capilla-puigcerver-01

Benedicció de dos quadres (3-11-2007 )

Tot va començar un primer dissabte: mentre participava en la missa al santuari, des del seu seient, mirava el presbiteri, presidit pel bell retaule que emmarca el cambril de la Mare de Déu, i el veia ornat amb l’ambó i la bellíssima creu, totes dues obres d’artesania, sortides de les mans del Jesús Crivillé, alforgenc resident a Falset i amant devotíssim de la nostra Mare de Puigcerver; recordava els dos quadres que, abans de la guerra del 36, hi havia penjats a les parets laterals i pensava que seria un bon ornament del presbiteri, si hi tornessin a penjar dos bells quadres marians. Els dies següents va donar voltes a l’assumpte, i va decidir d’oferir-los a la Mare de Déu tan aviat com pogués.

En fer-me càrrec de la realització d’aquest projecte, vaig comunicar-ho al meu bon amic, el pintor altafullenc Salvador Ferré i Andreu, que no s’ho va fer dir dues vegades i va mostrar-se entusiasmat de poder deixar una obra seva per a la posteritat al nostre santuari. No va posar cap condició, ni de temps, ni econòmica, i des de bon principi ho va donar per un encàrrec en ferm i va començar a pensar la manera de dur-ho a terme. Un cop va tenir les mides, va posar mans a l’obra. Per evitar el deteriorament per la humitat, va pensar de pintar-ho sobre fusta, però no va trobar plafons d’aquella mida i va haver-ho de fer sobre tela. Quan va tenir fet l’esbós dels dos quadres, va pujar un dia a Puigcerver per ajustar les mides exactes. Hi va treballar de valent i amb tanta intensitat que els va acabar en un temps breu, però per l’esforç que hi va esmerçar, tot just acabats els quadres, va caure greument malalt inclús amb perill per a la seva vida, però, gràcies a Déu, ho ha superat.

Hi ha una anècdota molt bonica, que em plau de consignar. Sabent que en Salvador és creient i practicant, un dia, que telefònicament m’interessava per la seva salut quan era a l’hospital, li vaig preguntar: “Salvador, mentre ho pintaves ¿no demanaves a la Mare de Déu que t’inspirés?” I em va contestar espontàniament:“Els ciris que em costa!” Mentre en Salvador era encara a l’hospital, recuperant- se de la seva malaltia, van emmarcar els quadres uns amics seus. Un cop emmarcats, la tarda del dimecres 24 d’octubre, els van pujar des d’Altafulla a Puigcerver i van quedar ja instal·lats al seu lloc corresponent. Els quadres representen: un, l’Anunciació de l’Àngel a la Mare de Déu, de 2,60 x 1,90 m, i està penjat a la paret del costat dret, per on es puja al cambril; i l’altre, l’Assumpció de la Mare de Déu, de 2,30 x 1,70, penjat a la paret de la sagristia.

La Junta-Patronat, el pintor i la parròquia d’Alforja volien que el dia de la benedicció se solemnitzés el màxim possible i, per no afegir una nova festa als dies que ja habitualment se celebra la missa a Puigcerver, es va determinar que fos en un primer dissabte. Es va invitar el sr. arquebisbe, que va poder acceptar de venir el primer dissabte, dia 3 de novembre. Era també un dia adequat, ja que permetria l’assistència del pintor, ja bastant restablert de la malaltia.

Fets tots els preparatius, es van imprimir uns cartells, que es van col·locar al cancell de l’església i als establiments del poble, per assabentar-ne la gent, a fi que hi participessin com més millor. El dia 3 de novembre va fer un bon dia sense gaire fred, la qual cosa va propiciar que la gent pogués pujar a Puigcerver.  Des de primera hora ja anaven arribant els pelegrins, i tot seguit entraven a l’església, per saludar la Mare de Déu i mirar detingudament els quadres, dels quals feien elogis i manifestaven la seva aprovació. Hi va haver força gent, calculo que unes cent cinquanta persones. Poc abans de les onze arribava el sr. arquebisbe, que, en entrar al recinte, anava saludant, un per un, tots els que estaven asseguts als pedrissos, o a les escales. Quan entrava al temple, els que ja hi eren van cantar el ‘Déu vos guard, Maria’, propi del santuari, i allà va saludar el pintor, l’esposa i fills; tot seguit va pujar al cambril a saludar la Mare de Déu i fer una breu oració. Com que, a més del sr. Arquebisbe, érem quatre sacerdots i dos diaques, ens revestirem per a la missa a l’habitació de davant la cisterna.

Mentre s’entrava processionalment a l’església, l’assemblea cantava l’Himne de Puigcerver com a cant d’entrada. Després d’una breu explicació del motiu de la festa, el prelat va procedir a la solemne benedicció dels quadres. Va seguir la celebració de la missa, cantada per l’assemblea. Després de l’Evangeli, proclamat per un diaca, el prelat va predicar l’homilia, en la qual va manifestar la seva alegria de trobar-se a Puigcerver, i va glossar la representació de cada quadre, aplicant-ho a la nostra vida espiritual. A l’ofertori els membres del patronat van passar la col·lecta, i repartiren a tots els assistents el recordatori, on hi ha fotografiats els dos quadres beneïts. Van distribuir la comunió el sr. arquebisbe i un diaca. Després de la solemne benedicció final, tots els fidels, encapçalats pel prelat i els sacerdots concelebrants, tot cantant els Goigs, van pujar al cambril per acomiadar-se de la Mare de Déu. El Sr. arquebisbe es va quedar davant la porta de sortida, per saludar personalment a tots i cada un dels que anaven sortint.

Acabada la missa, es van fer les fotografies de rigor, el  sr. arquebisbe amb els membres del Patronat, amb els sacerdots i amb el pintor i els seus familiars. La jornada va finir amb un pica-pica al pla de la cisterna, on tothom va poder relacionar-se, tot comentant la jornada viscuda, i tots van poder saludar el sr. arquebisbe, que va departir amb la gent amb tota naturalitat. Era ja passat el migdia quan tothom va retornar content cap a casa seva. Només em resta de donar les gràcies ben cordialment als assistents al santuari i a tots els qui, amb la seva col·laboració, van fer possible de celebrar una jornada tan bonica en honor de la nostra Mare de Puigcerver.

Mn. Isidre Saludes,  pvre.