Festa a Puigcerver 30è Aniversari de la Missa del Primer dissabte de cada mes.

El passat dia 4 de juny vam celebrar la Festa d’aquest Aniversari. Mn. Josep Maria Ferré aleshores rector de Riudecols que és qui la va instituir, no ens va poder acompanyar pel fet que tenia compromisos contrets amb anterioritat. Li va saber molt de greu, i va afegir, com fa sempre, que també cal tenir present la col·laboració del President del Patronat Arseni Llopis e.p.r., i el rector d’Alforja Mn. Curiesses. Intentaré fer una mica de ressenya del dia que vam passar amb una companyonia extraordinària.

Mn. Joan Àguila actual rector d’Alforja i Riudecols entre altres pobles, va oficiar la Missa. En l’homilia com sempre molt assenyada, ens va dir entre altres coses de la importància de treballar en conjunt. Perquè certament s’ha treballat en la seva organització d’aquest acte, conjuntament entre l’Ajuntament d’Alforja, el de Riudecols i la Junta d’Amics de l’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver. Aquesta conjunció d’esforços entre els dos municipis, que no podem oblidar tenim una devoció comuna a la Mare de Déu amb aquesta advocació de Puigcerver, no s’ha donat per desgràcia massa sovint. Tots, n’estic segur, voldríem que a partir d’ara això canviés. Hi ha molta feina a fer. Sí, aquesta feina, vol dir diners a gastar. Però més que a gastar són  ben segur a invertir. Però en el seu moment ja n’aniré parlant.

Després de la Missa uns nois i noies ens van oferir un magnífic concert que Mn. Joan intercalava amb cançons del seu disc i conjunt. Tot plegat molt bonic i feia goig de veure aquest jovent i com ells també gaudien de fer-nos partícips dels seus coneixements musicals. I després dinar. Un dinar econòmicament solidari per les obres de l’Ermita i que ambdós ajuntaments ho han fet possible pel que fa als queviures. També del vi que ha sigut per compte del Celler Mas D’en Botó. Deixo per últim però no menys important a tots els voluntaris. Un bé de Déu de joventut que tocant totes les tecles i molt bé i que fa que tot surti a la perfecció. Incloent una paella d’allò més bona que molts van repetir.

A tots moltes gràcies i que la Mare de Déu us ho tingui en compte.

Miquel Vilella Suazo

ASSAMBLEA GENERAL 2016 – Elecció de nova junta

Diumenge passat dia 13/març/2016 a les 12 h va tenir lloc a l’església major d’Alforja l’assemblea general,  en la que es van tractar segons l’ordre del dia els temes següents: Lectura de l’acta anterior d’assemblea pel Secretari. Exposició pel President de la Memòria anual d’activitats, any 2015, i Pla d’actuacions, any 2016. Exposició per la Tresorera de l’Estat de comptes de l’exercici econòmic anual 2015, i Pressupost ordinari i extraordinari any 2016. i Elecció de nova junta.

Presideix el Consiliari, Rector de la parròquia d’Alforja, Mn Joan Àguila, i assisteix la Junta Directiva al complet: President, Miquel Vilella; Vicepresidenta, Aurora Balcells, Tresorera, Maria Mariné, Secretari, Antoni Camprubí, Vocals, Elisa Ribes, Rogelio Portal.

Com que solament es presentava a la elecció de president (l’actual) Miquel Vilella Suazo,  va quedar elegit per 4 anys més. Es presentaren com a nous membres vocals de la junta Montserrat Vilella i Antonio Marín  persones molt conegudes per tots, d’elevadíssima reputació i coneguda devoció per la nostra  ermita.

Paraules del president de la junta: Miquel Vilella Suazo

Salutació. Bon dia i benvinguts a aquesta Assemblea General Ordinària. El meu informe va pels treballs que s’han anat fent durant aquest període d’un any aproximadament.

Abans que res però, vull dir que les nostres fonts d’ingressos són: la safata de la Missa mensual. En aquest sentit vull dir que els fidels són molt generosos. La venda de llantions a l’Església de l’Ermita, la venda de loteria, La venda de records el dia de la Festa d’agost, i les quotes dels Amics de Puigcerver. Tot plegat ho veureu reflectit a l’estat de comptes que presentarà la Maria la nostra tresorera. Certament no és molt i en prou feines cobrim les despeses del manteniment de l’Ermita. Amb això cal afeixir-hi també, l’arranjament dels camins, tot i que és veritat que l’Ajuntament d’Alforja en aquest cas ens ajuda.

D’aquí que vull fer-vos una crida per tal que us feu socis. Penso que la despesa anual no és molt alta (30 € la quota individual i 40 € la familiar). Animeu-vos. A l’entrada trobareu uns fulls, els podeu omplir i donar-los a qualsevol membre de la Junta o bé deixar-la a la bústia de l’Abadia. Això ens representaria una bona ajuda i creiem que és la manera millor per ajudar al seu manteniment. No cal que us digui que la nostra Ermita és molt gran i sempre cal fer arranjaments, que de natural no ée poden ajornar. Repeteixo, animeu-vos i feu-vos socis. Gràcies.

