Archive for year: 2015

ONG Amics de Boulembou (Senegal) i l’ermita de Puigcerver

En la festa de la Mare de Déu de Puigcerver del mes d’agost de 2012, i en l’església de l’ermita, vaig projectar unes diapositives de la tasca feta per l’ONG Amics de Boulembou. Per tant, aquesta ONG no és aliena a l’emparament de la Mare de Déu de Puigcerver i al coneixement d’alguns dels seus devots.

L’Associació d’Amics de l’ermita de Puigcerver i l’Associació d’Amics de Boulembou són, per a mi, dues associacions amigues que omplen els meus anys de jubilació. Ara en torno a parlar amb motiu del viatge de l’Ibrahime Diakhaté al nostre país i la seva visita a Puigcerver.

Qui és l’Ibrahime Diakhaté? L’Ibrahime

Però, qui és l’Ibrahime Diakhaté? L’Ibrahime (Abraham) és un musulmà de 36 anys, que resa cinc cops al dia; des de bon matí, abans de clarejar el dia, fins al vespre, quan es fa de nit. És un col·laborador molt valuós de l’ONG Amics de Boulembou, que resideix al Senegal, casat i amb fills, que vam voler que fes una estada a casa nostra a fi de potenciar les seves capacitats i, també, de fer-li conèixer el país.

L’11 de setembre de 2014 el vàrem anar a rebre a l’aeroport de Barcelona. Va fixar la seva estada a Salt (Gironès), seu de l’ONG. Però en el transcurs de les festes de Santa Tecla de Tarragona del 2014, l’Ibrahime va fer una estada d’una setmana entre els tarragonins, on comptava amb amistats que ja havien visitat Boulembou, fotografiats a la Pça. Prim de Reus.

Tinguérem una trobada amb les germanes carmelites descalces del monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona, primer lloc on vaig explicar la tasca que duu a terme Amics de Boulembou, amb motiu del cicle de conferències pasquals que tenen costum de fer. Posteriorment, vaig repetir la conferència al saló d’actes de Caixa Fòrum de Tarragona, cedit per La Caixa. I, per últim, a l’ermita de Puigcerver, com ja he esmentat suara.

Vàrem gaudir de l’espectacle dels castells a la plaça de la Font, amb motiu de les festes de Santa Tecla, i de la visita a la Costa Daurada, Cambrils, Salou; a la muntanya, la Musara, Siurana, Sant Joan de Codolar, Escala Dei, juntament amb el paisatge i l’ermita de Puigcerver, on vàrem dinar, servit per la Lourdes i en Carles, els ermitans. No en tinc fotografies. La presentació fotogràfica que faig de l’Ibrahim és a la Sagrada Família de Barcelona, i la ja esmentada de la Pça. Prim a Reus. Hi adjunto dues fotografies més. Una, un servidor amb gorra blanca i la inscripció «Ntra. Sra. de Puigcerver», que em protegeix del sol de l’Àfrica, en un dels viatges que cada any faig a Boulembou —en aquet cas, en el port de Dakar, embarcant per visitar l’illa de Goré, on els traficants recloïen els esclaus per transportar-los posteriorment a Amèrica—. A l’altra fotografia hi sóc amb dos africans, un amb una samarreta i la mateixa inscripció, «Ntra. Sra. de Puigcerver», amb l’afegit ‘’Alforja’’.

Boulembou és un petit poble del Senegal, a 500 km de la seva capital, Dakar, vers l’interior d’Àfrica, en la regió de Tambacounda. Hi fa força calor, ja que sempre és estiu, si bé, en l’època seca, a les nits refresca. L’any es divideix en època seca, d’octubre a maig, temps en què no hi cau ni una gota d’aigua, i l’època de pluges, de juny a setembre, més o menys abundants segons les anyades i els llocs.

L’ONG Amics de Boulembou neix a Salt (Gironès) l’any 2006, on viuen de 20 a 30 ciutadans de Boulembou, fet que li dóna un tret singular, que resulta ser de gran eficàcia. Per tant, podem dir que primer varen venir ells, i que després hi anàrem nosaltres. Només fa projectes a Boulembou, d’ètnia serahoulé o soninké, molt pobre, de religió musulmana, envoltats de l’ètnia mandinga, i no té cap altra finalitat que el desenvolupament integral del poble. El periodista Jordi Dalmau ha definit l’ONG, d’una manera molt encertada, com «tota una amistat», en un article publicat en la Revista de Girona, número 286.

