LA FESTA DEL 5 D’AGOST
La festa principal del santuari.
En temps antics la festa principal de Puigcerver era el dia 15 d’agost, Assumpció de la Mare de Déu. Ja al segle XVII la festa principal del santuari es celebrava el dia 5 d’agost, Mare de Déu de les Neus. En aquell temps també es pujava a l’ermita el diumenge de Pasqüetes, i tant l’un dia com l’altre s’hi anava per un vot de poble, per haver-se deslliurat Alforja del contagi de la pesta. Una de les referències escrites més antigues d’ambdues festes, és la del Llibre «EL JARDÍN DE MARÍA», P. Camós, editat l’any 1657, hi diu:
«Hácese su fiesta mayor el día de la Asunción. Visítanla con procesión el martes de Pascua de flores, de las Borjas, Riudecols, de las Voltas de Duas Aiguas y de Argentera. El Sálbado in Albis, de Porrera y el Domingo in Albis, de Alforja, y ahora por un voto que hicieron por el contagio, la visitan el día de Nuestra Señora de las Nieves, y otros, por necesidades»
DATA DE CELEBRACIÓ EN L’ACTUALITAT
De fet els principals esdeveniments celebrats a Puigcerver durant el present segle, tots s’han celebrat per la festa del 5 d’agost: En tal data de 1913 s’hi celebraren les «Festes constantinianes»; l’any 1940, s’hi retornava la imatge nova, que substituïa l’antiga, destruïda l’any 1936; l’any 1953 la Mare de Déu hi era solemnement coronada pel Sr. Cardenal de Tarragona i l’any 1954 s’hi celebraven els actes de l’Any Marià.
Recentment, l’any 1973, es va traslladar la Festa al primer diumenge d’agost, per tal de facilitar l’assistència dels fidels que per motius laborals no podrien assistir-hi si fos en dia feiner. Abans, quan no podien celebrar-se Misses vespertines i era molt poc freqüent la combinació, quan el dia 5 d’agost queia en diumenge, la festa es traslladava a la vigília, o a l’endemà a fi que hi poguessin participar els sacerdots que el diumenge havien d’atendre sengles parròquies.
Fotos: Joan Ribas Vallverdu, Hilari Aragones i Josep Maria Porqueras
COM ES CELEBRAVA LA FESTA DEL 5 D’AGOST
Quan encara no hi havia la carretera i calia pujar al santuari a peu, o a lloms d’animals, es ventaven les campanes a les 4 del matí, per a deixondir el poble i indicar la marxa cap a l’ermita, ben matinet, a fi que el sol no molestés la pujada. Ben de matí ja tot el poble estava en moviment i la gent alegre, en colles de familiars o amics, marxava cap a l’ermita, uns a peu amb la minestra al braç, altres amb animals que cavalcaven, els qui no podien fer la llarga caminada, els joves i nens joiosos i animosos hi pujaven a bon pas, i molts romeus, en els llocs del camí indicats per les respectives creus, resaven la Salve, i en arribar als revolts desgranaven, tot pujant la pregària del Rosari. Era un ambient joiós i festiu. S’arribava a Puigcerver a bona hora i normalment, a les 6 del matí ja s’hi celebrava la primera missa, perquè poguessin oir-la els més matiners.
Quan encara no hi havia la carretera i calia pujar al santuari a peu, o a lloms d’animals, es ventaven les campanes a les 4 del matí per a deixondir el poble i indicar de la marxa cap a l’ermita, ben matinet, a fi que el sol no molestés la pujada.
Segons el nombre de sacerdots que hi havia, s’hi celebraven algunes misses fins a l’hora de la Missa Major, que era normalment a les 10 del matí. Mentrestant alguns sacerdots oïen les confessions dels fidels. El temple gairebé mai no estava buit, i a mesura que arribaven les colles, era constant la pujada al Cambril, tot cantant el «Que Déu vos guard, Maria», per a fer el primer bes a la Mare de Déu. Després a esmorzar, en colles de familiars, o d’amics, en les taules de les cel·les, o a l’aire lliure, sota les nombroses alzines del bosc de l’entorn. La Missa Major, sempre cantada, es celebrava amb la màxima solemnitat possible i el sermó solia encarregar-se a algun bon predicador; en acabar-se la Missa es feia el besamans a la Mare de Déu al Cambril, tot cantant els «Goigs» i l’Himne de la Mare de Déu de Puigcerver.
Després de la Missa Major
Després de la Missa Major, mentre esperaven l’hora del dinar, la gent acostumava a ocupar el temps lliure segons les seves preferències: els grans, asseguts als pedrissos de l’ermita o de la plaça, parlant dels seus records o projectes; els joves amb ballades de sardanes, o amb jocs; els nens, a córrer i jugar pel bosc o per la plaça. Molts ho aprofitaven per arribar-se al turó de «La Miranda» per a contemplar l’esplèndid panorama, que des d’allí s’albira i fer-se alguna fotografia al costat de la Creu. A l’hora del dinar tothom despatxava la minestra, en les cel·les de l’ermita, on havien cuit l’arròs, o l’escalivada, o bé sota alguna de les nombroses alzines del bosc.