Últimament hem fet els següents treballs: Al Presbiteri, s’han instal·lat les dues baranes de ferro que ajuden a pujar i baixar. També a les dues escales del cambril s’han allargat les baranes. Arranjament de la carretera per la Festa. Treballs a la claveguera de desaigua. S’ha solucionat un aixam d’abelles que déu ni dó la feina que ens ha donat. Això ha comportat l’arranjament de bona part de la paret. Vull dir la que mira a la Miranda. Hem comprat tres estufes la del bar i les de les dues cel·les. A la cel·la nº 2 ha calgut fer la fumera. De les existents, a dues o tres s’ha fet el barret nou per ajudar el seu funcionament en cas de vent. Al Cambril la catifa de la base de l’arc, molt malmesa, s’ha canviat per parquet. La teulada, com sempre periòdicament cal fer el repàs de les teules que falten pel vent, o la neteja corresponent. S’han actualitzat fins on hem pogut, les dues Pòlisses d’Assegurances. També s’han reforçat els suport de les campanes, etc.

És molt o poc, però del que si cal estar segur és que els diners que es recapten com ja he dit, cobreixen el manteniment normal, justet i prou, com ja veureu a l’Estat de Comptes. No devem res a ningú. Però també que per emprendre obres d’envergadura, com tenim projectat i que tractaré, si és el cas, en el proper punt de l’Ordre del dia, caldrà si així ho aprova l’Assembles pensar en altres fonts de financiació.

Punt i a part mereix tot el treball que porten fent els voluntaris. En concret pintar la cel.la nº 2 i l’Església. Netejar el bosc proper a l’Ermita i el del camí de la Miranda etc. Actualment, mirar de pujar l’aigua de l’hort de l’Ermità. Empresa bastant complicada per diferents motius. Tot plegat amb l’ajuda de l’Ajuntament. Aquest abastament d’aigua complementari a la que es recolleix de la pluja, comportarà diferents avantajes també sanitaris. Però un de molt entranyable com és, fer rodar la sènia del Pla de la cisterna per treura aigua, amb aquella canterella tan característica que molts trobem a faltar. Cosa que actualment no és pot fer per falta de reserva d’aigua. Moltes gràcies. La Junta us ho reconeix i ho manifestem per tal que el poble, finalment el beneficiari ho sàpiga. M’agradaria anomenar-vos pel vostre nom, però no us conec a tots. Repeteixo moltes gràcies i que la Mare de Déu de Puigcerver intercedeixi per vosaltres.

Acabo amb una impressió personal. Si, crec que Puigcerver és cada vegada més conegut. A mi m’ho diu molta gent. Gent que em manifesten que en la seva visita a l’Ermita s’hi han sentit molt bé, i queden sorpresos, per exemple: de l’Església tan gran i de tot l’Edifici. De la Miranda, del bosc d’alzines tan meravellós, De la vista extraordinària i, en definitiva que s’han sentit molt ben acollits. En aquest cas, vull fer el nostre reconeixement de la Junta pel treball d’en Carles i la Lourdes al bar. Naturalment, de tot plegat no li és aliè la Web que fa un any aproximadament vam posar en marxa. Però tot aquest reconeixement general, de la nostra Ermita, n’estic segur, que només som en el principi. Cal vetllar que en molts aspectes obrem en conseqüència com n’estic segur que sabrem fer.

Gràcies, i ara si que acabo, amb el reconeixement a Mn. Joan, A Joanjo l’Alcalde, al regidor Casi. I d’una manera especial a aquells i aquelles que al primer dissabte de cada mes i per la Festa d’Agost, feu una visita a la Mare de Déu. En aquest apartat, vull fer un record especial pel Miquel Salvadó, vocal de la Junta i que no fa gaire ens va deixar, Al Cel Sia.

Gràcies

Miquel Vilella Suazo

President de l’Associació d’Amics de l’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver

ASSEMBLEA ORDINÀRIA I ELECCIÓ DE NOVA JUNTA DE L’ERMITA DE PUIGCERVER

Desde la actual junta d’Puigcerver ens plau convidar-vos a participar en la propera Assemblea Ordinària de l’Ermita de Puigcerver.

Aquesta convocatòria va adreçada als socis i a tots els que estimen l’Ermita de Puigcerver. La precencia del mayor numero de socis es muy importante ya que precederemos a la eleccion de una nova junta directiva.

En l’ordre del dia d’aquesta assemblea es tractarà:

  1.  Lectura acta anterior assemblea pel Secretari
  2.  Exposició pel President de la Memòria anual d’activitats, any 2015, i Pla d’actuacions, any 2016.
  3.  Exposició per la Tresorera de l’Estat de comptes de l’exercici econòmic anual 2015, i Pressupost ordinari i extraordinari any 2016
  4.  Elecció de nova junta (*)
  5.  Torn d’intervencions i preguntes dels assistents.

El dia en que se celebrarà aquesta assemblea és el diumenge, 13 de Març de 2016.

El lloc on ens trobarem és en la mateixa església després de la missa d’11.

Hora: Primera convocatòria: 11,30 hores del matí

Segona convocatòria: 12 hores del matí

Els membres de la junta de l’Associació Amics de l’Ermita de la Mare de Deu de Puigcerver volem aprofitar l’avinentesa d’aquesta convocatòria per saludar-vos i agrair-vos el vostre interès per la conservació i millora del patrimoni natural, físic i espiritual de l’ermita.

Els esperem a tots

Atentament: Junta d’Puigcerver

cartel-asamblea-2

Molt aviat pujarà novament l’aigua de la font de l’hort

Molt aviat pujarà novament l’aigua de la font de l’hort a l’ermita de Puigcerver

D’acord amb el pla d’activació del “Projecte de dinamització de L’Ermita de Puigcerver i el seu entorn” el passat cap de setmana es va dur a terme la 1a fase dels treballs necessaris pel subministrament d’aigua a l’ermita: L’nstal•lació de la canonada des de la font de l’hort de l’ermità.

