Obrim el proper dissabte 16 de maig

El proper dissabte 16 de maig obrim l’ermita! Habilitarem un espai exterior de terrassa, perquè pogueu esmorzar un bon entrepà gaudint del paisatge.

Igualment seguim sent conscients de la situació actual. Prendrem les mesures de seguretat necessàries i confiem en la responsabilitat de tots.

L’aforament de la terrassa serà limitat però pots demanar el teu entrepà i beguda per emportar i prendre-t’ho pels voltants. Ja sabeu que hem d’evitar les agrupacions de persones en els diferents espais de l’Ermita.

Fins aviat! 

CALÇOTADA SOLIDÀRIA A PUIGCERVER!

CALÇOTADA SOLIDÀRIA A PUIGCERVER!
Diumenge 2 de febrer de 2020

Menú 18€ Pica-pica, calçots/brasa, mel i mató, pa, vi i aigua

Venda de tiquets:
Riudecols: Casa de Cultura (fins divendres 31 de gener)
Alforja: Cal Llopis, Cooperativa i Carnisseria
Organitza l’Associació Amics de l’Ermita de Puigcerver,
amb el suport de l’Ajuntament de Riudecols i l’Ajuntament d’Alforja.

calzotada-Puigcerver

Quin Puigcerver vols?

Des de la junta de Puigcerver hem llançat aquestes festes de Nadal una campanya dirigida a captar nous socis per a l’Associació Amics de l’Ermita de Puigcerver. Està dirigida a captar gent del nostre poble però també de pobles veïns i de tots els que s’hi vulguin sumar. La campanya convida a preguntar-nos quin Puigcerver volem:

1- El de la fe i l’espiritualitat? El de les pregàries, les rogatives i els miracles. El de la festivitat de la Mare de Déu de principis d’agost, a la qual acudeix gent de tota la comarca. El de la llegenda, les processons i el misticisme.

2 – El de la natura i el paisatge? El d’un entorn i unes vistes privilegiades. El de l’alt cim envoltat de boscos espessos i racons màgics habitats per espècies silvestres de flora i fauna. El de les fonts d’aigua pura i cristal·lina.

3 – El de l’esforç i la perseverança? El que posa a prova el teu físic, sigui a peu o en bicicleta. El que t’obliga a superar grans metes i que finalment t’exigeix recuperar forces amb un bon àpat o reomplir les ampolles d’aigua per a la tornada.

4 – El de la cultura i el patrimoni? El dels valors culturals i arquitectònics. El de les tradicions i els nostres records. El que forma part de la idiosincràsia i la història de molts pobles del Baix Camp. El que resisteix assolat per les inclemències del vent i del temps.

Aquestes possibles respostes ens fan reflexionar sobre un fet del qual molts som conscients: en l’actualitat Puigcerver és molt més que un centre de culte. Perquè les nostres experiències i les nostres satisfaccions poden ser molt diferents i perquè tots estimem i som feliços a la nostra manera. És per això que existeix un Puigcerver per a cadascun de nosaltres. Però independentment d’això, a uns i altres ens uneix el mateix lloc a la muntanya. Un lloc que és de tots, com també ho és la responsabilitat de la seva preservació.

Entre tots i amb les aportacions rebudes, hem tornat l’aigua des de l’hort, hem netejat la cisterna i hem renovat la instal·lació per al seu subministrament. També hem renovat la instal·lació general elèctrica, una feina força complicada per les característiques arquitectòniques de l’edifici. Oferim uns serveis de restauració i allotjament de bona qualitat. Continuem millorant l’ermita i avancem en el manteniment de les vies d’accés. Volem instal·lar-hi plaques solars per la generació d’energia elèctrica, oferir noves activitats i moltes coses més. Però per fer-ho necessitem la teva col·laboració, i la millor manera de col·laborar és formant part de la nostra associació. D’aquesta manera pots contribuir a fer que tots aquests Puigcervers siguin possibles.

