El lloc que avui ocupa l’ermita de Puigcerver va ser el lloc on a principis de segle XIII va tenir lloc la llegenda que explica la troballa de la Verge amagada a la soca d’una servera al mig d’un gran bosc, de 60 hectàrees d’extensió, conegut com el «Bosc de Puigcerver», Una gran extensió tota plena d’alzines, roures i altres arbres de bosc, el qual des de temps immemorials, fou propietat del santuari. Té com a llocs característics «la Miranda» i l’«hort de l’ermità». La Miranda, a 835 metres d’altitud, és, a un quilòmetre de distància del santuari. Rep aquest nom per la vastíssima extensió de territori que des d’aquí s’albira. Una creu corona el cim. L’«Hort de l’ermità» és una petita vall sota l’ermita, a un quart d’hora de camí, que gràcies a una font, no molt cabalosa, proveïa d’aliments als ermitans. En l’actualitat la seva frondositat i variada vegetació sedueixen al viatger. Una mica més distant, a 7 km seguint la cresta de la Serra s’arriba al Mirador o Motllo el turó més alt de tota la Serra.