Aquesta complicadíssima tasca, 400mts de tub instal•lat en un terreny amb un 30% de desnivell, la varen fer un grup de voluntaris Alforgencs dirigits pel Casi Rodríguez i el Magí Ferré. També van netejar l’entorn de la font i l’aljub existent.

Moltíssimes gràcies a tots els voluntaris: Xavi Olivé, els germans Jordi , Casi, Diego i Gerard Rodríguez, Magí Ferré, Jesús Gómez, Antón Marín, Rogelio Portal (membre de l’actual junta) i Sergi Abril.

Menció especial a l’Ajuntament d’Alforja que, en cumpliment d’una promesa electoral del seu Batlle Juanjo Garcia, ha subvencionat el cos material d’aquests treballs i proporcionat els medis necessaris.

El VOLUNTARIAT ALFORGENC EN ACCIÓ

Carles Márquez (Ermitá de Puigcerver)

 

Un musulmà a l’ermita de Puigcerver

ONG Amics de Boulembou (Senegal) i l’ermita de Puigcerver

En la festa de la Mare de Déu de Puigcerver del mes d’agost de 2012, i en l’església de l’ermita, vaig projectar unes diapositives de la tasca feta per l’ONG Amics de Boulembou. Per tant, aquesta ONG no és aliena a l’emparament de la Mare de Déu de Puigcerver i al coneixement d’alguns dels seus devots.

L’Associació d’Amics de l’ermita de Puigcerver i l’Associació d’Amics de Boulembou són, per a mi, dues associacions amigues que omplen els meus anys de jubilació. Ara en torno a parlar amb motiu del viatge de l’Ibrahime Diakhaté al nostre país i la seva visita a Puigcerver.

Qui és l’Ibrahime Diakhaté? L’Ibrahime

Però, qui és l’Ibrahime Diakhaté? L’Ibrahime (Abraham) és un musulmà de 36 anys, que resa cinc cops al dia; des de bon matí, abans de clarejar el dia, fins al vespre, quan es fa de nit. És un col·laborador molt valuós de l’ONG Amics de Boulembou, que resideix al Senegal, casat i amb fills, que vam voler que fes una estada a casa nostra a fi de potenciar les seves capacitats i, també, de fer-li conèixer el país.

L’11 de setembre de 2014 el vàrem anar a rebre a l’aeroport de Barcelona. Va fixar la seva estada a Salt (Gironès), seu de l’ONG. Però en el transcurs de les festes de Santa Tecla de Tarragona del 2014, l’Ibrahime va fer una estada d’una setmana entre els tarragonins, on comptava amb amistats que ja havien visitat Boulembou, fotografiats a la Pça. Prim de Reus.

Tinguérem una trobada amb les germanes carmelites descalces del monestir de Sant Josep i Santa Anna de Tarragona, primer lloc on vaig explicar la tasca que duu a terme Amics de Boulembou, amb motiu del cicle de conferències pasquals que tenen costum de fer. Posteriorment, vaig repetir la conferència al saló d’actes de Caixa Fòrum de Tarragona, cedit per La Caixa. I, per últim, a l’ermita de Puigcerver, com ja he esmentat suara.

Vàrem gaudir de l’espectacle dels castells a la plaça de la Font, amb motiu de les festes de Santa Tecla, i de la visita a la Costa Daurada, Cambrils, Salou; a la muntanya, la Musara, Siurana, Sant Joan de Codolar, Escala Dei, juntament amb el paisatge i l’ermita de Puigcerver, on vàrem dinar, servit per la Lourdes i en Carles, els ermitans. No en tinc fotografies. La presentació fotogràfica que faig de l’Ibrahim és a la Sagrada Família de Barcelona, i la ja esmentada de la Pça. Prim a Reus. Hi adjunto dues fotografies més. Una, un servidor amb gorra blanca i la inscripció «Ntra. Sra. de Puigcerver», que em protegeix del sol de l’Àfrica, en un dels viatges que cada any faig a Boulembou —en aquet cas, en el port de Dakar, embarcant per visitar l’illa de Goré, on els traficants recloïen els esclaus per transportar-los posteriorment a Amèrica—. A l’altra fotografia hi sóc amb dos africans, un amb una samarreta i la mateixa inscripció, «Ntra. Sra. de Puigcerver», amb l’afegit ‘’Alforja’’.

Boulembou és un petit poble del Senegal.

Boulembou és un petit poble del Senegal, a 500 km de la seva capital, Dakar, vers l’interior d’Àfrica, en la regió de Tambacounda. Hi fa força calor, ja que sempre és estiu, si bé, en l’època seca, a les nits refresca. L’any es divideix en època seca, d’octubre a maig, temps en què no hi cau ni una gota d’aigua, i l’època de pluges, de juny a setembre, més o menys abundants segons les anyades i els llocs.

L’ONG Amics de Boulembou neix a Salt (Gironès) l’any 2006, on viuen de 20 a 30 ciutadans de Boulembou, fet que li dóna un tret singular, que resulta ser de gran eficàcia. Per tant, podem dir que primer varen venir ells, i que després hi anàrem nosaltres. Només fa projectes a Boulembou, d’ètnia serahoulé o soninké, molt pobre, de religió musulmana, envoltats de l’ètnia mandinga, i no té cap altra finalitat que el desenvolupament integral del poble. El periodista Jordi Dalmau ha definit l’ONG, d’una manera molt encertada, com «tota una amistat», en un article publicat en la Revista de Girona, número 286.