A la nostra pàgina web hi trobaràs un formulari mitjançant el qual pots manifestar el teu desig de fer-te soci. També ens agradaria que responguessis a la pregunta “Quin Puigcerver vols?” Els recursos econòmics de l‘Associació provenen únicament de les quotes que aporta cada soci i dels donatius i ofrenes voluntàries. Aquests fons es destinen fonamentalment a fer treballs de manteniment i millora a l’ermita i el seu entorn i creiem que en bona part hem de fer-los tenint en compte “Quin Puigcerver vols” Gràcies.

Manifest de la Junta de Puigcerver sobre la construcció de les dues centrals eòliques del Vedat del Pany i de Les Forgues.

Des de la Junta de Puigcerver en representació dels amics de l’ermita de Puigcerver i bona part de tots els que estimen, defensen, i vetllen per la pervivència d’aquest  secular santuari volem expressar el nostre més profund rebuig a la instal·lació de qualsevol molí en les proximitats del Bosc i de la muntanya de Puigcerver; i per aixó ens oposem a la construcció de les dues centrals eòliques del Vedat del Pany i de Les Forgues.

Per aquest motiu també subscrivim i donem el nostre suport a les declaracions del Priorat, Xarxa Sud  i altres entitats que avui es manifesten aquí en favor de les energies renovables, i contra la massificació eòlica al sud de Catalunya.
Les al·legacions presentades en el seu dia per la Plataforma Cívica Puigcerver amb l’objectiu d’impedir la construcció d’abdues centrals són i segueixen sent les mateixes:

1- La instal·lació de centrals eòliques en aquesta zona és un atemptat contra la fauna pel fet de ser una de les principals rutes dels ocells planadors en migració i afectaria la seva riquesa biofísica i ecològica.

2- Des de fa quasi mil anys l’ermita de Puigcerver constitueix per a molts pobles de tota la comarca un lloc de culte i peregrinació de gran importància. Plantar-hi davant uns molins metàl·lics de més de 100 metres d’alçada danyaria greument el que avui a més a més d’un símbol, és un espai que atesora valors històric-culturals que defineixen la nostra identitat.

3- La instal·lació de les preteses centrals eòliques causarà també un dany incommensurable a l’orografia del terreny, i degradarà el seu valor paisatgístic. Els moviments de terra, la construcció d’enormes terraplens, i la mutilació de les actuals crestes destruirien també una bona part d’un dels alzinars de muntanya més ben conservats del nostre país.

4 – La construcció d’aquestes noves  centrals eòliques afectaria greument, a més de l’entorn de l’ermita, una gran llengua del nostre territori que s’endinsa al Priorat històric i que pretén ser inclosa i declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Una zona que ha decidit apostar per l’econòmia basada en els productes de la terra i el turisme de qualitat.

puigcerver-2

Ningú és aliè, avui en dia, a què certament vivim dins del que coneixem com “emergència climàtica” i per aquest motiu urgeix a tots els nivells un canvi de mentalitat. Tots estem a favor de les energies renovables, però és suficient observar els mapes de desplegament d’actuals i futurs parcs per a saber que la nostra província i la nostra comarca sobrepassa àmpliament totes les cotes. Per a ningú és un secret que les actuals tecnologies permetin la implantació de centrals eòliques en qualsevol part de Catalunya i no únicament en aquelles zones de forta incidència de vent. Així i tot els interessos que es mouen darrere de les grans centrals eòliques saben que ho tenen més fàcil amb els territoris més fràgils del sud del país.

En representació de tots els que estimen la nostra ermita entenem que l’administració de la Generalitat hauria d’impedir la implementació d’aquestes noves centrals o com a mínim aturar tots els projectes que encara no s’han posat en marxa, perquè serien les principals culpables d’un dany irreparable. La nostra posició es clara: No volem tenir plantat cap molí a prop de la muntanya de Puigcerver  i no volem veure’ls en molts quilometres a la rodona:

Sí a les energies renovables, No a la massificació eòlica al sud de Catalunya!

