La història de l’Ermita
Segons diversos autors, cal datar-la a principis del segle XIII
No consta documentalment la data exacta de la construcció de la primera ermita a Puigcerver. Segons diversos autors, cal datar-la a principis del segle XIII, erigida per Bernat dels Arcs, senyor d’Alforja, entre els anys 1201 i 1208, encara que Carreras Candi atribueix la fundació de Puigcerver a Ramon de Ganagot, primer senyor d’Alforja. El 3 de novembre de 1227 Bernat dels Arcs, en testament atorgat poc abans de la seva mort, aquell mateix any, va llegar a l’ermita de Puigcerver les rendes necessàries perquè s’hi celebrés missa cada dia. Romeva, la seva esposa, en el testament atorgat el 1233, l’any de la seva defunció, llega també a Puigcerver béns i rendes per al mateix fi. El seu fill, Pere dels Arcs, mort l’any 1242, en el testament datat aquell mateix any, «fa un llegat a Puigcerver, hi restitueix llibres i calzes que n’havia sostret». Tot això ens demostra clarament que en el primer quart del segle XIII Puigcerver ja era una ermita amb els ornaments i objectes litúrgics necessaris per celebrar-hi dignament el culte en honor a la Mare de Déu de Puigcerver.
El 3 de novembre de 1227 Bernat dels Arcs, poc abans de la seva mort, va llegar les rendes necessàries perquè s’hi celebrés missa cada dia
EL NOM DE PUIGCERVER
Són diverses les explicacions que s’han donat sobre l’origen i el significat del mot PUIGCERVER com a advocació pròpia de la nostra patrona, algunes de rebuscades i inversemblants. El poble senzill, refiant-se només de la tradició de la troballa de la imatge i sense cap fonament històric, el fa derivar del lloc on va ser trobada, dalt de la muntanya i dins del tronc de la servera. Si fos així, PUIGCERVER seria un mot compost a partir de PUIG, muntanya, i CERVER, servera, i equivaldria a «muntanya de la servera». Probablement en aquells temps podria haver-hi bastantes serveres entre l’arbratge del bosc de Puigcerver. Tot i que segons la grafia catalana actual caldria escriure PUIGSERVER, aquesta versió és la més acceptada en l’actualitat entre les moltes que es coneixen.
PUIG: muntanya; i CERVER: servera. És a dir, muntanya de la servera
Fotos: Joan Ribas Vallverdú
L’ERMITA PRIMITIVA
No es coneix cap document que ens digui com era l’ermita primitiva. Atesa l’època de la mateixa (principis del segle XIII) cal pensar que devia ser una capelleta romànica, com s’estilava aleshores, de reduïdes dimensions i de fàbrica senzilla, però amb tot el necessari per a celebrar-hi dignament el culte.
Per vestigis descoberts, se sap que estava al lloc que ara ocupa la capella dels «ex vots» sota el cor de l’actual temple, amb l’altar orientat a ponent, ďesquena a Alforja, al revés de l’actual altar, que mira a l’orient. La porta ďentrada de l’ermita, segons alguns testimonis, estava també de cara a l’orient.
“Se sap que ocupava el lloc del que ara és la capella dels exvots sota el cor de l’actual temple”
L’ERMITA ACTUAL
L’actual santuari no es va edificar tot de cop. Per la solitud del lloc i la distància de l’ermita a Alforja, aviat va caldre construir al seu entorn edificacions que poguessin donar aixopluc als nombrosos pelegrins que hi acudien. Va ser, de ben segur, durant els segles XIV i XV quan la devoció a la Mare de Déu de Puigcerver es va incrementar entre els habitants d’Alforja i d’altres pobles de la rodalia i per això el santuari es va anar engrandint progressivament.
Al segle XVII Puigcerver ja és bàsicament igual en dimensions i distribució que el santuari actual
Tanmateix, aquests segles documentalment són els més obscurs de la seva història. No en sabem gairebé res. Les primeres referències escrites on hi ha esmentades diverses dependències de Puigcerver, com les cel·les, la cisterna i la casa de l’ermità, daten del segle XVI. Al segle XVII Puigcerver ja és bàsicament igual en dimensions i distribució que el santuari actual.
DESCRIPCIÓ DEL SANTUARI
Puigcerver, com a edifici, és diferent entre les ermites de l’arquebisbat tarragoní. No té l’aspecte d’ermita, sinó d’un gran casal, dins del qual hi ha el temple de la Mare de Déu. Davant de la petita plaça hi ha l’única porta d’entrada, precedida d’un porxo de volta de mig punt amb bancs de pedra a cada banda. Passada la porta, a la planta baixa hi ha diverses dependències, que abans servien d’estables i corrals, convertides actualment en bar restaurant i habitacions de desembràs. Davant de l’entrada hi ha un tram d’escales, del replà de les quals parteix un tram per banda que porta a la planta principal de l’edifici: el de la dreta, al pis de l’ermità, a les cel·les de la Junta i al menjador dels sacerdots; el de l’esquerra, a un pati mig cobert, el pla de la cisterna.