Si algun dia penseu que us agradaria visitar Boulembou, no dubteu a demanar-ne informació. L’oferta és de gran llibertat d’organitzar-vos. Establirem contacte amb vosaltres mitjançant Amics de l’ermita de Puigcerver. Per a més informació, podeu consultar el «facebook» d’Amics de Boulembou.

Avui, que la religió musulmana pateix d’extremistes que ens porten la divisió, poso la persona de l’amic Ibrahime Diakhaté com a exemple d’amistat, d’entesa i de respecte, i també l’exemple del Senegal i el poble de Boulembou, que sempre ens acomiada amb una oració comunitària, amb tots els seus trets africans de diferències culturals singulars, en l’aixopluc de la Mare de Déu de Puigcerver.

Antoni Camprubí

Col·laborador de la ong Amics de Boulembou i Secretari Amics de l’ermita de Puigcerver

Miquel Salvado Bigorra “In memoriam”

Miquel, finalment la malaltia t’ha vençut. Però per el contrari, no crec que això hàgi sigut així. De ser-ho, la teva actitut hauria sigut diferent de la que ens has tingut acostumats durant aquest llarg període de temps. No. La teva vivència era talment com si la malaltia no anés amb tu. Com si es tractés de passar un mal tràngul momentàni i prou. Els teus plans diàris, la teva agenda, no quedava per res alterada. Convivíes, reies, projectaves, t’ilusionaves, polemisaves, t’apossionaves, tot això i més, com si res. Per això et dic que la mort no t’ha vençut. I a més, ens has donat exemple.

miquel-salvado-bigorra-00Ambdos, hem format part de dues Entitats. Amics de l’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver i dels !0 de Reus. A Puigcerver, cada primer dissabte de mes celebrem la Missa i ho aprofitem per esmorzar i passar una bona estona. Aquest últim primer dissabte hi haviem d’anar junts com tantes vegades. Volies celebrar a l’avançada Sant Miquel, amb les teves amigues de trobada. Les que carinyosament anomenaves les “nenes”. No va ser possible.

En canvi, si que vas assistir a la última trobada dels Deu de Reus. I com que no podie ser d’altre manera, ja vas fer plans de futur. Així, vam convindra que per Sant Miquel dia 29, ens reuniriem per celebra-ho i comentariem el resultat de les eleccions. Tampoc podrà ser. Ni tan sols podràs votar.

miquel-salvado-bigorra-02Però Miquel, em torno a equivocar. Una persona que t’és molt propera i que votar no entrava dintre dels seus esquemes, ens ha dit que votarà i ho ferà per tu i com tu. Perquè, aquesta és l’altre Miquel. A la vida, t’has embrancat amb molts estaments, també en la política. N’estic segur que has donat en tots ells, molt més del que has rebut. D’això se’n diu generositat, d’això se’n diu estimar.

D’aquí que et veig al Cel gaudin de la Pau que certament et mareixes. I et demano que devant Jesús, intercedeixis en primer lloc per la teva estimada Rosa Mari, els teus fills Jordi i Judith, els teus germans i amics. Però tot plegat no treu Miquel, que et trobarem molt a faltar i per això estem tristos i també en aquest aspecte necessitem que ens ajudis.

Adéu Miquel, fins a reveure.

Miquel Vilella
President de la Junta de Puigcerver

LA FESTA DE PRIMERS D’AGOST A L’ERMITA

Com succeeix des de fa centenars d’anys amb l’arribada de l’estiu arriba la nostra celebarció més esperada: la festa de primers d’agost a l’ermita de Puigverver. L’any 1973, es va traslladar la Festa al primer diumenge d’agost, per tal de facilitar l’assistència dels fidels que per motius laborals no podrien assistir-hi si fos en dia feiner. Aquest any la festa tindrà lloc el dia 2 d’agost.

Antigament Ben de matí ja tot el poble estava en moviment i la gent alegre, en colles de familiars o amics, marxava cap a l’ermita, uns a peu o amb caballs. Actualment la festa continua tenin aquell caire popular i de combinació dels elements religiosos i profans. Alguns grups han fet reviscolar el costum de pujar al santuari a peu, com en temps passats fent servir l’antic camí.

El dia de la festa, abans de la sortida del sol, les campanes de la parròquia toquen per donar el senyal de sortida. La gent s’aplega i inicia la pujada, amb una aturada a la Creu de Formatge. En arribar a dalt s’esmorza i molts assisteixen a la missa que normalment celebra el mossèn d’Alforja. Altres pugen fins a la Miranda per tal de contemplar el panorama.

Encara que en l’actualitat no gaudeix de la grandiositat d’antany quan hi havia ballada de sardanes i es feien reunions al pati de la cisterna, on cadascú feia gala de les seves habilitats cantant, recitant poesies, explicant acudits, etc. Continua sent un dia de gran intensitat on prevalen les ganes de passar-s’ho bé i se celebren les misses una a les 9 del matí i una segona a les 12, oficiada pel mossén d’Alforja, de les Borges i Riudecols, el mossèn Joan.

El camí a peu des d’Alforja són uns 5 Km aproximadament i es fa en una hora i mitja. El de Riudecols dista 6 Km i es fa més o menys amb el mateix temps  Encara que Actualment és fàcil d’arribar utilitzant la nova carretera, construïda el 1965. Això fa possible que molta gent de les Borges o d’altres pobles de la rodalia, fins hi tot gent de Reus i de Tarragona s’animin aquest dia a prendre part en la nostra festivitat religiosa més important.