Junta de Puigcerver

MARXES PER L’ENERGIA EÒLICA I CONTRA LA MASSIFICACIÓ AL SUD DE CATALUNYA

L’ampliació de l’actual Central Eòlica del Collet dels Feixos implica omplir l’entorn de l’ermita amb multitud de molins de vent de més de 100 metres d’alçada. La central de les Forgues contempla un molí a uns 300 metres de l’ermita de Puigcerver i un altre al cim de la Miranda, un mirador molt vinculat a l’ermita. Ja l’any 2012 la Junta de l’Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver i del Consell Parroquial de Sant Miquel d’Alforja, van expressar el seu rebuig contra el projecte, entre altres motius, per l’impacte visual dels aerogeneradors, i repercussions negatives sobre la zona de l’entorn de l’ermita.

Per aquest motiu  diferents entitats de defensa del territori, han convocat  amb caràcter d’urgència aquest diumenge  22/12/19, una concentració que compte amb el nostre suport PER L’ENERGIA EÒLICA I CONTRA LA MASSIFICACIÓ AL SUD DE CATALUNYA.

Les 3 marxes programades per XARXA SUD són les següents:

La que surt d’Alforja a les 8.00 h (plaça de Dalt) és la més exigent a nivell excursionista, pels diferents encreuaments que cal conèixer, per la distància i el desnivell. (15 km de recorregut)

La de les 10.00 h al Coll de la Teixeta transcorre per camins i senderons (GR7), i passa per sota de les actuals centrals eòliques del mas de la Potra i el collet dels Feixos. El punt de trobada és a la rotonda d’accés a Porrera. (6 km de recorregut)

La de les 10.00 h al Coll d’Alforja és la més suau, camí ample (GR7) amb molt poc desnivell. El camí és apte fins i tot per a cotxes, i no cal dir que també podeu fer-la en bicicleta. El punt de trobada és a l’esplanada del mateix coll, a la C242. (6,5 km de recorregut)

(Pel fet de no haver-hi inscripcions, es prega ser al punt de sortida 10 minuts abans.)

Des de Riudecols

Des de Riudecols  l’Associació Excursionista el Senderó de Riudecols fan una sortida a portar el pessebre al Puigvoltor. Però donada la importància de l’acte del pròxim diumenge, al que també volen ser-hi, van decidir fer un canvi i fer convocatòria per pujar a Puigcerver per demanar també que no s’instal·lin generadors eòlics als voltants de l’ermita i la Miranda. (per tant, plantaran el pessebre en un turó de les olles durant el camí a Puigcerver.

Sortiran a les 9.00 h de la plaça del Lledoner

Des de les Borges del Camp

Hora: 09.00 h – Lloc: Passeig Hort del Dasca

S’anirà amb cotxes particulars fins al coll d’Alforja, des d’on se sortirà caminant (10:00) fins a l’Ermita de Puigcerver on s’ajuntaran amb les altres columnes.

parc eolic les forgues

12.30 h Lectura de comunicats i parlaments

Als que acudeixin abans se’ls oferirà una visita guiada per a conèixer la història de l’ermita, a les 11.00 h.

Tant si veniu en alguna de les marxes com si ho feu pel vostre compte, caldria arribar a l’ermita de Puigcerver a les 12.00 h, on farem una foto amb tots els assistents abans de començar l’acte.

A les 12.30 h, depenent del temps, o bé a l’interior de l’ermita o bé a la plaça exterior, es farà la lectura dels comunicats i parlaments, i hi haurà una curta intervenció de cadascuna de les entitats participants que ho vulguin fer.

13:30 h Dinar

S’habilitarà el Menjador dels Capellans, al 1r pis de l’ermita, per tal de poder dinar a cobert si no fa bon temps. Si alguna persona vol demanar algun entrepà, cal que ho faci directament al bar de l’ermita, com més aviat millor, i si pot ser amb antelació. Lamentablement a l’hora de dinar (12.00 – 14.00) l’espai de menjador, propi del bar, estarà tot ocupat per un grup de 50 excursionistes des de fa dies.

