Associació dels Amics de la Mare de Déu de Puigcerver
El dimarts, dia 12 d’agost de 2008, va tenir lloc una assemblea parroquial a la nostra església de sant Miquel, per a parlar de l’oportunitat de fundar l’associació dels “Amics de la Mare de Déu de Puigcerver”. Allí es van repartir uns fulls on s’explicava : els fins de l’associació, les modalitats de la mateixa i s’hi incloïa el butlletí d’inscripció.
Crec que una associació així avui és oportuna i necessària. Puigcerver, sempre ha estat una carga per a l’economia parroquial. Enlloc de reportar beneficis econòmics, sempre ha generat grans despeses. La història mateixa del santuari ens ho demostra palesament .
Només indicaré unes mostres per a corroborar aquesta afirmació.
L’any 1859 regia la parròquia d’ Alforja Mn. Josep Nogués Sardà i el dia 30 d’agost d’aquell mateix any va fer la Visita Pastoral a la parròquia de sant Miquel l’arquebisbe de Tarragona,Mons. Josep Domingo Costa i Borràs .En la relació que Mn. Nogués va escriure sobre l’estat de la parròquia, per a entregar-la al Prelat en l’ esmentada visita, escriu, entre altres coses: “Hay una ermita distante más de una legua de la población, bajo la invocación de Ntra. Sra. de Puigcerver,la cual, después de quemada varias veces en las anteriores guerras, y reparada otras tantas, fue por último arruïnada del todo en la última guerra civil, (carlista) pero hoy la piedad de estos fieles la està reedificando con unos sacrificios y gastos superiores a todo elogio. En ella hay casa para el beneficiado, para el ermitaño y local para la gente.” (Dels nou sacerdots que formaven la comunitat de preveres d’Alforja, un d’ells era l’encarregat de celebrar les misses a Puigcerver . Per això s’esmenta la casa pel beneficiat.)
Aquí es diu,que l’ermita de Puigcerver va ser cremada vàries vegades i arruïnada en la última guerra carlista, i que la pietat i devoció dels alforgetans a la Mare de Déu de Puigcerver la va reconstruir cada vegada, i aleshores amb uns sacrificis i despeses dignes de tot elogi.
A primers de febrer de l’any 1910 una forta ventada va arrencar una gran part de la teulada de la casa i de l’església,i la urgència de la reparació i la manca de mitjans econòmics va moure a Mn. Dalmàcio, aleshores rector de la nostra parròquia, a instituir la Junta d’obres de Puigcerver, formada en aquell moment per les persones més representatives del poble : L’alcalde, el jutge de pau, el secretari de l’Ajuntament i tres dels propietaris més hisendats de la vila.
Aquesta Junta va ser eficaç. Un mes i mig després de constituïda ja hi havia en caixa 464’84 ptes.i el juliol de 1911 es van fer importants obres: reperació del paviment de l’església, revestiment dels baixos de les parets interiors de l’església, enrajolar el pati de la cisterna i revestir d’argamassa la paret exterior de l’edifici, des del cantó de migdia fins al final. S’hi van gastar 588’75 ptes.
La Junta de Puigcerver és un gran ajut pel rector de la parròquia, en tot el que fa referència a Puigcerver i mereix tot l’elogi pel seu interès per l’ermita, moguts només per la devoció, sense percebre cap compensació económica pel seu treball abnegat.
El 29 de gener de 1921 el cardenal Vidal i Barraquer donava el decret d’erecció canònica de la confraria de la Mare de Déu de Puigcerver, fundada poc abans a la nostra parròquia d’Alforja, n’aprovava el reglament i determinava la composició de la junta directiva,independent de la Junta d’obres,i el nomenament de sis vocals sota la presidència del rector de la parròquia. El motiu principal, que va determinar la fundació de la confraria, va ser, com sempre, la manca de diners per a pagar el nou ermità ,que demanava un sou superior al de l’ermità anterior. La confraria era un mitjà per adquirir diners pel santuari amb la quota dels confrares. Se n’hi van inscriure 342. La quota era de 10, 5, 2, i1 ptes. anuals ,segons les possibilitats de cada confrare i, si algú es volia inscriure i no podia sufragar ni la quota mínima, també se l’admetia ,donant el que pogués.
He exposat totes aquestes coses, per animar tots els lectors de “L’Informatiu” a inscriure’s en l’associació que es projecta. Serà una manera segura de comptar amb uns ingressos fixos per a les moltes obres que constanment s’han de fer a Puigcerver. Si comparem la quota, que es demana als futurs socis de l’associació, amb la que es pagava a l’antiga confraria, ens adonarem que, per les circumstàncies d’avenç econòmic del nostre temps, no sols no és exagerada , sinó que proporcionalment es més baixa.
Tots estimem Puigcerver, com ho demostren les aportacions que es recullen, quan cal millorar el santuari i el seu entorn. Que la nostra inscripció en l’associació esmentada faci que, comptant amb els mitjans necessaris per la conservació de ermita,es propagui i creixi entre tots els alforgetans l’amor i la ferma devoció a la nostra mare i patrona, la Mare de Déu de Puigcerver .
Isidre Saludes, pvre.
Informatiu No. 62 (2008)