Si algun dia penseu que us agradaria visitar Boulembou, no dubteu a demanar-ne informació. L’oferta és de gran llibertat d’organitzar-vos. Establirem contacte amb vosaltres mitjançant Amics de l’ermita de Puigcerver. Per a més informació, podeu consultar el «facebook» d’Amics de Boulembou.

Avui, que la religió musulmana pateix d’extremistes que ens porten la divisió, poso la persona de l’amic Ibrahime Diakhaté com a exemple d’amistat, d’entesa i de respecte, i també l’exemple del Senegal i el poble de Boulembou, que sempre ens acomiada amb una oració comunitària, amb tots els seus trets africans de diferències culturals singulars, en l’aixopluc de la Mare de Déu de Puigcerver.

Antoni Camprubí

Col·laborador de la ong Amics de Boulembou i Secretari Amics de l’ermita de Puigcerver

Com succeeix des de fa centenars d’anys amb l’arribada de l’estiu arriba la nostra celebarció més esperada: la festa de primers d’agost a l’ermita de Puigverver. L’any 1973, es va traslladar la Festa al primer diumenge d’agost, per tal de facilitar l’assistència dels fidels que per motius laborals no podrien assistir-hi si fos en dia feiner. Aquest any la festa tindrà lloc el dia 2 d’agost.

Antigament Ben de matí ja tot el poble estava en moviment i la gent alegre, en colles de familiars o amics, marxava cap a l’ermita, uns a peu o amb caballs. Actualment la festa continua tenin aquell caire popular i de combinació dels elements religiosos i profans. Alguns grups han fet reviscolar el costum de pujar al santuari a peu, com en temps passats fent servir l’antic camí.

El dia de la festa, abans de la sortida del sol, les campanes de la parròquia toquen per donar el senyal de sortida. La gent s’aplega i inicia la pujada, amb una aturada a la Creu de Formatge. En arribar a dalt s’esmorza i molts assisteixen a la missa que normalment celebra el mossèn d’Alforja. Altres pugen fins a la Miranda per tal de contemplar el panorama.

Encara que en l’actualitat no gaudeix de la grandiositat d’antany quan hi havia ballada de sardanes i es feien reunions al pati de la cisterna, on cadascú feia gala de les seves habilitats cantant, recitant poesies, explicant acudits, etc. Continua sent un dia de gran intensitat on prevalen les ganes de passar-s’ho bé i se celebren les misses una a les 9 del matí i una segona a les 12, oficiada pel mossén d’Alforja, de les Borges i Riudecols, el mossèn Joan.

El camí a peu des d’Alforja són uns 5 Km aproximadament i es fa en una hora i mitja. El de Riudecols dista 6 Km i es fa més o menys amb el mateix temps  Encara que Actualment és fàcil d’arribar utilitzant la nova carretera, construïda el 1965. Això fa possible que molta gent de les Borges o d’altres pobles de la rodalia, fins hi tot gent de Reus i de Tarragona s’animin aquest dia a prendre part en la nostra festivitat religiosa més important.

Celebracions litúrgiques a l’ Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver al mes d’agost de 2015

Dissabte 1 d’agost

Missa de cada mes a les 11:00h del matí.

Diumenge 2 d’agost


A les 6:00h repic de campanes i sortida de la Pl  de Dalt. 

Actes litúrgics: 9:00 i 12:00h Durant tot el matí hi haurà un estand de venda de records Després de la segona missa hi haurà una actuació del grup de tabalers d’ Alforja

Dimecres 5 de agost

Missa a las 12:00h del matí pel dia de la Verge

Junta de Puigcerver

Aquests són uns camins o rutes que tenen la finalitat de peregrinar i d’arribar a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver a les 11 del matí, a fi d’assistir a la missa del primer dissabte de mes, de temps limitat entre una hora i mitja a dues hores i mitja.