Però es mantindrà el servei de bar: cafè begudes i  des de la junta de l’ermita oferirem suport als ermitans davant el possible augment de la demanda d’entrepans .

Des de la Junta de Puigcerver conjuntament amb el celler mas del Botó de Cortiella tindrem a disposició dels visitants una bota de vi per lo qual es recomana portar el vostre propi got.

La tornada també és per compte propi, per la qual cosa podeu optar per anar a dinar a casa.

14.30 h Sobretaula

“PROU MASSIFICACIÓ EÒLICA AL SUD DE CATALUNYA”
S’exposaran els diferents projectes eòlics que en aquests moments amenacen bona part dels paisatges de l’interior del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Serà un bon moment per a intercanviar opinions, estratègies i aliances en aquesta lluita. I per a fer noves convocatòries de mobilitzacions.

15.30 h Comiat

Cal tenir en compte que el dia és curt, i cal tornar a peu fins al punt de sortida
Tothom que desitgi preservar l’entorn de l’ermita està convidat, aquest és el moment de dir o callar …

L’ofici de ser ermità: treballar en un entorn únic i privilegiat a Tarragona

Un ermità és aquella persona que viu en una ermita i té cura d’aquesta. Avui en dia i, encara que no ho sembli, aquest ofici segueix més viu que mai. Probablement, l’imaginari col·lectiu ens fa pensar que parlem d’una persona que ha decidit retirar-se espiritualment en un punt concret aïllat del món però això no té res a veure amb la realitat. Els ermitans que regenten les ermites del nostre territori viuen amb les mateixes comoditats que qualsevol altra persona però amb la particularitat que treballen en un entorn especial, privilegiat i cuidant d’un santuari. És el cas de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp, o l’ermita de Puigcerver, situada a Alforja. Dos espais emblemàtics, al bell mig de la natura, que permeten gaudir de la tranquil·litat de les muntanyes del Baix Camp. Un altre exemple és l’ermita de la Mare de Déu de la Riera, que es pot trobar ben a prop del poble de les Borges del Camp.

Les tres famílies que regenten aquests espais reconeixen que és un ofici «que t’ha d’agradar» perquè necessita moltes hores de feina però alhora la recompensa és molt gratificant. Per una altra banda, assaboreixen el plaer de poder viure en un entorn tranquil i poder relacionar-se amb la gent del territori.

 

Imatge general de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp

Imatge general de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp ÀNGEL ULLATE

L’Eva i la seva família, quatre anys vivint a l’ermita de Mont-roig del Camp

L’Eva Guillén, el seu home i els seus dos fills van instal·lar-se a l’ermita de Mont-roig del Camp ara fa quatre anys. L’anterior ermità va decidir plegar i el Patronat de la Mare de Déu de la Roca buscava algú que custodiés de nou aquest indret. «Es va presentar molta gent però en les bases del concurs deixaven clar que havia de ser algú de Mont-roig i relacionat amb el món de la restauració», explica Guillén.

De fet, tant ella com el seu home reconeixen que s’han hagut de reciclar per viure i treballar a l’ermita i asseguren que «t’ha d’agradar ja que t’hi passes moltes hores». Segons Guillén, «una de les millors coses de l’ermita és que parlem d’un lloc privilegiat i molt maco».

 

Imatge de Mont-roig del Camp des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca

L’ermita de la Mare de Déu de la Roca permet gaudir d’unes vistes excepcionals de Mont-roig del Camp ÀNGEL ULLATE

 

La seva rutina depèn de si és l’horari d’hivern (de 09.00h a 18.00 hores) o l’horari d’estiu (09.00h a 20.00 hores). En tot cas, el primer que fa de bon matí és netejar la plaça i centrar-se en la cuina on elaboren els esmorzars i dinars, a banda d’atendre a la gent que es queda a dormir. «La veritat que no t’avorreixes, és un lloc molt gran i has de dedicar també temps a la teva família». Pel que fa a les pernoctacions, l’ermita compta amb cinc habitacions dobles i una sala amb vint-i-dues lliteres que sovint s’omplen de gent que busquen relaxar-se en aquest indret.