Vetllada popular
Cap a les tres de la tarda, i en havent dinat, per a omplir el temps fins a l’hora del Rosari, que s’acostumava a resar a les 5 h, es feia una vetllada popular al pla de la cisterna, amb cants, poesies, números humorístics, i corn a cloenda, un breu parlament del Sr. Rector, qui enaltia les glòries de Puigcerver i exhortava els assistents a perseverar en la devoció a la Mare de Déu. Aquesta vetllada era un dels actes més típics i esperats de la festa de cada any. Algunes de les millors poesies sobre Puigcerver foren escrites per a ser recitades a la vetllada.
El Rosari i fi de festa
El Rosari de la tarda era cantant i molts anys es glossaven els misteris. El besamans a la Mare de Déu, tot cantant els Goigs i l’«Adéusiau Maria», cloïa els actes religiosos del dia de la festa. Després tothom retornava a la vila, en grups tal com havien pujat, amb l’alegria reflectida en el rostre. Abans d’entrar al poble, gairebé tothom s’aturava a passar una estoneta a l’ermita de Sant Antoni, on els qui s’havien quedat a la vila anaven a esperar els qui baixaven de Puigcerver. Després de reposar-hi i haver-se refrescat amb la fresquíssima aigua de la font, tothom retornava cap a casa ja a boca de fosc. Alguns, però, arrodonien la festa, sopant a Sant Antoni, asseguts als pedrissos sota els arbres corpulents de la plaça per retornar a llurs cases ja de nit. Així es vivia, no massa anys enrera, la jornada anual de la FESTA de PUIGCERVER.
….Dalt d‘eixa cima heu escollit l’estada / per preservar-nos del furor del llamp, /essent d’Alforja Mare i Advocada, / torre i castell del nostre florit Camp…
Himne a la Verge, de Mn. Salvador Roca , musicat per Mn. Josep Moragues
LA ROMERIA A L‘ERMITA PUIGCERVER A L’ACTUALITAT
Actualment la festa continua tenint aquell caire popular i de combinació dels elements religiosos i profans. Alguns grups han fet reviscolar el costum de pujar al santuari a peu, com en temps passats fent servir l’antic camí. El dia de la festa, abans de la sortida del sol les campanes de la parròquia toquen per donar el senyal de sortida. La gent s’aplega i inicia la pujada, amb una aturada a la Creu de Formatge. En arribar a dalt s’esmorza i molts assisteixen a la missa que normalment celebra el mossèn d’Alforja. Altres pugen fins a la Miranda per tal de contemplar el panorama. Encara que en l’actualitat no gaudeix de la grandiositat d’antany quan hi havia ballada de sardanes, i es feien reunions al pati de la cisterna, on cadascú feia gala de les seves habilitats cantant, recitant poesies, explicant acudits, etc. Continua sent un dia de gran intensitat on prevalen les ganes de passar-s’ho bé.
El camí a peu des d’Alforja són uns 5 Km aproximadament i es fa en una hora i mitja. El de Riudecols dista 6 Km i es fa més o menys amb el mateix temps
Ara no només s’arriba al santuari transitant a peu pels camins de Riudecols i Alforja. Actualment és fàcil d’arribar utilitzant la nova carretera, construïda al 1965. Això fa possible que molta gent de les Borges, o d’altres pobles de la rodalia, fins hi tot gent de Reus i de Tarragona s’animin aquest dia a prendre part en la nostra festivitat religiosa més important.
PUJADA DELS GEGANTS D‘ALFORJA A L’ERMITA
L’any 2004 la colla de gegants i grallers d’Alforja van pujar a l’ermita amb motiu dels seus 10 anys. El 2014 igualment amb motiu de la celebració dels seus 20 anys van repetir la proesa acompanyats d’una nombrosa comitiva de gent d’Alforja i vinguda d’altres llocs per l’ocasió. En les dues ocasions va constituir una espectacular experiència que a més a més de vistosa i emotiva va requerir un gran esforç físic per part dels qui s’oferiren a portar sobre les seves espatlles als nostres gegants: l’Almira, la Saurina i la Ribeta.
A la segona ocasió van sortir d’Alforja a les 6 h del matí, tots els acompanyants tenien esmorzar preparat a la Plaça de Dalt, lloc d”inici de la sortida. La comitiva va començar i no s’aturà fins a arribar a la creu de formatge, on es va repartir fruita per a tots els que havien fet gana, i els gegants ballaren al toc de la música dels grallers. Un breu descans per seguir caminant fins a la mateixa A l’esplanada situada davant del santuari on van ballar els gegants i posteriorment la varen repetir dins l’ermita, al pla de la cisterna. Després de la missa es lliurà als peus de la Verge una ofrena floral i després seguint a la colla de grallers d’Alforja es va pujar fins a la Miranda.
Vols conèixer més sobre la pujada de gegants del 5 d’agost del 2014 i veure totes les fotos del recorregut? Veure més
