Ruta del Carraclet
scascascasc
Quan es fa referència a la guerra de Successió i a la lluita contra l’exèrcit de Felip V, hom pensa en Pere Joan Barceló Carrasclet, fill de Capçanes, una figura emblemàtica de la resistència antiborbònica. A cavall entre la història i la llegenda que ha bastit la veu popular idealitzant la seva figura, el Carrasclet rep l’homenatge d’institucions i moviments socials del Camp i el Priorat, cada Onze de Setembre, com a símbol i com a record de totes les persones que han lluitat per defensar el país.
episodis menys coneguts dels combats al territori, sobretot a partir de 1713 quan la guerra deixa de ser un enfrontament europeu per a la corona espanyola per esdevenir una operació de càstig contra un país rebel, amb ordres de repressió i fins extermini dels que es resistissin.
EL BOSC DE PUIGCERVER
Un gran bosc, de 60 hectàrees d’extensió.
El 26 de juliol del 1719 el Carrasclet i els seus homes van intentar entrar a Reus. No hi ha documentació concisa si ho van aconseguir. Més aviat sembla que no. Es parla que hi va haver varis intents: així a mitjans d’agost quan totes les tropes filipistes eren acasernades a Tarragona, Pere Joan Barcelò entrava i sortia de Reus, primordialment per les nits. Després d’aquests intents frustrats, el Carrasclet es va retirar a Alforja replegant mil cent homes i topant-se un cop més amb l’adversari filipista. Durant tota una tarde de forta calor hi va haver una lluita aferrissada; els borbònics es van veure obligats a sortir de dins de la vila i, perseguits pels fusellers insurrectes, es van haver de refugiar a les cases de l’Aleixar. Hi va haver moltes baixes, principalment entre les tropes reials.
Al dia següent Pere Joan Barceló, al costat de les seves forces acampades a dalt de l’ermita de Puigcerver, amb un gest meditatiu contemplava abaix, les terres on havia fet retirar els seus adversaris.
Una vegada recuperats els homes, el Carrasclet els va conduir cap a l’Ebre, va travessar la Terra Alta i es va llençar damunt de Calaceit (Aragó, on es va apoderar d’uns 2000 fusells.
Siurana i el Montsant
Des de l’ermita en cotxe a Siurana o al Montsant hi ha poc més de 30 minuts
Però mentrestant el brigadier borbònic Pou de Jofre, refet de la topada d’Alforja i sabedor de la situació del Carrasclet a l’Aragó, decidí d’esperar-lo a la vora del Riu Ebre, a prop de Ginestar. Com gairebé sempre, el Carrasclet va ser informat a temps i una vegada iniciat el seu retorn cap al Priorat, enlloc de travessar el riu per la zona de Ginestar, ho va fer per Ascó sense problemes. Cautelosament va fer cap a Tivissa on ràpidament va reunir el gruix dels seus guerrers.