«Tots quatre vivim aquí. Un dels fills té 8 anys i l’altre començar a ser adolescent i tenim moments de tot. De vegades voldrien marxar al poble i en altres moments els hi agrada. Ho portem bé», reconeix Guillén. Com és habitual en totes les ermites, a l’estiu hi ha gent a totes hores mentre que a l’hivern entre setmana és molt tranquil i els caps de setmana són més frenètics.

Eva Guillén explica que en aquests quatre anys que regenten l’ermita de la Mare de Déu de la Roca «hem creat una mica de renom a la zona en el sentit del menjador». Els peus de porc, la carn a la brasa i els caragols fan les delícies dels visitants de l’ermita. Pel que fa al futur, comenta que la família està molt a gust i que el patronat està «molt content amb nosaltres», per tant a hores d’ara no tenen cap intenció de canviar. 

 

L'Eva Guillén és l'ermitana de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp

L’Eva Guillén i la seva família viuen a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp ÀNGEL ULLATE

L’ermita de Puigcerver compta amb nous inquilins: la Lucía i el Javi

L’ermita de Puigcerver, situada a Alforja, es troba ben amunt de la muntanya. Per arribar-hi cal fer un bon trajecte, ja sigui en cotxe o caminant, per un camí de terra. Des de feia set anys, la Maria Lourdes i el Carles regentaven aquest espai però després de jubilar-se a l’estiu la Lucía Bárcena i en Javi Reyes han agafat el seu relleu. 

 

Són una parella jove d’escaladors de Madrid i Múrcia que busquen en aquest indret la tranquil·litat, gaudir de la natura i el bon tracte amb la gent de la zona. A més, tenen pensat impulsar nous projectes per fer més activitats a l’ermita i omplir-la de vida. Tan sols porten tres mesos a Puigcerver i agraeixen el traspàs d’informació que han fet els antics ermitans. «Ens van demostrar que això era la seva vida i ens han explicat tot fins al mínim detall. La sensació va ser de què aquí s’ha de treballar molt i estimar-te l’ermita. És la nostra casa i la de molta gent», assenyala Lucía.

 

Imatge de Lucía Bárcena i Javi Reyes, ermitans de l'ermita de Puigcerver

L’ermita de Puigcerver només obre els caps de setmana ÀNGEL ULLATE

«Ens atreia molt el tema de poder estar a la muntanya i tenir un treball que et permet tenir temps lliure entre setmana i més en un entorn així. Quan vam arribar el primer que vaig pensar era que és un lloc molt bonic», reconeix Javi Reyes. Per una altra banda, la Lucía comenta que «és un espai on ve gent dels pobles de la zona i et permet relacionar-te amb les persones que hi viuen».

«Hem tingut una molt bona acollida del públic que està acostumat a venir aquí, estem molt contents», comenta en Javi. En aquest cas, els ermitans de Puigcerver només treballen els caps de setmana encara que algun dia entre setmana pugen per preparar diverses tasques. La seva rutina comença els divendres quan fan les compres i cuinen alguns plats de cara el cap de setmana. Dissabte al matí pugen ben aviat per muntar-ho tot i a les 9.00 hores obren les portes de l’ermita.

 

Imatge de la zona de menjador de l'ermita de Puigcerver, a Alforja

L’ermita de Puigcerver compta amb una gran zona de menjador ÀNGEL ULLATE

 

Després, comença a arribar la gent. Expliquen que hi ha caps de setmana que són tranquils i d’altres amb més activitat. A l’esmorzar es concentra un gran ambient, a mig matí s’atura i a l’hora dels dinars es reprèn. Després, es queden a dormir la nit de dissabte a diumenge i quan s’acaba el cap de setmana ho recullen tot i marxen cap a les Borges del Camp, lloc on resideixen entre setmana. En aquest cas, l’ermita de Puigcerver compta amb una habitació on poden dormir nou persones i una altra amb una capacitat per a deu.