El temps de realització depèn de la gambada del caminant. En aquest cas és de persona gran. A fer el camí de tornada no s’hi està tant, perquè ve de baixada.

Simplificant, tenim quatre rutes o pistes forestals de sortida que coincideixen amb les d’arribada a l’ermita: la del coll d’Alforja, la de la vila d’Alforja, la de la vila de Riudecols i la del coll de la Teixeta o dels Molins. I, una cinquena a l’arribada, el senderó de l’hort de l’Ermita. Comptant les derivacions que sorgeixen des d’aquest punts de partença establim 12 itineraris diferents, amb trams que poden repetir-se. En general es tracta de pistes forestals.

Coll d’Alforja

Aparquem el cotxe a l’esquerra, des de Tarragona, del coll d’Alforja, en una explanada, separada del canvi de rasant per una carretera sense asfaltar i amb un indicador que diu Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver 7. Comencem a caminar, orientació vers ponent. A no tardar, en un revolt de ferradura s’albira, al lluny, en la silueta de la serralada, l’ermita. Sembla propera, però el cop d’ull amaga perllongades raconades. Després d’una hora de marxa arribem al coll de Cortiella, on coincideixen l’itinerari d’Alforja per la Canaleta i l’itinerari del coll de la Teixeta per la vall de Cortiella. En mitja hora més de marxa som a l’ermita.

Descarrega el mapa

Des de la vila d’Alforja

Quatre itineraris que comencen a la sortida del poble pel carrer de Sant Antoni, on hi ha la Creu.

El primer per la Creu de Formatge és el camí més tradicional per accedir a l’ermita. La Creu de Formatge era l’indret on es formava la processó, amb pelegrins d’Alforja i de Riudecols, fins a l’ermita el dia 5 d’agost, festivitat de la Mare de Déu -com explica Mn. Isidre Saludes en el llibre L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, quan encara s’hi feien processons. De fet, la Creu de Formatge era un dels pocs replans del camí, que és molt pendent fins a l’ermita. El pendent comença en travessar la riera d’Alforja, a un sis-cents metres de la sortida del poble, amb un indicador molt ben posat, però amb poca visibilitat, ja que si no hi feu atenció la carretera us portarà al coll de Cortiella.

Aquest seria el segon itinerari per arribar a l’ermita, que segueix la vall d’Alforja, per la vessant esquerra, fins al seu inici, al nord, sota el coll de Cortiella, conegut com el barranc de la Canaleta. És de pendent moderat, excepte al final, que s’enfila en ziga-zaga, costerut i pesat. Enllaça amb l’itinerari de la carretera del coll d’Alforja.

El tercer itinerari suposa creuar la ribera d’Alforja a tres-cents metres de la Creu, recte, sense desviar-nos a l’ermita de Sant Antoni, i tot seguit prenem a l’esquerra una carretera encimentada darrere d’un canyís amb matolls que l’amaguen.

Més endavant, hi ha un revolt de ferradura i un petit pont, on canviem la carretera pel sender. Continuem caminant per l’obaga fins a coronar el coll del Mort, on passarem a la vessant de migdia, el sender va tombant a la dreta, vers el barranc de les Valls, albirem al cim de la vessant d’enfront l’ermita de Puigcerver, en descens, davallant pel pendís de la muntanya fins al Mas de les Olles, en la fondalada, en runes i molt tapat per la vegetació. Allà, enllacem amb l’itinerari carretera de Riudecols a la Creu de Formatge, per deixar-la a un quilòmetre i enfilar el senderó de l’hort de l’Ermita. Els pals dels excursionistes d’Alforja de l’Ateneu Cultural Josep Taverna, ajuden a retrobar el sender.

El quart itinerari és la repetició del primer fins a la Creu de Formatge, d’on albirem l’ermita en la vessant d’enfront al cim de la muntanya. Baixem fins a la fondalada del barranc de les Valls per la carretera. I, tot seguit de produir-se el canvi de vessant, enfilem el sender de l’hort de l’Ermita.

