L’Ecce Homo de Jaume Queralt a Puigcerver
El 4 d’agost de 2013 va ser presentat al públic de l’ermita de Puigcerver l’Ecce Homo de Jaume Queralt, en presència de l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, a l’alcalde d’Alforja Juanjo Gárcia i el propi artista. L’obra ocupa un dels angles de la nau central de la capella, just al davant de la porta petita, la que s’utilitza generalment per accedir al recinte. L’obra respon a una iniciativa una miqueta casual. En aquells dies Jaume Queralt el conegut pintor tarragoní, establert des de fa molt a Alforja havia presentat el Sant Jordi a l’Església Major d’aquesta localitat i tenia intenció d’iniciar un mural en l’ermita de Sant Antoni. En veure que aquest últim projecte presentava dificultats per prosperar i no volent desaprofitar el desig del pintor per col·laborar amb la localitat que l’havia acollit, se li va proposar la idea i l’acceptà amb gust.
Però en veritat va ocórrer tot de manera molt espontània, coincidint els principals involucrats al centre d’art de la Torre Vella de Salou amb motiu de la inauguració de la seva exposició: “Fortuny & Queralt” a finals del mes de juny. Coneixent l’admiració que sentien els actuals ermitans el Carles i la Lourdes per l’artista, els hi vaig comentar que els hi presentaria a l’artista si assistien a aquesta inauguració. Allí estant els hi vaig parlar sobre la possibilitat de pintar en les parets del santuari, davant la qual cosa tots dos van estar d’acord. Prèviament l’hi havia parlat al Jaume d’aquesta possibilitat així que solament va ser presentar-los i afegir una frase de l’estil “Que et sembla la idea de pintar a Puigcerver” però ja tot estava arreglat i era qüestió de marcar els temps. Allí mateix també li vaig parlar que fos un Ecce Homo (Heus aquí l’home). Jo havia arribat recentment de conèixer a Cecilia i la seva intervenció en el santuari de Borja i persistia la meva sorpresa per aquella història. El mateix Carles s’encarregà d’aplanar el camí de cara a la Junta a la qual també li alegrava la idea i als pocs dies estàvem allí escollint el lloc i prenent mesures. En menys d’una setmana ja s’havia acabat la preparació de la paret i tot estava disposat perquè acudís l’artista.
El Jaume m’assegurava que allò es feia a en un dia i la veritat jo que mai li havia vist dur a terme alguna cosa així tènia els meus dubtes. Li vaig prometre que investigaria sobre el tema i va semblar apropiat prendre com a referència l’Ecce Homo de Guido Reni (Bolonya, 1575 – 1642) el mateix que havien emprat en les seves versions d’altres pintors fins al present incloent al valencià Elías García Martínez autor de l’original Ecce Homo de Borja. En les representacions de l’escena evangèlica de l’Ecce Homo, Crist apareix mig un, amb una canya a les mans (que representa un ceptre) i la corona d’espines. El dia anterior a la data escollida vaig passar per la riera a recollir branques de card per a la corona i una canya per a la vara. Ens plantem ben d’hora a l’ermita, clau en mà, doncs era cap de setmana.
Vaig tenir la sort de romandre al seu costat mentre el Jaume emprava el seu talent escometent aquella empresa i de veritat resulta impressionant veure la facilitat amb la qual en menys de 8 o 10 hores de treball va acabar la seva obra. Jo el vaig ajudar a apegar el paper d’or i també vaig confeccionar la corona d’espines i la vaig fixar igual que la canya a la paret. Però sobretot vaig aprofitar l’ocasió per filmar alguna cosa i fer fotos de tot aquell màgic procés. Als pocs dies tornarem per donar els tocs finals i s’aprofità per desvetllar l’obra davant la presència del Carles i el Miquel Vilella president de la junta de Puigcerver els quals es van mostrar fascinats i complaguts pel resultat. El senyor arquebisbe imagino que hauria mostrat el mateix entusiasme sumat a una mica d’estranyesa, suposo, pel fet de que no havíem sol·licitat el permís necessari. Ja no hi havia res a fer, però per a una altra ocasió recordeu que primer és necessari sol·licitar un permís de l’arquebisbat.
És clar que d’haver sol·licitat permís el projecte no s’hagués dut a terme ni amb igual rapidesa i possiblement no amb un Ecce Homo. Una vegada més es posa de manifest que és millor demanar perdó que demanar permís, des d’aquí l’agraïment a Jaume Queralt per aquesta i altres donacions perquè sabem que constitueixen un raó més per sentir-nos orgullosos de viure a Alforja.
Rogelio Portal Tejo (Membre de la Junta)
Es pot adquirir una reproducció de l’obra Veure Botiga