 

Imatge general de les muntanyes del Baix Camp des de l'ermita de Puigcerver, a Alforja

Imatge general de les muntanyes del Baix Camp des de l’ermita de Puigcerver, a Alforja ÀNGEL ULLATE

La Lucía i el Javi han arribat amb ganes de fer moltes coses noves a l’ermita i continuar en la línia ascendent dels antics ermitans.  «Volem seguir potenciant el tema dels allotjaments i donar una altra vida als espais polivalents de l’ermita. Als dos ens agradaria també d’alguna manera estar a prop de zones d’escalada o fer alguna cosa amb escaladors com ara projeccions o conferències. Tot això sense perdre l’essència d’aquí i que la gent del poble estigui a gust», explica l’ermità.

Pel que fa a l’ermitana, assenyala que li agradaria estudiar els camins, espècies i vegetals de l’entorn de la zona i adaptar un espai de l’ermita a la seva divulgació i a l’educació ambiental tant a nens i nenes com també excursionistes. Pel que fa al futur, tenen un contracte d’un any però confien a estar molt temps a Puigcerver.

 

Imatge de l'ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp

Imatge de l’ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp ÀNGEL ULLATE

 

Nou anys dedicats a la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp

Finalment, més a prop de la població i en un entorn rodejat de camps de pagesos se situa l’ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp. La Carmen Rosa Rasmusen, procedent de Perú, hi viu des de fa nou anys juntament amb la seva família. «Quan vaig arribar aquí i vaig veure això vaig pensar que era el paradís, la terra promesa del senyor. Ens vam assabentar que buscaven gent per l’ermita i ens vam apuntar. Quan vam saber que era l’escollida l’única que vaig fer va ser caure de genolls i donar les gràcies al senyor», reconeix Rasmusen.

 

Carmen Rosa Rasmusen és l'encarregada de cuidar l'ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp

Carmen Rosa Rasmusen s’encarrega de l’ermita de la Mare de Déu de la Riera des de fa nou anys ÀNGEL ULLATE

«Sempre li agraeixo, només treballava jo a la família i necessitàvem un sostre», comenta l’ermitana de les Borges del Camp. En el seu cas, té un contracte de 24 hores que l’obliga a estar en tot moment a l’ermita i si ha de marxar, algú ha d’agafar el seu relleu i ocupar el seu lloc. «És molt sacrificat però s’ha d’acceptar, aquesta és la voluntat del senyor», indica Carmen Rosa Rasmusen.

Ara però l’ermitana ha vist retallada la seva activitat. Els forestals obliguen a fer obres a la zona de focs i fins que no es faci aquesta intervenció l’ermita només podrà obrir de cara al públic de novembre a març. «Ara estic pensant en el futur i ho he de pensar molt bé. Sóc molt catòlica i crec molt en Déu. No dono un pas endavant sinó és amb Crist Jesús», assenyala Rasmusen.

 

Zona de focs de l'ermita de la mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp

L’ermita ha de fer una intervenció a la zona de focs per poder tornar a obrir tot l’any ÀNGEL ULLATE

Quan l’ermita està oberta, els caps de setmana s’omple de gent procedent de tot arreu que arriba amb ganes de gaudir de la família i dels amics ja sigui amb una calçotada, compartint menjar o cuinant carn a la brasa. «Jo quan hi ha gent ho visc plenament, em moc per tot arreu i m’encanta», diu alegrement l’ermitana.

Adrià Morte Masfarné – Tarragonadigital

Cap de setmana de ioga a l’ermita de Puigcerver

Vine a gaudir d’un cap de setmana de retir a l’ermita de Puigcerver

Intensiu de kundalini ioga els dies 23 i 24 de Novembre, per a la connexió amb un mateix i una mateixa.

