TROBALLA DE LA VERGE
Piadosa tradició sobre la troballa estimada i fins ara tinguda com certa per a molts devots alforgetans.
Entorn de l’origen de la devoció a la Mare de Déu de Puigcerver, com en gairebé totes les «Verges trobades», s’ha format una bella i piadosa llegenda, tramesa a través de generacions. Llegenda que té, com la majoria ďelles, una arrel històrica i a la que podia haver-hi donat peu el nom mateix de l’advocació de la Verge.
AMAGADA DINS DEL TRONC D’UNA SERVERA
Aquesta piadosa tradició diu que a primeries del segle XIII, els veïns d’Alforja vegeren durant alguns capvespres unes estranyes resplendors al cim de Puigdeneres. Intrigats pel fet, decidiren esbrinar de què es tractava i el Consell de la vila va enviar homes experts a aquell lloc, per tal que descobrissin la causa d’aquelles llums. Arribats que foren aquells homes al cim de Puigdeneres, van veure que les resplendors procedien de la muntanya de Puigcerver, més llunyana i no visible des de la vila, que aleshores era un boscatge espès i feréstec.
“a primeries del segle XIII, els veïns d’Alforja vegeren durant alguns capvespres unes estranyes resplandors al cim de Puigdeneres”
Retornats a la vila i informat el Consell, aquest hi envià tres homes forts i valents, que, obrint-se pas entre l’espessa boscúria, arribaren al cim de Puigcerver, on van trobar una bella imatge de la Mare de Déu, amagada dins del tronc buit d’una servera.
“el Consell, hi envià tres homes forts i valents, que, obrint-se pas entre l’espessa boscúria, arribaren al cim de Puigcerver, on van trobar una bella imatge de la Mare de Déu, amagada dins del tronc buit d’una servera.
Aquells homes, contents de la troballa, van retornar a la vila i comunicaren al Consell la grata nova. L’endemà tot el poble, en alegre processó, va anar al cim a venerar i recollir la santa imatge de Maria. Després d’haver-li pregat devotament, decidiren d’erigir-li a son honor una capella. La dugueren en tabernacle a una vall propera, on hi construirien l’ermita i, segons la tradició, desaparegué la santa imatge per tres vegades d’aquella vall dita actualment “l’hort de puigcerver” i va retornar al cim de Puigcerver on fou trobada, interpretant el repetit prodigi com voluntat de la Mare de Déu, li van construir l’ermita al cim de Puigcerver.
“desaparegué la santa imatge per tres vegades d‘aquella vall dita actualment “l’hort de puigcerver” i va retornar al cim de Puigcerver on fou trobada”
LLEGENDA I TRADICIÓ
Aquesta tradició de la troballa de la Verge, tot i que històricament no pot demostrar-se, és venerable, estimada i fins ara tinguda com a certa per a molts devots alforgetans. Els antics “Goigs”de la Mare de Déu se’n fan ressò en una de les estrofes:
Quan pels seus pecats Espanya/ fou dels moros ocupada Vós, / oh Verge Immaculada!, / no deixàreu la muntanya, / ans, per alta Providència, / passeu anys en un recer:/ Oïu, Mare…
Una nit, amb resplendors/ el Cel ens manifestava/ la muntanya on es trobava/ aquest tresor preciós./ De vostra gran excel·lència/ el Cel en fou pregoner:/ Oïu, Mare…
Tres homes, encontinent, / emprenen el romiatge/ amb l’Estrella per guiatge/ com els tres Reis d’Orient./ Feu que amb tanta diligència/ pugem sempre aquest coster:/ Oïu, Mare…
En el tronc d’una servera/ trobaren la Perla fina./ Pot haver-hi una petxina/ que guardi joia tan vera?/ Vós ens dàreu la prudència/ del més sortós mercader:/ Oïu, Mare…