Celebracions litúrgiques a l’ Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver al mes d’agost de 2015

Dissabte 1 d’agost

Missa de cada mes a les 11:00h del matí.

Diumenge 2 d’agost


A les 6:00h repic de campanes i sortida de la Pl  de Dalt. 

Actes litúrgics: 9:00 i 12:00h Durant tot el matí hi haurà un estand de venda de records Després de la segona missa hi haurà una actuació del grup de tabalers d’ Alforja

Dimecres 5 de agost

Missa a las 12:00h del matí pel dia de la Verge

Junta de Puigcerver

MARE DE DEU DE PUIGCERVER DONEU-ME UN NUVI SI ÉS QUE EM CONVÉ

Segons m’explicava la meva àvia als voltants de primers del segle xx va succeir un fet que sembla tenir tots els ingredients de ser realitat. En aquells temps en aquest Poble d’Alforja hi vivia una família prou acomodada per poder tenir una criada ja des de feia alguns anys; Aquesta sembla ser que era del Poble veí d’Arbolí i rondava la trentena d’anys, sembla ser també que físicament no era precisament massa agraciada però de bon caràcter i també força religiosa.

La família en qüestió també era religiosa i en ocasions senyalades agafaven les mules o animals de càrrega per anar a passar un dia a Puigcerver, fet que s’anava produint amb una certa periodicitat i un cop allí quan l’església quedava buida la nostra criada s’escapava una estona per pregar a la imatge de la Mare de Déu a la que sembla ser hi tenia una gran devoció, però el cas és que algunes de les seves pregàries potser perquè tenia més ganes de que es fessin realitat, les feia en veu alta, donant-se el cas de que el fill jovenet i entremaliat de l’ermità que hi havia en aquella època se’n va donar compte i més d’un cop l’anava a espiar, fins que un bon dia no se li va ocórrer altra cosa que amagar-se al darrere de la imatge de la Verge per escoltar les pregaries i peticions de la criada i en el moment que aquesta va dir:

“MARE DE DÉU DE PUIGCERVER DONEU-ME UN NUVI SI ÉS QUE EM CONVÉ“

El brivall amb la seva veu d’infant va contestar en veu prou alta: “NO ET CONVÉ”

La criada tota sorpresa va quedar callada per un instant per tornar a repetir tot seguit la mateixa frase:

“MARE DE DEU DE PUIGCERVER DONEU-ME UN NUVI SI ÉS QUE EM CONVÉ”

Replicant el nostre entremaliat fill de l’ermità exactament el mateix: “NO ET CONVÉ”

Al que la criada aquest cop un pel mosquejada va replicar de forma airada:

“CALLA CUL CAGAT QUE NO T’HO DIC A TU SINO QUE HO DIC A TA MARE.

Miquel Taverna Balcells.

Camins que duen a l’ermita de Puigcerver

Aquests són uns camins o rutes que tenen la finalitat de peregrinar i d’arribar a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver a les 11 del matí, a fi d’assistir a la missa del primer dissabte de mes, de temps limitat entre una hora i mitja a dues hores i mitja.

carrasclet

El temps de realització depèn de la gambada del caminant. En aquest cas és de persona gran. A fer el camí de tornada no s’hi està tant, perquè ve de baixada.

Simplificant, tenim quatre rutes o pistes forestals de sortida que coincideixen amb les d’arribada a l’ermita: la del coll d’Alforja, la de la vila d’Alforja, la de la vila de Riudecols i la del coll de la Teixeta o dels Molins. I, una cinquena a l’arribada, el senderó de l’hort de l’Ermita. Comptant les derivacions que sorgeixen des d’aquest punts de partença establim 12 itineraris diferents, amb trams que poden repetir-se. En general es tracta de pistes forestals.

Coll d’Alforja

Aparquem el cotxe a l’esquerra, des de Tarragona, del coll d’Alforja, en una explanada, separada del canvi de rasant per una carretera sense asfaltar i amb un indicador que diu Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver 7. Comencem a caminar, orientació vers ponent. A no tardar, en un revolt de ferradura s’albira, al lluny, en la silueta de la serralada, l’ermita. Sembla propera, però el cop d’ull amaga perllongades raconades. Després d’una hora de marxa arribem al coll de Cortiella, on coincideixen l’itinerari d’Alforja per la Canaleta i l’itinerari del coll de la Teixeta per la vall de Cortiella. En mitja hora més de marxa som a l’ermita.

Descarrega el mapa

Des de la vila d’Alforja

Quatre itineraris que comencen a la sortida del poble pel carrer de Sant Antoni, on hi ha la Creu.

entorno-puigcerver-03

El primer per la Creu de Formatge és el camí més tradicional per accedir a l’ermita. La Creu de Formatge era l’indret on es formava la processó, amb pelegrins d’Alforja i de Riudecols, fins a l’ermita el dia 5 d’agost, festivitat de la Mare de Déu -com explica Mn. Isidre Saludes en el llibre L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, quan encara s’hi feien processons. De fet, la Creu de Formatge era un dels pocs replans del camí, que és molt pendent fins a l’ermita. El pendent comença en travessar la riera d’Alforja, a un sis-cents metres de la sortida del poble, amb un indicador molt ben posat, però amb poca visibilitat, ja que si no hi feu atenció la carretera us portarà al coll de Cortiella.

Aquest seria el segon itinerari per arribar a l’ermita, que segueix la vall d’Alforja, per la vessant esquerra, fins al seu inici, al nord, sota el coll de Cortiella, conegut com el barranc de la Canaleta. És de pendent moderat, excepte al final, que s’enfila en ziga-zaga, costerut i pesat. Enllaça amb l’itinerari de la carretera del coll d’Alforja.

El tercer itinerari suposa creuar la ribera d’Alforja a tres-cents metres de la Creu, recte, sense desviar-nos a l’ermita de Sant Antoni, i tot seguit prenem a l’esquerra una carretera encimentada darrere d’un canyís amb matolls que l’amaguen.

bosques-puigcerver-00

Més endavant, hi ha un revolt de ferradura i un petit pont, on canviem la carretera pel sender. Continuem caminant per l’obaga fins a coronar el coll del Mort, on passarem a la vessant de migdia, el sender va tombant a la dreta, vers el barranc de les Valls, albirem al cim de la vessant d’enfront l’ermita de Puigcerver, en descens, davallant pel pendís de la muntanya fins al Mas de les Olles, en la fondalada, en runes i molt tapat per la vegetació. Allà, enllacem amb l’itinerari carretera de Riudecols a la Creu de Formatge, per deixar-la a un quilòmetre i enfilar el senderó de l’hort de l’Ermita. Els pals dels excursionistes d’Alforja de l’Ateneu Cultural Josep Taverna, ajuden a retrobar el sender.

El quart itinerari és la repetició del primer fins a la Creu de Formatge, d’on albirem l’ermita en la vessant d’enfront al cim de la muntanya. Baixem fins a la fondalada del barranc de les Valls per la carretera. I, tot seguit de produir-se el canvi de vessant, enfilem el sender de l’hort de l’Ermita.

DESCARREGA EL MAPA

Des de la vila de Riudecols

Quatre itineraris que comencen a la sortida del poble on hi ha un bar, que també és fleca, i una font pública. Agafem el carrer esquerre, que porta als afores del poble, sense entrar-hi. Deixa’t portar pel camí i conjumina-ho amb un cert sentit d’ubicació de l’ermita.

El primer, el més primigeni, és pel sender que travessa el bosc, si bé comença i acaba seguint en part la pista forestal.

riudecolls-06

El segon és seguint el curs de la pista forestal que porta directament a l’ermita.  És un camí més còmode que no pel sender que travessa el bosc, atès que aquest és més costerut. A 45 minuts de l’arribada a l’ermita hi ha un revolt de ferradura que sorprèn amb una bella vista de l’ermita al cim de la muntanya.

El tercer, igual que el segon, és seguint el curs de la carretera. A l’alçada del Mas d’en Vall,  des de fa estona molt visible davant nostre, hi ha un indicador que assenyala l’Ermita de Puigcerver i  un altre amb la indicació Itinerari saludable, que si el seguim, a deu minuts trobem una bifurcació amb l’indicador Pi de la Vívina. És la carretera que ens porta a la Creu de Formatge, enllaçant amb la ruta d’Alforja a l’ermita per la Creu de Formatge. Prop de la bifurcació veurem el Pi de la Vivina, majestuós, amb els seus tres troncs.

Una variant és seguir l’indicador de l’ermita de Puigcerver i a cinc minuts, on comença un bosc de pins i la pujada s’accentua,  hi ha una desviació a la dreta d’un quilòmetre, que enllaça amb la carretera a la Creu de Formatge esmentada.

El quart itinerari, igual que el tercer, és seguint la carretera a la Creu de Formatge, però sense arribar-hi, pel barranc de les Valls i en apropar-nos al canvi de vessants, deixem la carretera, continuem en la mateixa vessant, per seguir el senderó de l’hort de l’Ermita, ja esmentat en l’itinerari d’Alforja per l’ermita de Sant Antoni.

Descarrega el mapa

Des del coll de la Teixeta

rutas

Parc eòlic de 8 molins, ordenats des del coll de la Teixeta, seguint la carretera antiga, N-420, del coll de la Teixeta a Riudecols, permeten fixar l’inici de tres itineraris, segons el primer, quart i últim molí.

Primer itinerari per la carretera dels Molins. Al coll de la Teixeta, una barrera impedeix el pas dels cotxes, cosa que ens obligarà a caminar. Amb mitja hora de marxa arribarem al coll dels Feixos, cruïlla amb la pista forestal que comunica la vall de Cortiella amb la carretera antiga, N-420, amb un indicador GR 7.4 o 174, i un altre que assenyala Ermita de Puigcerver, que porta, al cap d’un quilòmetre, a la carretera dels Molins.

L’elecció de la carretera dels Molins suposa superar novament la barrera metàl·lica, camí privat del parc eòlic. En aquest camí, al sud es percep la Costa Daurada i també, des d’un indret determinat, podrem veure Duesaigües. Ho sabrem pel viaducte  del ferrocarril, singular per les seves arcades de punt rodó.

Al final de la carretera dels Molins, al peu de la serra, el camí tomba i perdem de vista els molins. Aleshores comença una nova vessant, que amb la vessant del cim de la Miranda, al davant, configuren el torrent de les Irles. El camí passa pel començament del torrent i pel cap del torrent. El nord, tapat pel cim dels Feixos i el cim de la Miranda, s’obre entre els dos cims i  permet de veure a l’horitzó els espadats rocosos de la serra del Montsant, mentre que a la fondalada podem divisar-hi el Mas del Covo, a la vall de Cortiella. Tot seguit, en creuar les dues vessants, perdrem aquesta vista i el nord continuarà tapat, ara per l’alçada de la Miranda.