El  kundalini ioga és un estil de ioga espiritual i devocional, que involucra en moltes ocasions cants, mantres, espelmes i encens. A través de la pràctica de posicions en combinació amb la respiració, exercicis de pranayama, encadenats energètics (bandhas) i mudras, que busquen obrir i equilibrar els txakres per prevenir i sanar molèsties físiques i emocionals. El Kundalini Ioga, també conegut com “el ioga de la consciència”, és un estil de ioga ideal per a aquells que volen experimentar la pràctica de la India antiga més enllà dels aspectes físics.

PROGRAMA

DISSABTE 23 DE NOVEMBRE
SI ET VE DE GUST POTS VENIR AL MATÍ
10:30 Arribada Pràctica de Kundalini loga 13:oo Dinar (porta un plat per compartir.

INICI DE L’INTENSIU
DE 14:30 A 15:oo Registre
15:15 Benvinguda 15:30 Pràctica de Kundalini ioga 18:oo Meditació a L’Ermita 21:oo Sopar 22:oo Cants i històries al voltant del foc.

DIUMENGE 24 DE NOVEMBRE
6:30 Pràctica de Kundalini loga 9:00 Esmorzar 11:00 Pràctica meditativa i creativa al bosc 13:oo Meditació 13:45 Comiat i tornada

INSCRIPCIONS Organitza: IOSOC Centre de loga i Atenció Plena Envia un mail a iosoctarragona@gmail.com
o per WhatsApp al 669871810 abans del 5 de novembre. T’enviarem el full d’inscripció i condicions

Cost de l’intensiu 80 euros (inclou la pràctica, sopar, esmorzar i dormir a l’Ermita de Puigcerver.

Aneu reservant doncs les places són limitades. Us esperem!!

Rutes i camins d’Alforja des de l’ermita de Puigcerver

Aquest any despres de llargs mesos de treball va quedar inaugurat definitivament a Alforja el projecte RUTES I CAMINS D’ALFORJA promogut per l’Ajuntament d’Alforja i dut a terme per Alforja Stark en col·laboració amb Els excursionistes d’Alforja i els Patxanguerus d’Alforja. El projecte té com a principals objectius el rescat d’antics camins, i la seva posada en valor per a la seva preservació. També es pretén donar a conèixer part de la nostra història i l’entorn natural del terme i promoure, alhora, hàbits saludables. Vist des d’un punt de vista turístic, són un recurs que permetria atraure nous visitants al poble.

Les rutes tenen la intenció d’abastar tot el terme prioritzant en tots els casos antics senders que en el passat, abans de la irrupció del transport automotor, van formar part d’una intricada xarxa de comunicació emprada per l’home, les bèsties de càrrega i la transhumància. Una xarxa que connectava llocs de molta importància en temps en què l’agricultura i el petit intercanvi de productes com el vi, el licor, els minerals, les avellanes, el gel, les ovelles, etc., eren els nostres principals sectors econòmics. En alguns casos els recorreguts sobrepassen el límit municipal estenent-se a municipis veïns com l’Aleixar, les Borges del Camp, Vilaplana, Arbolí, Riudecols, les Irles o Porrera. S’han editat dos tríptics informatius per a la difusió del projecte en punts d’informació. De moment s’inclouen 9 rutes de dificultat moderada o fàcil i accessible per a tots els públics,  més la ruta 10 que es considera només per experts i en la qual s’hi han col·locat assegurances.

El projecte de RUTES ALFORJA comprèn la incorporació de totes les rutes a Wikiloc, amb una descripció detallada de cada ruta, així com la determinació i geolocalització dels seus waypoints o punts significatius o rellevants, sigui per a l’orientació o la contemplació. Les descripcions de cada itinerari, més que simples instruccions per no perdre’s, revelen al lector la toponímia i una part de la història mai abans relatada. Amb l’App de WIKILOC es podrà seguir la ruta i fins i tot descarregar-la al mòbil per guiar-se durant tot el recorregut amb el GPS sense necessitat de connexió a Internet. