La ruta del Carasclet
Puigcerver va servir com punt d’acampada en varies ocasions al Carraclet en el seu pas cap al Priorat.
A més a més de l’importantíssim GR-7, del que ja en parlem a la ruta de la Serra del Mirador, existeix un altre camí d’extraordinària importància que té l’ermita com a punt clau, el PR-C 88, més conegut com la ruta del Carrasclet. De la mateixa manera que el GR-7, discorre entre el Coll de la Teixeta, passa per Puigcerver i puja el Cingle Roig, però a diferència d’aquest, recorre tota la Vall d’Alforja seguint el mateix camí que fan servir tots els peregrins provinents d’Alforja. A partir d’aquí continua per l’antic camí d’Arbolí, que puja al Cingle Roig pel Grau de l’Embut. Per aquest camí hi passaren en diferents ocasions les tropes del Carrasclet en el seu pas cap al Priorat.
NIVELL DE DIFICULTAT: MITJANA
DESNIVELL: 300 M
DISTÀNCIA TOTAL: 11 KM
Des de l’Ermita – fins dalt del Cingle Roig
DURADA APROXIMADA: 3.30 H.
FONT D’AIGUA: Alforja
La ruta del Carasclet
L’ermita de Puigcerver va servir com punt d’acampada en varies ocasions a les tropes del Carraclet en el seu pas cap al Priorat. El 26 de juliol del 1719 el Carrasclet i els seus homes van intentar entrar a Reus. No hi ha documentació concisa si ho van aconseguir, encara que sembla que no. Després d’aquests intents frustrats, el Carrasclet es va retirar a Alforja replegant mil cent homes i topant-se un cop més amb l’adversari filipista. Durant tota una tarda hi va haver una lluita aferrissada; els borbònics es van veure obligats a sortir de dins de la vila i, perseguits pels fusellers insurrectes, es van haver de refugiar a les cases de l’Aleixar.
Des de dalt de l’ermita de Puigcerver, amb un gest meditatiu contemplava el Carrasclet, les terres on havia fet retirar els seus adversaris.
L’endemà Pere Joan Barceló, al costat de les seves tropes acampades a dalt de l’ermita de Puigcerver, amb un gest meditatiu contemplava a baix, les terres on havia fet retirar els seus adversaris. Una vegada recuperats els homes, el Carrasclet els va conduir cap a l’Ebre, va travessar la Terra Alta i es va llençar damunt de Calaceit amb notable èxit. Després d’això el Carrasclet va tornar a la seva zona habitual del Priorat.
LA VALL D’ALFORJA
La vall d’Alforja està entre el Cingle d’Arbolí i la Serra de la Mussara, imponent paret aparentment infranquejable d’un característic color rogenc pertanyent a les muntanyes de Prades i per altra banda les serres del Mirador, Regalat i els Agres, formacions entre les quals destaca la muntanya de Puigcerver coronada per la nostra ermita. El terreny principalment està format per bosc i botja, tot i que encara es conserven zones cultivades, predominen els avellaners, seguits pels olivers, ametllers i finalment les vinyes i els fruiters. A les zones de regadiu també s’hi produeix horta. Vestigis del que antigament va ser un terreny aprofitat al màxim pels conreus i on avui en dia creix a ritme accelerat la vegetació natural. Actualment una pedrera de granit i de roca calcària desgasta una de les parets de la vall a prop del cingle d’Arbolí.
El corrent d’aigua més important és la riera d’Alforja la qual travessa la vall de nord a sud i seguint el seu curs fins a la costa de Cambrils.
Sota mateix del coll de Cortiella, en un lloc conegut com la Canaleta, hi ha la font que dóna origen a la riera d’Alforja, el corrent d’aigua més important d’aquesta vall la qual la travessa de nord a sud seguint el seu curs fins a la costa de Cambrils. A la riera d’Alforja conflueixen rieres més petites i barrancs com el del Rave i el de les Creus. La vall d’Alforja i el seu entorn són molt rics en flora i fauna gràcies a la diversitat de petits ecosistemes. Així, s’hi poden trobar porcs senglars, cabirols, guineus, àligues cuabarrades, llebres, perdius, pica-soques i gran quantitat de petits rèptils, etc. També hi ha una gran riquesa botànica. La vila d’Alforja s’ubica al centre de la vall a una alçada de 374 m sobre el nivell del mar.
CATÀLEGS DE PAISATGE: ESCORNALBOU-PUIGCERVER
El recentment elaborat Catàleg de paisatges de Catalunya, reconeix a un dels 135 paisatges amb el nom d’Escornalbou-Puigcerver. En relació als valors estètics, destaca de forma important la bellesa de tres espais: entre ells la Serra de Puigcerver, la qual per la seva alçada i les seves característiques físiques i climàtiques, junt amb un cert aïllament, acull una espessa zona boscosa d’alt interès, especialment pel que fa a la presència d’exemplars arboris de Grèvol, claps d’alzinars i fragments de roureda entre altres.
SEGUEIX LES RECOMANACIONS DEL CARLES
La tranquil·litat i majestuositat del paisatge conviden al caminant a explorar descobrir i aventurar-se per camins i senderons. A partir d’un coneixement mínim del terreny, cada ho pot dissenyar la ruta que més li interessi. Si desitges rebre més informació, no dubtis en consultar al Carles, l’ermità, un bon coneixedor de la zona i expert ciclista de muntanya. Ell gustosament et podrà assessorar en les teves excursions per la zona.