Puigcerver té l’aspecte d’un gran casal, dins del qual hi ha el temple de la Mare de Déu
Fotos: Joan Ribas Vallverdú, i Josep Maria Porqueras
El pla de la cisterna
Part central de la casa, de 120 metres quadrats de superfície, emmarcat a l’esquerra i al fons per les cel·les i a la dreta per la paret del temple. A l’enrajolat, al mig del pati, hi ha l’escut d’Alforja amb fons de rajoles blanques, el castell vermell i l’estrella blava. S’hi va col·locar el 1911 (actualment restaurat). Al mig del pati hi ha el brocal de la cisterna amb la pica i la canella d’on raja l’aigua. El sostre del brocal té un capitell decorat amb ceràmica. Al pla de la cisterna hi ha les dues portes d’accés a la capella.
LA CAPELLA I El CAMBRIL
La porta petita rectangular al començament del pati s’usa habitualment com a porta ďentrada i s’obre al capdavall de la nau, l’altra porta més gran, de punt rodó i dues demes, s’obre al mig de la nau del temple. El temple és d’una sola nau de 150 m² de superfície, al capdavall de la qual, sota el cor, hi ha la capella dels «ex-vots». El cor és elevat i ďun espai de 18 m². L’únic altar lateral del temple, dedicat al Sant Crist, està tocant al presbiteri al costat esquerre de la nau en una capella no gaire fonda al costat de la trona.
A cada costat del presbiteri hi ha les dues obertures d’accés al cambril de la Mare de Déu, al qual s’hi puja per dos trams d’escales de deu esglaons cada tram. El cambril, tancat amb dues portes al capdamunt de cada tram d’escales, és una estança quadrada de 18 m² de superfície i 6 m. d’alçada. De cada angle de l’estança puja una mitja pilastra acabada en capitell, de cada un dels quals parteixen quatre arcs de mig punt, formats només per una cornisa. El sostre, de forma de cúpula semiesfèrica, està molt decorat amb una pintura representant el cel empiri*. A la paret frontal i bastant elevat hi ha un petit rosetó, els vidres del qual formen una estrella groga de sis puntes sobre fons verd. A la paret del davant i emmarcat pel retaule, hi ha l’arc ďobertura del cambril al mig del qual hi ha el tron de la Mare de Déu, damunt d’un pedestal de marbre escalonat als costats. El Cambril es va començar l’any 1734 i fou acabat el 1739. Va ser restaurat completament el 1953.
*Empiri: és, en la teologia catòlica medieval, el més alt dels cels. On roman Déu, els àngels i les ànimes acollides al Paradís.
L’ANTIC RETAULE
L’antic retaule de Puigcerver, destruït el 1936, d’estil neoclàssic, fou construït per l’escultor Josep Tomàs, de Móra d’Ebre, l’any 1774 i daurat l’any 1793. D’ornamentació senzilla constava de tres cossos: la base, fins arran de l’obertura del cambril; el cos central, format per quatre columnes, dues per banda, acabades amb cornisa; entre les columnes hi havia les imatges de Sant Josep i Sant Joaquim i en l’obertura del cambril, davant de la Verge, dos àngels de notable mida, cada un amb una palmatòria i ciri a la mà. La part superior, sobre l’obertura del cambril, era una fomícula amb la imatge d’una santa màrtir, probablement Santa Bàrbara i dos àngels a cada costat.
LA REIXA DEL PRESBITERI
La primera reixa del presbiteri de Puigcerver, de ferro amb treballs de forja, i de poca altura, fou obsequi d’un sacerdot, va desaparèixer en alguna devastació del santuari. L’any 1864, s’hi va col·locar una altra reixa de ferro alta, que tancava amb pany i clau el presbiteri i el cambril, destruïda l’any 1936, obsequi de Miquel Tost («Miquela»). Era ben visible en les fotografies de l’altar abans de la guerra de 1936. L’Actual reixa, així com l’actual creu de ferro, van ser fetes i obsequiades per Jesús Crivillé devot alforgenc mort al 6 de gener del 2015.
L’actual reixa, així com l’actual creu de ferro, van ser fetes i obsequiades per Jesús Crivillé, devot alforgenc mort el 6 de gener del 2015