DESCARREGA EL MAPA

Des de la vila de Riudecols

Quatre itineraris que comencen a la sortida del poble on hi ha un bar, que també és fleca, i una font pública. Agafem el carrer esquerre, que porta als afores del poble, sense entrar-hi. Deixa’t portar pel camí i conjumina-ho amb un cert sentit d’ubicació de l’ermita.

El primer, el més primigeni, és pel sender que travessa el bosc, si bé comença i acaba seguint en part la pista forestal.

El segon és seguint el curs de la pista forestal que porta directament a l’ermita.  És un camí més còmode que no pel sender que travessa el bosc, atès que aquest és més costerut. A 45 minuts de l’arribada a l’ermita hi ha un revolt de ferradura que sorprèn amb una bella vista de l’ermita al cim de la muntanya.

El tercer, igual que el segon, és seguint el curs de la carretera. A l’alçada del Mas d’en Vall,  des de fa estona molt visible davant nostre, hi ha un indicador que assenyala l’Ermita de Puigcerver i  un altre amb la indicació Itinerari saludable, que si el seguim, a deu minuts trobem una bifurcació amb l’indicador Pi de la Vívina. És la carretera que ens porta a la Creu de Formatge, enllaçant amb la ruta d’Alforja a l’ermita per la Creu de Formatge. Prop de la bifurcació veurem el Pi de la Vivina, majestuós, amb els seus tres troncs.

Una variant és seguir l’indicador de l’ermita de Puigcerver i a cinc minuts, on comença un bosc de pins i la pujada s’accentua,  hi ha una desviació a la dreta d’un quilòmetre, que enllaça amb la carretera a la Creu de Formatge esmentada.

El quart itinerari, igual que el tercer, és seguint la carretera a la Creu de Formatge, però sense arribar-hi, pel barranc de les Valls i en apropar-nos al canvi de vessants, deixem la carretera, continuem en la mateixa vessant, per seguir el senderó de l’hort de l’Ermita, ja esmentat en l’itinerari d’Alforja per l’ermita de Sant Antoni.

Descarrega el mapa

Des del coll de la Teixeta

Parc eòlic de 8 molins, ordenats des del coll de la Teixeta, seguint la carretera antiga, N-420, del coll de la Teixeta a Riudecols, permeten fixar l’inici de tres itineraris, segons el primer, quart i últim molí.

Primer itinerari per la carretera dels Molins. Al coll de la Teixeta, una barrera impedeix el pas dels cotxes, cosa que ens obligarà a caminar. Amb mitja hora de marxa arribarem al coll dels Feixos, cruïlla amb la pista forestal que comunica la vall de Cortiella amb la carretera antiga, N-420, amb un indicador GR 7.4 o 174, i un altre que assenyala Ermita de Puigcerver, que porta, al cap d’un quilòmetre, a la carretera dels Molins.

L’elecció de la carretera dels Molins suposa superar novament la barrera metàl·lica, camí privat del parc eòlic. En aquest camí, al sud es percep la Costa Daurada i també, des d’un indret determinat, podrem veure Duesaigües. Ho sabrem pel viaducte  del ferrocarril, singular per les seves arcades de punt rodó.

Al final de la carretera dels Molins, al peu de la serra, el camí tomba i perdem de vista els molins. Aleshores comença una nova vessant, que amb la vessant del cim de la Miranda, al davant, configuren el torrent de les Irles. El camí passa pel començament del torrent i pel cap del torrent. El nord, tapat pel cim dels Feixos i el cim de la Miranda, s’obre entre els dos cims i  permet de veure a l’horitzó els espadats rocosos de la serra del Montsant, mentre que a la fondalada podem divisar-hi el Mas del Covo, a la vall de Cortiella. Tot seguit, en creuar les dues vessants, perdrem aquesta vista i el nord continuarà tapat, ara per l’alçada de la Miranda.

A un mig quilòmetre, unes pedres voluminoses barren el pas a qualsevol vehicle de quatre rodes. Les motos, amb molta habilitat i risc, han desafiat el rost vorejant-les. En arribar al coll de la Miranda, prop ja de l’ermita, hi trobem una altra barrera metàl·lica.

El segon itinerari és el de la vall de Cortiella, que s’inicia, a l’alçada del quart molí des de la carretera vella, N-420, solcada pel riu del mateix nom,  que travessa el poble de Porrera. Administrativament és Tarragonès,  geogràficament és Priorat.  Hi tenim masies com el Mas d’en Mestres i l’ermita de Santa Maria, el Mas del Covo, el Xalet de les Mines o Mas Blau -pintat d’aquest color-, i el Mas del Botó, explotació i celler de vins. No hi resideix cap persona.

Descarrega el mapa

Aquesta ruta ens mena al coll de Cortiella,  i empalma amb la ruta del coll d’Alforja a l’ermita i la ruta d’Alforja a l’ermita per la Canaleta. Segueix el marge esquerre del riu, inicialment planer, i de sobte s’aixeca a l’alçada del Mas del Botó, on comença el tàlveg de la vall i acaben els barrancs del coll de Cortiella.

El tercer itinerari és una derivació de la carretera dels Molins, que té la seva entrada a l’alçada del vuitè molí, des de la carretera vella, N-420.

Comparació de camins en la seva singladura

La singladura dels camins és molt variada. Pot ser de gran ajuda la consulta a internet, “wikiloc – senderisme”.

Alguns trams són compartits. Així, el tram del coll de Cortiella a l’ermita és comú en les rutes des del coll d’Alforja, des d’Alforja per la Canaleta i des del coll de la Teixeta per la vall de Cortiella. El tram des de la Creu de Formatge a l’ermita és comú en les sortides des d’Alforja i des de Riudecols. Al senderó de l’hort de l’Ermita s’hi pot arribar des d’Alforja per la Creu de Formatge i per l’ermita de Sant Antoni pel coll del Mort, i des de Riudecols per la carretera a la Creu de Formatge.

Això, permet que el retorn d’alguns itineraris no sigui del tot pel mateix camí, sinó que se’n pot fer un altre. Les combinacions es multipliquen si tens l’ajuda d’algú que et reculli per portar-te al punt de partença on s’ha deixat el cotxe aparcat, o si sou més d’un i dos cotxes. Per últim, explicar que al coll de Cortiella hi neixen la vall d’Alforja, direcció al sud, i la vall de Cortiella, direcció a ponent, i comunica les dues valls.

En general, són itineraris aptes per a vehicles de quatre rodes, però amb aptitud diferent de circulació. El camí del coll d’Alforja és l’únic aconsellable per a automòbils de tipus turisme. Els vehicles tot terreny poden circular pels altres camins, excepte per la carretera dels Molins, un camí privat. L’Associació d’Amics de l’Ermita, l’Ajuntament d’Alforja i l’Ajuntament de Riudecols, s’encarreguen de mantenir les carreteres en bon estat de circulació.

El paisatge que s’albira és diferent en cada camí, singular, i l’horitzó s’eixampla en les cotes més altes. A fer el camí de tornada no s’hi triga tant, perquè ve de baixada. La tornada es fa més bé si s’ha encès un ciri a la Mare de Déu i s’ha tastat el cóc al bar dels ermitans, en Carles i la Lourdes.

Antoni Camprubí Barniol
Secretari Associació Amics de l’Ermita

El dimarts, dia 12 d’agost de 2008, va tenir lloc una assemblea parroquial a la nostra església de sant Miquel, per a parlar de l’oportunitat de fundar l’associació dels “Amics de la Mare de Déu de Puigcerver”. Allí es van repartir uns fulls on s’explicava : els fins de l’associació, les modalitats de la mateixa i s’hi incloïa el butlletí d’inscripció.

Crec que una associació així avui és oportuna i necessària. Puigcerver, sempre ha estat una carga per a l’economia parroquial. Enlloc de reportar beneficis econòmics, sempre ha generat grans despeses. La història mateixa del santuari ens ho demostra palesament .

Només indicaré unes mostres per a corroborar aquesta afirmació.