A un mig quilòmetre, unes pedres voluminoses barren el pas a qualsevol vehicle de quatre rodes. Les motos, amb molta habilitat i risc, han desafiat el rost vorejant-les. En arribar al coll de la Miranda, prop ja de l’ermita, hi trobem una altra barrera metàl·lica.

vall-cortihella-03

El segon itinerari és el de la vall de Cortiella, que s’inicia, a l’alçada del quart molí des de la carretera vella, N-420, solcada pel riu del mateix nom,  que travessa el poble de Porrera. Administrativament és Tarragonès,  geogràficament és Priorat.  Hi tenim masies com el Mas d’en Mestres i l’ermita de Santa Maria, el Mas del Covo, el Xalet de les Mines o Mas Blau -pintat d’aquest color-, i el Mas del Botó, explotació i celler de vins. No hi resideix cap persona.

Descarrega el mapa

Aquesta ruta ens mena al coll de Cortiella,  i empalma amb la ruta del coll d’Alforja a l’ermita i la ruta d’Alforja a l’ermita per la Canaleta. Segueix el marge esquerre del riu, inicialment planer, i de sobte s’aixeca a l’alçada del Mas del Botó, on comença el tàlveg de la vall i acaben els barrancs del coll de Cortiella.

El tercer itinerari és una derivació de la carretera dels Molins, que té la seva entrada a l’alçada del vuitè molí, des de la carretera vella, N-420.

Comparació de camins en la seva singladura

La singladura dels camins és molt variada. Pot ser de gran ajuda la consulta a internet, “wikiloc – senderisme”.

Alguns trams són compartits. Així, el tram del coll de Cortiella a l’ermita és comú en les rutes des del coll d’Alforja, des d’Alforja per la Canaleta i des del coll de la Teixeta per la vall de Cortiella. El tram des de la Creu de Formatge a l’ermita és comú en les sortides des d’Alforja i des de Riudecols. Al senderó de l’hort de l’Ermita s’hi pot arribar des d’Alforja per la Creu de Formatge i per l’ermita de Sant Antoni pel coll del Mort, i des de Riudecols per la carretera a la Creu de Formatge.
entorno-puigcerver-07

Això, permet que el retorn d’alguns itineraris no sigui del tot pel mateix camí, sinó que se’n pot fer un altre. Les combinacions es multipliquen si tens l’ajuda d’algú que et reculli per portar-te al punt de partença on s’ha deixat el cotxe aparcat, o si sou més d’un i dos cotxes. Per últim, explicar que al coll de Cortiella hi neixen la vall d’Alforja, direcció al sud, i la vall de Cortiella, direcció a ponent, i comunica les dues valls.

En general, són itineraris aptes per a vehicles de quatre rodes, però amb aptitud diferent de circulació. El camí del coll d’Alforja és l’únic aconsellable per a automòbils de tipus turisme. Els vehicles tot terreny poden circular pels altres camins, excepte per la carretera dels Molins, un camí privat. L’Associació d’Amics de l’Ermita, l’Ajuntament d’Alforja i l’Ajuntament de Riudecols, s’encarreguen de mantenir les carreteres en bon estat de circulació.

El paisatge que s’albira és diferent en cada camí, singular, i l’horitzó s’eixampla en les cotes més altes. A fer el camí de tornada no s’hi triga tant, perquè ve de baixada. La tornada es fa més bé si s’ha encès un ciri a la Mare de Déu i s’ha tastat el cóc al bar dels ermitans, en Carles i la Lourdes.

Antoni Camprubí Barniol
Secretari Associació Amics de l’Ermita

Descobrir l’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver

Viure a Tarragona

L’any 1992, per raons de feina, deixava l’Empordà i la seva capital, Figueres, després de 15 anys de residir-hi. El nou destí era Tarragona, on vaig instal·lar-me amb l’esposa i els dos fills. En recordo bé l’any per l’efemèride dels Jocs Olímpics de Barcelona.

entorno-puigcerver-09

M’agradava, els caps de setmana, passejar per la muntanya. Descobrir-hi camins i contrades noves. També anar-hi a buscar bolets. La Mussara, el Montsant… Accedir-hi per diferents indrets. Visitava sovint la part dreta, des de Tarragona, del coll d’Alforja, Arbolí, Gallicant, Castillejos, que tenia per a mi records de la segona meitat dels anys seixanta del segle passat, amb motiu del servei militar, les milícies universitàries.

Descobriment de l’ermita  

Un dissabte vaig aparcar el cotxe a l’esquerra del coll d’Alforja, en una esplanada separada del canvi de rasant per una carretera sense asfaltar i amb un indicador que posava: Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver 7. Un destí a descobrir, un al·licient. La part esquerra del coll m’era totalment desconeguda. Ignorava el paratge on es trobava l’ermita i el camí per arribar-hi. Sempre que començava indrets nous, procurava disposar de prou temps pensant en el retorn i en els possibles imprevistos de l’itinerari. No tenia gaire temps aquell dissabte, però la distància que mostrava l’indicador m’era assequible. Així que vaig començar a caminar, inicialment només per a entreveure la mena de camí que hi conduïa. L’orientació era cap a ponent. Aviat vaig ser en un revolt de ferradura, des d’on albirava, al lluny, en la silueta de la serra, un gran edifici. Era lògic pensar que es tractava de l’ermita. Em va semblar propera, però el cop d’ull inicial m’amagava perllongades raconades, amb un collet inclòs, el de Cortiella. Afortunadament, va ser tot carretera, més fàcil de transitar que per senders estrets de muntanya. No recordo amb exactitud l’any de la descoberta, però sí que era al començament d’aquest mil·lenni.

vistas-puigcerver

L’ermita estava tancada. Un rètol informava que s’hi deia missa a les 11 del matí els primers dissabtes de mes. Per tant, a les meves excursions de senderista de cap de setmana hi vaig afegir, una vegada al mes, anar-hi a missa. I això per dos motius prou estimulants per a mi. Si ja era pelegrí del Camí de Sant Jaume, ara ho seria de l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver una vegada al mes, mes rere mes i any rere any mentre la salut i l’edat m’ho permetran. Així és com he anat descobrint diferents camins per arribar-hi.

