L’ANTIC CAMÍ DE PUIGCERVER
Una manera de viure la llegenda.
La millor forma de descobrir Puigcerver és sense cap mena de dubtes, recórrer des d’Alforja el camí que fa cents d’anys van fer per primera vegada els tres joves valents que van trobar la Verge amagada en la soca d’una servera. L’antic camí de Puigcerver, el mateix que durant segles fins a l’actualitat, han utilitzat els pelegrins i les processons que acudien al santuari. És un camí llarg de més d’una hora i mitja, però distret i alegre per l’exuberant vegetació de l’entorn i la varietat del paisatge, camí senyalat amb creus, que feien de guia al pelegrí, col·locades en els indrets més significatius del mateix. Avui, construïda ja la carretera, el vell camí és ben poc usat, els amants de la natura i l’excursionisme poden gaudir de la seva afició i a més a més experimentar el fervor místic que antany i encara avui impregna l’ambient.
Si parteixes des de Puigcerver, et recomanem fer una circular utilitzant per anar fins a Alforja l’antic camí de les Olles. Aquest s’inicia amb un fort descens fins a l’hort de Puigcerver, en arribar a lo que seria el mas de les Olles s’abandona aquest camí en direcció al Coll del Mort des d’on s’aprecia una impressionant vista de la Vall d’Alforja. A partir d’aquí es descendeix fins a Alforja passant justament per l‘ermita de Sant Antoni, situada en un magnífic paratge ple de vegetació i amb una font d’aigua deliciosa, on et recomanem aprovisionar-te d’aigua. Et recomanem, si no el coneixes, la visita del nucli antic d’Alforja, i des d’aquí emprendre el retorn pel camí de la llegenda fins a l’ermita passant per emblemàtics llocs com són: la creu de pedra, la capella, o la creu de formatge com des d’antany ho han fet els pelegrins que acudien al santuari.
NIVELL DE DIFICULTAT: BAIXA
DESNIVELL: 225 M
DISTÀNCIA TOTAL: 10 KM
5 Kilòmetres des d’Alforja a l’ermita
DURADA APROXIMADA: 3.30 H.
FONT D’AIGUA: ERMITA DE SANT ANTONI
LA VILA D’ALFORJA
Situada al mig de la vall
Alforja és un municipi de la comarca del Baix Camp, Província de Tarragona, Catalunya. L’origen del poble es remunta a l’època romana qui probablement hi edificaren un primer castell atrets per la presencia de minerals valuosos. Aquest va ser aprofitat després pels sarraïns, el nom d’Alforja possiblement té l’origen en aquesta època, com la gran majoria dels començats amb “al”. El 1158 fou concedida per Ramon Berenguer IV la “Carta de Donació del lloc d’Alforja” en favor de Ramon de Ganegot pels serveis prestats a la conquesta de Siurana, amb l’encomanda de fortificar el poble amb muralla i un castell de grans dimensions. A partir de mitjans del segle XIII va passar a dependre de l’arquebisbat de Tarragona.
Tot el nucli antic, l’entorn de la plaça del Mercadal, i de Dalt ha conservat aquesta aroma medieval amb edificacions que confirmen la potència econòmica de la baronia d’Alforja en el passat.
El segle XVIII és d’una relativa prosperitat econòmica, degut a la gran quantitat de vinyes i al comerç de l’aiguardent, prova d’aquesta prosperitat són l’església parroquial i el campanar. Durant aquest segle el poble va créixer arribant a superar els dos mil habitants, actualment té 1.850. A mitjans del segle XIX es va construir la carretera que va de Reus cap al Priorat, per facilitar el transport vinícola, la qual cosa canvià l’entrada principal del poble. Avui en dia Alforja ha deixat de ser un poble agrícola on predominava l’avellaner i gran part del terme s’està tornant bosc. Les cases senyorials com Cal Batllet, Cal Botó o Cal Fernando, confirmen la potència econòmica de la vila en el passat i del que fou la baronia d’Alforja.
El segle XVIII és d’una relativa prosperitat econòmica, degut a la gran quantitat de vinyes i al comerç de l’aiguardent, prova d’aquesta prosperitat són l’església parroquial i el campanar.
Alguns dels llocs que no hauries de deixar de visitar són: “el Rentador Nou” i la “Font de Més Amunt” (5), les restes del Castell (7), la plaça del Mercadal (10) i l’església i el seu campanar (14) des d’aquí a més a més de fer-te una idea general del poble, gaudiràs d’una privilegiada vista de la Vall d’Alforja i de molt més enllà. També et recomanem sortir a extramurs per l’antiga porta principal “El Portal” (18) al final del carrer Major (17) per visitar el “Rentador Vell” i la “Bassa del Molí” (19) des d’on Joaquim Mir va pintar el seu famós quadre: “El mirall de l’església”.
VISITA GUIADA A ALFORJA
Les visites recorren tot el nucli històric del poble incloent la pujada al campanar, el segon més alt de la província de Tarragona i des d’on es pot observar el cap de Salou. Cada visita acollirà un mínim de 10 i un màxim de 30 persones. L’horari de les visites serà segons convingui. Les visites tenen un cost de 5 euros i la recaptació es destinarà al manteniment de l’església. Més info
LA CREU DE PEDRA
Creu de Terme, o «Creu de Pedra», que duia data de 1622, aixecada sobre un gran i rústec pedestal, probablement restes d’alguna construcció del temps de la Reconquesta. Antigament servia per fer-hi la benedicció dels camps i desitjar bones collites. La creu fou destruïda l’any 1936 i reconstruïda de nou, en acabar la guerra, imitant la que havia estat destruïda, sufragada per la família Salvadó Figueres, de Reus, propietaris de l’«Obaga del Pahí».
La creu fou destruïda l’any 1936 i reconstruïda de nou, en acabar la guerra, imitant la que havia estat destruïda.
L’ERMITA DE SANT ANTONI
L‘ermita de Sant Antoni, és una petita ermita en un magnífic paratge ple de vegetació i amb una font d’aigua deliciosa, a un quilòmetre de distància, on et recomanem aprovisionar-te d’aigua. L’ermita de Sant Antoni es va fer durant el segle XVIII, concretament el 1724, quan la festivitat de Sant Antoni de Pàdua va ser declarada festa de precepte a tot Espanya. Era una època en què es construïren gran quantitat d’ermites repartides per tot el territori peninsular, això demostra la gran fortalesa de l’Església durant aquells anys.
Sant Antoni està situat en una zona molt obaga i hi ha una font on en brolla una aigua deliciosa, que és el distintiu més important de l’entorn.
Sant Antoni està situat en una zona molt obaga i hi ha una font on en brolla una aigua deliciosa, que és el distintiu més important de l’entorn. L’ermita ha estat recentment restaurada i darrere de l’altar s’alça la pintura mural “Els Miracles de Sant Antoni”, donació al poble d’Alforja pel pintor Jaume Queralt d’origen tarragoní establert a la nostra vila, autor també de l’ “Ecce Homo” pintat en un dels laterals de la nau central de la capella de Puigcerver.
LA CREU DE FERRO
Es deixa enrere l’ermita de Sant Antoni i seguint riera amunt, es troba poc després, a l’esquerra de la riera, una altra petita creu de ferro sobre un pilar de pedra, que indica el començament del «camí de Puigcerver». Hi fou col·locada l’any 1580. Un temporal d’aigua i vent de 23 de setembre de 1959 la va fer caure i la Junta de Puigcerver, en sessió de 12 d’octubre d’aquell any, pren l’acord de restaurar-la.
LA CAPELLETA
Es puja un bon tram de camí sense veure el santuari. Al lloc des ďon es comença a veure Puigcerver, hi ha una altra creu, posada dins una fornícula, al marge del camí, que se’n diu «la Capelleta», o la «Capelleta de la SALVE», ja que allí era costum d’invocar la Verge amb aquesta oració. “Qui Puigcerver veu, la Salve li deu”, és una dita popular que forma part de la tradició d’Alforja i un costum també practicat als pobles de la rodalia. Aquesta Capelleta va ser també malmesa diverses vegades i reconstruïda l’any 1911 pel Sr. Miquel Fullat, propietari aleshores d’aquell lloc. Una reixa de ferro, que tancava la fornícula, era donatiu d’un devot.
Se‘n diu «Capelleta de la SALVE», ja que allí era costum d’invocar la Verge amb aquesta oració.
LA CREU DE FORMATGE
En deixar el «camí fondo» i començar els «revolts» que serpentejant la serra, ens duran a l’ermita, hi ha la creu més gran i cèlebre del camí, la «CREU de Formatge» (o d’«aurmatge», segons altres), de ferro treballat i posada sobre un pedestal d’obra escalonat. Rep aquest nom, perquè quan s’anava processionalment a Puigcerver, es formava allí la processó, desfeta durant l’anterior trajecte. Antigament la creu també indicava al començament de la Rodalia de la Verge», terreny on començava la propietat del santuari.
La creu fou destruïda l’any 1936, l’actual Creu de Formatge és de pedra arenisca i fou una donació de l’escultor local, Josep Rull Marco als anys 9o, escultor autodidacte, que va passar d’esporgar arbres a esculpir la pedra amb talla directa.
Els fidels devots, en pujar a Puigcerver, començaven a la Creu de Formatge el Rosari i caminant a pas normal podien resar-lo sencer fins a arribar a l’ermita.
Una vegada arribats en aquest punt el camí es torna més suau i lluminós, ja no perdrem de vista la silueta de l’ermita al cim de la muntanya i ens trobarem un revolt darrere un altre que van vorejant des de dalt l’Hort de Puigcerver, ja no deixarem aquest camí fins que s’entronca amb el GR7 o la carretera que ve del Coll d’Alforja, poc abans d’arribar a l’ermita.
UN CAMÍ D’ANADA I DE TORNADA
Recórrer l’antic camí de Puigcerver és la millor forma de descobrir Puigcerver i viure la llegenda de la troballa la Verge amagada a la soca d’una servera.
Ho pots fer des d’Alforja fins a l’ermita, com es fa durant la processó del 5 d’agost, o bé en sentit contrari des de l’ermita fins a la vila d’Alforja.