La mare de Déu de Puigcerver
Abans d’ésser venerada a Puigcerver, havia sigut la Patrona de la parròquia de Santa Maria de Cortiella.
Sobre l’origen, o procedència, de la imatge de la Mare de Déu de Puigcerver fins ara no s’ha trobat cap document escrit, ni cap altra referència documental. Hom afirma que, la santa imatge, abans d’ésser venerada a Puigcerver, havia sigut la Patrona de la parròquia de Santa Maria de Cortiella, o de la Vall, que en temps de la invasió sarraïna va ser amagada a la muntanya de Puigcerver, per a evitar que fos profanada, o destruïda. Fou tan estesa aquesta opinió que els Goigs de la Mare de Déu ja se’n fan ressò en la primera estrofa:
«Quan pels seus pecats Espanya fou pels moros ocupada, Vós, Oh Verge Immaculada, no deixàreu la muntanya, ans per alta Providència passeu anys en un recer».
L’ANTIGA IMATGE
Francesc Blasi i Vallespinosa en el llibre «Santuaris marians de la Diòcesi de Tarragona» descriu així la imatge de la Verge de Puigcerver. «És una imatge de fusta molt ben tallada i conservada, de 67 cm d’alçada, asseguda, coberta amb un mantell que es plega a la falda.
«És una imatge de fusta molt ben tallada i conservada, de 67 cms. d’alçada, asseguda, està policromada amb ornaments daurats, que semblen recents»
En el genoll esquerre reposa l’infant assegut amb un llibre tancat a la mà esquerra, mentre enlaira l’altra en acció de beneir. Està policromada amb ornaments daurats, que semblen recents. L’esmentat llibre publica també una fotografia de l’escultura de la imatge única, sense els vestits de roba.
En uns apunts manuscrits sobre Puigcerver, en una llibreta de 150 folis, l’any 1901 Mn. Joan Aragonès i Font, consigna alguns esdeveniments dels quals fou testimoni presencial. A la plana 26 del masnuscrit Mn. Aragonès descriu la imatge de la Verge de Puigcerver, que havia contemplat detingudament innombrables vegades, amb aquestes paraules: «Aquesta imatge és de fusta (no se sap de quina classe); està asseguda, el mantell és de color blau amb flors ďor i colors, els quals per efecte del temps han perdut quelcom de la seva brillantor primitiva. Amb la mà dreta sosté un pomet daurat. La seva cara gran, greu i devota, amb la vista fixa al davant. Té el Nen assegut sobre el genoll esquerre i l’aguanta amb la mateixa mà. El vestit del Nen és blau amb mantell verd daurat tot l’entom; té la mà dreta aixecada i amb l’esquerra sosté un llibret daurat recolzat sobre el genoll. L’altura de la imatge és ďuns quatre pams. Vestida només se li veu la cara, la mà dreta i la figura de l’infant.
NOVA IMATGE DE LA MARE DE DÉU
La nova imatge de la Mare de Déu de Puigcerver va ésser feta al taller de la casa Reixach, de Barcelona, una de les cases especialitzades en imatgeria religiosa. L’actual imatge de la Mare de Déu de Puigcerver no és ben bé igual que l’antiga. Entre elles hi ha notables diferències, no sols en la policromia, sinó també en l’estructura de la talla. De fet poquíssima gent sabia com era l’antiga escultura, per no haver-la vista mai sense els vestits de roba. Potser no es va poder posar en mà de l’escultor la fotografia de l’antiga imatge perquè li servís de model.
Va ésser feta al taller de la casa Reixach, de Barcelona. L‘actual imatge de la Mare de Déu de Puigcerver no és ben bé igual que l’antiga.
REBUDA DE LA VERGE
La nova imatge de la Mare de Déu va ser portada a Puigcerver el dia 5 d’agost de 1940. Fou aquella una jornada de gran festa i d’inoblidable record. Per a rebre la Mare de Déu Alforja es va engalanar amb arcs, garlandes de verd, flors i llums. La vila semblava un jardí i tothom va col·laborar amb gran alegria en l’ornamentació dels carrers, competint uns barris amb els altres per qui l’ornamentaria millor.
La nova imatge de la Mare de Déu va ser portada a Puigcerver el dia 5 d’agost de 1940
El dia de l’arribada de la Verge va ser de festa grossa per la vila d’Alforja. La nova imatge, tan esperada, va arribar el capvespre de l’antevigília a l’entrada del poble i tot el trajecte de la processó des de la carretera fins al temple parroquial fou un devessall de focs artificials i un cant de lloança a Maria. Era tot el poble qui aclamava joiós a la seva Patrona, feliç de no sentir-se orfe i de tornar a tenir prop seu la bona Mare del cel.
INAUGURACIÓ A L’ERMITA
El dia 5 d’agost d’aquell 1940 la festa a Puigcerver fou solemníssima, amb una assistència tan nombrosa de devots, com poques vegades s’hi hagués vist fins aleshores. Fou especialment emotiu el moment de l’entrada de la Verge al santuari i de la col·locació al seu tron del cambril. Va representar l’Autoritat Eclesiàstica de la diòcesi el Molt Il·ltre. Dr. Jaume Garcès, Secretari de Cambra de l’Arquebisbat, qui va beneïr la imatge, l’altar i el tron del cambril i va predicar el sermó de la Missa Major. La diada es va desenrotllar tal com s’acostuma a fer la festa al santuari, amb diverses misses resades, solemne Missa Major en la qual el cor parroquial d’Alforja va cantar la «Missa Pontificalis», de Perosi, actes recreatius després de l’Ofici, i havent dinat, la vetllada del pla de la cisterna, tota ella dedicada a honorar la nostra Mare amb cants i poesies adients, el Rosari cantat a la tarda, seguit del besamans i fervorós comiat a la Verge. Tothom retornà a la vila amb gran alegria. Va ésser una jornada memorable i la premsa provincial se’n féu ressò els dies següents.
Des d’aleshores Maria, com bona Mare, vetlla des de Puigcerver per Alforja i per tots els pobles que la invoquen i amb la seva protecció maternal empara i beneeix tots els seus fills i devots.
LA CORONA DE LA VERGE
En la vetllada del dia de la festa de 1952, el rector d’Alforja, Mn. Albert Espolet, anunciar el seu ferm desig de coronar solemnement la Mare de Déu el dia de la festa de l’any següent i allí mateix va demanar donatius de joies, a fi d’ampliar i enriquir més l’antiga corona, per tal d’adaptar-la a la nova imatge, més gran en mida que l’antiga.
Els devots de Puigcerver, identificats plenament amb la idea de la coronació, van respondre generosament a la petició del Sr. Rector i van oferir per la coronació les seves joies més estimades. Els donants foren de tota condició, des del primer propietari de la vila, fins a la velleta més humil i necessitada, i la col·lecta donà tal resultat, que, començada a primers d’agost, el Sr. Rector podia portar a finals d’octubre la corona i els materials recollits al joier, perquè posés mans a l’obra. L’argenter escollit per a ampliar la corona va ser el Sr. Ricard Claveras i Brunet, amb obrador a Barcelona, germà del Dr. Jeroni Claveras, canonge i Secretari de Cambra de l’Arquebisbat. El diumenge 24 d’agost de 1952, l’esmentat joier, el seu germà, Mn. Jeroni, el rector d’Alforja i tres membres de la Junta van anar a Puigcerver, per prendre les mides de la Verge i del Nen Jesús.
