de la ramaderia i de la transhumància en la preservació del paisatge i la biodiversitat, però també en la conservació i transmissió de la memòria social i econòmica del país al voltant de la pagesia i de la ramaderia, avui en regressió i seriosament amenaçades.
En la presentació del llibre de Jordi Bastart i Joan Rovira, el pastor Daniel Giraldo de la l’Associació Manou, ha confessat la seva sorpresa en descobrir que el llibre no és només una proposta d’itineraris de senderisme, sinó que “és un llibre molt pedagògic sobre la transhumància”. I per això ha proposat als assistents que “fem els itineraris però sentint-nos pastors, com si portéssim un ramat, perquè veurem el paisatge molt diferent”.
Per la seva part, Joan Rovira ha desbordat la sala on es feia la presentació amb el seu enorme coneixement de la transhumància i de la importància històrica de la ramaderia en la configuració dels paisatges, de l’economia, de la societat i de la història del nostre país. Ha recomanat escoltar la gent gran per la saviesa que acumulen “de tantes coses que saben i no estan escrites enlloc”, i ha elogiat Puigcerver “pel seu paisatge i per l’esforç que es fa per preservar-lo”.
En acabar, el president de l’Associació d’Amics de l’ermita de Puigcerver, Casi Rodriguez, ha expressat l’esperança que el Parc Natural s’aprovi aquest any per incrementar la protecció sobre l’ermita i el seu entorn. També ha destacat l’esforç de l’entitat per sumar la comunitat dels dos municipis, Riudecols i Alforja, en activitats com la Festa de la Primavera. Com a exemple ha explicat que, en la degustació prevista al programa, una empresa d’Alforja ha posat el vi per maridar el platet de cargols cuinat per una empresa de Riudecols. A més, els dos ajuntaments han donat suport a la Festa, que va acabar dissabte amb un tast de formatges de l’Associació Manou i de vi de Mas del Botó.
**PRIMAVERA A PUIGCERVER**
Aquest **dissabte 21 de març** vine a gaudir d’un dia especial a l’Ermita de Puigcerver (Alforja)
**11:00** – Obertura de l’exposició *“Cartografia, ramaderia i transhumància”*
**11:30 a 14:30** – Degustació de cargols
**17:00** – Presentació del llibre *“Els camins de la transhumància”* amb Jordi Bastart i Joan Rovira
Tot seguit, tast de vi del Mas del Botó i formatges transhumants de l’Associació Manou
El ramat serà a l’ermita tot el cap de setmana!
**Preu: 8€** (tapeta de cargols + consumició)
Compra el teu tiquet anticipat o el mateix dia de la festa
Organitza: Associació d’Amics de Puigcerver
Vine a celebrar la primavera amb natura, cultura i tradició!
Agraïment Coral Floc d’Alforja,
A la serra de la Mussara hi ha un pastor, formatger, artesà de la terra, però també pastor espiritual, religiós, anímic del cel que té una vida autosuficient fruit d’una transhumància personal. Fem la migració de la paraula als fets amb Daniel Giraldo
“Realment, tot va lligat. Cada vegada caminem més cap a l’especificitat de les coses, però no entenem que la vida de pagès no és saber fer un ofici o un altre, implica saber de tot. Un pagès és una persona integral, però en queden pocs, i cada cop menys.” Daniel Giraldo, pastor transhumant, formatger, artesà de la terra, reflexiona sobre la comoditat i sobre l’exigència i les renúncies conscients i assumides de la vida pagesa mentre caminem per la seva finca, arrecerada sota els cingles granítics de la serra de la Mussara, entre Vilaplana i Alforja, al Baix Camp.
El tràfec dels gossos, que corren enjogassats amunt i avall, de terrassa en terrassa per la trentena d’hectàrees de la finca, acompanya la piuladissa monòtona i agradable dels ocells. Mentre carreguem un parell de tanques metàl·liques com les que s’utilitzen en la construcció, amb què en Daniel tanca perimetralment la finca i amb què concentra el ramat de cabres al seu gust perquè netegin el sotabosc en zones determinades, m’explica que és per aquesta completesa de la feina agrícola que recupera oficis com el de traginer, carboner o pastor.
“Hi ha una balança que et permet viure incòmode si la sensació és de llibertat. No dormiré en un llit amb llençols de lli, però veuré les estrelles”
No parla de “tirar enrere, d’anar a cavall”, segons diu. Si mira enrere, sosté, és per aprendre i conèixer les tècniques, els oficis, la tecnologia i l’aprofitament dels recursos que fa cent anys s’utilitzaven eficaçment per domesticar la terra. Tanmateix, assumeix que, “si ho volem, d’alguna manera hem de viure com fa cent anys”. Ara bé, és una renúncia viure sense la comoditat de la qual és tan difícil sortir? No, segons ell. “Hi ha una balança que et permet viure incòmode si la sensació és de llibertat. No dormiré en un llit amb llençols de lli”, exposa, “però veuré les estrelles”.
El tinc a uns metres, d’esquena. El que ens separa, però, és el sorollam provocat pel tremolor metàl·lic de les tanques, que obstaculitza la conversa. De sobte, l’acció s’accelera. Les tanques d’un o dos centenars de metres més avall fan de triangle. Se sent un clam animal esquinçat, ofegat. El joc dels cans ara és afany. Ja no corren, passen per sobre de les mates. L’eco dels lladrucs ens alerta. Bub-bub. Bub-bub.En Daniel s’exclama: “Olé! Un cabirol, tio!”.
Enllaç a l’article complet en: A LA MIRA
Col·laborador de LA MIRA