La força de l’ermita de Puigcerver

La força de l’ermita de Puigcerver es troba en la natura, en la immensitat de l’horitzó i l’arrelament popular de la Mare de Déu de Puigcerver. El panorama que s’albira des de la plaça de l’ermita és extraordinari. D’est a oest, hi tenim la Mussara, el Camp de Tarragona, el Delta de l’Ebre, la serra d’Escornalbou, la serra de Llaberia i la Mola de Colldejou. En un dia clar, en el fil de l’horitzó del Mediterrani es pot veure i fotografiar la silueta de l’illa de Mallorca.

Darrere, al nord, si hom s’enfila al proper pic de la Miranda pot gaudir de la bellesa d’una amplitud d’horitzó total, que té per límits: la serra del Montsant, al nord; el mar Mediterrani, al sud;  les costes de Garraf, a sol ixent, i vers ponent la serra del Montsià i els Ports de Beseit, a l’altra banda de l’Ebre. El cim, el coronen una creu i la silueta d’un pessebre de xapa de ferro, equipat amb una caseta forestal de vigilància. Si ens desplacem uns cent metres, s’albira la vall de Cortiella, el Celler Mas del Botó i el Xalet de les Mines o Mas Blau.

L’arrelament popular de la Mare de Déu de Puigcerver, el trobem reflectit en el llibre, esmentat anteriorment, L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, de Mn. Isidre Saludes, fill d’Alforja.

gegants-alforja-27

Actualment, una prova d’aquest arrelament la tenim a alforjastark.com, que presenta fotografies dels Gegants d’Alforja pujant a l’ermita pel camí de la Creu de Formatge, el primer diumenge d’agost de 2014, celebració de la festivitat de la Mare de Déu. Sembla que no pugui ser, sobretot si coneixes el camí, portar aquelles figures “gegants” mai més ben dit fins l’ermita, ja que les pronunciades inclinacions del terreny i l’alçària encarcarada dels gegants són tot un desafiament a la llei de la gravetat pels portadors, atès que els és impossible corbar el cos endavant, com seria la posició normal. Espectacle circense de destresa, equilibri i força.  Aquest abocament a doll d’esforç popular deixa esbalaïda qualsevol persona. En les tradicions dels pobles no és habitual un nivell semblant de sacrifici i de proesa.

Pelegrins i devots de la Mare de Déu

Admirava la concurrència de devots de la Mare de Déu, la seva fidelitat cada mes, que reunís gent de la contrada, pobles com Alforja i Riudecols. No seria mai el meu cas, no eren les meves arrels. M’hi sentia un pelegrí foraster. Les meves arrels marianes pertanyen a la comarca del Berguedà, al Santuari de la Mare de Déu de Queralt, a l’ermita dels Oms  Sant Jaume de Frontanyà , i al meu poble, Borredà, amb l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu de la Popa. Una Verge que, com la Mare de Déu de Puigcerver, té el fill assegut a la falda, amb la particularitat que li dóna mamar. Però fa anys que en sóc fora, del lloc de naixença.

capilla-puigcerver-03

Així que vaig pensar que m’hi podia afegir com a devot nouvingut. La perseverança i acolliment  m’ha fet sentir un més dels devots, fins al punt que en Miquel Vilella, president de la Junta d’Amics de l’Ermita, em va proposar formar-ne part. I encara he après més coses dels devots de la Mare de Déu: records de quan eren joves, dels avantpassats; a alguns la vida els ha portat a viure lluny d’aquí i, en canvi, continuen mantenint aquest vincle amb la Mare de Deu de Puigcerver o aquell record d’infantesa o joventut. L’entrega i estima per l’ermita, manifestada en les col·lectes, permet evitar-ne l’esfondrament i fer-hi millores. Voluntaris d’abans i d’ara, que han fet i fan entrega del seu treball, senzill o complicat, i sempre segons les seves aptituds professionals o artístiques. Autèntica ofrena a la Mare de Déu, més enllà de la consciència que en puguin tenir segons la seva fe, o ser o no ser gent de missa. També un regal per als de fora, turistes, amants de la natura, que visiten Puigcerver, com ho ha estat per a mi. Gràcies, voluntaris i gent del país pel fet d’haver conservat l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver!

Un pensament sobre la Mare de Déu

Finalment, un comentari sobre la Mare de Déu. No és persona divina, ni ho serà mai. Per tant, podem dir que és dels nostres. En l’economia del cel hi tenim les tres persones divines Pare, Fill i Esperit Sant, els àngels i els arcàngels. En l’economia de la terra els agents o operadors, com es diu ara, som nosaltres. L’aptitud de ser mare és de les dones. A la missa dels primers dissabtes de mes, a l’ermita de Puigcerver hi ha la presència de moltes mares de Déu. El camí que porta Maria a ser la Mare de Déu és una fita per a tot ésser humà. Perquè Ella és dels nostres.

Antoni Camprubí Barniol
Secretari Associació Amics de l’Ermita
Un tarragoní de la capital devot de la Mare de Déu de Puigcerver.