L’any 1859 regia la parròquia d’ Alforja Mn. Josep Nogués Sardà i el dia 30 d’agost d’aquell mateix any va fer la Visita Pastoral a la parròquia de sant Miquel l’arquebisbe de Tarragona,Mons. Josep Domingo Costa i Borràs .En la relació que Mn. Nogués va escriure sobre l’estat de la parròquia, per a entregar-la al Prelat en l’ esmentada visita, escriu, entre altres coses: “Hay una ermita distante más de una legua de la población, bajo la invocación de Ntra. Sra. de Puigcerver,la cual, después de quemada varias veces en las anteriores guerras, y reparada otras tantas, fue por último arruïnada del todo en la última guerra civil, (carlista) pero hoy la piedad de estos fieles la està reedificando con unos sacrificios y gastos superiores a todo elogio. En ella hay casa para el beneficiado, para el ermitaño y local para la gente.” (Dels nou sacerdots que formaven la comunitat de preveres d’Alforja, un d’ells era l’encarregat de celebrar les misses a Puigcerver . Per això s’esmenta la casa pel beneficiat.)

Aquí es diu,que l’ermita de Puigcerver va ser cremada vàries vegades i arruïnada en la última guerra carlista, i que la pietat i devoció dels alforgetans a la Mare de Déu de Puigcerver la va reconstruir cada vegada, i aleshores amb uns sacrificis i despeses dignes de tot elogi.

A primers de febrer de l’any 1910 una forta ventada va arrencar una gran part de la teulada de la casa i de l’església,i la urgència de la reparació i la manca de mitjans econòmics va moure a Mn. Dalmàcio, aleshores rector de la nostra parròquia, a instituir la Junta d’obres de Puigcerver, formada en aquell moment per les persones més representatives del poble : L’alcalde, el jutge de pau, el secretari de l’Ajuntament i tres dels propietaris més hisendats de la vila.

Aquesta Junta va ser eficaç. Un mes i mig després de constituïda ja hi havia en caixa 464’84 ptes.i el juliol de 1911 es van fer importants obres: reperació del paviment de l’església, revestiment dels baixos de les parets interiors de l’església, enrajolar el pati de la cisterna i revestir d’argamassa la paret exterior de l’edifici, des del cantó de migdia fins al final. S’hi van gastar 588’75 ptes.

La Junta de Puigcerver és un gran ajut pel rector de la parròquia, en tot el que fa referència a Puigcerver i mereix tot l’elogi pel seu interès per l’ermita, moguts només per la devoció, sense percebre cap compensació económica pel seu treball abnegat.

El 29 de gener de 1921 el cardenal Vidal i Barraquer donava el decret d’erecció canònica de la confraria de la Mare de Déu de Puigcerver, fundada poc abans a la nostra parròquia d’Alforja, n’aprovava el reglament i determinava la composició de la junta directiva,independent de la Junta d’obres,i el nomenament de sis vocals sota la presidència del rector de la parròquia. El motiu principal, que va determinar la fundació de la confraria, va ser, com sempre, la manca de diners per a pagar el nou ermità ,que demanava un sou superior al de l’ermità anterior. La confraria era un mitjà per adquirir diners pel santuari amb la quota dels confrares. Se n’hi van inscriure 342. La quota era de 10, 5, 2, i1 ptes. anuals ,segons les possibilitats de cada confrare i, si algú es volia inscriure i no podia sufragar ni la quota mínima, també se l’admetia ,donant el que pogués.

He exposat totes aquestes coses, per animar tots els lectors de “L’Informatiu” a inscriure’s en l’associació que es projecta. Serà una manera segura de comptar amb uns ingressos fixos per a les moltes obres que constanment s’han de fer a Puigcerver. Si comparem la quota, que es demana als futurs socis de l’associació, amb la que es pagava a l’antiga confraria, ens adonarem que, per les circumstàncies d’avenç econòmic del nostre temps, no sols no és exagerada , sinó que proporcionalment es més baixa.

Tots estimem Puigcerver, com ho demostren les aportacions que es recullen, quan cal millorar el santuari i el seu entorn. Que la nostra inscripció en l’associació esmentada faci que, comptant amb els mitjans necessaris per la conservació de ermita,es propagui i creixi entre tots els alforgetans l’amor i la ferma devoció a la nostra mare i patrona, la Mare de Déu de Puigcerver .

Isidre Saludes, pvre.

Informatiu No. 62 (2008)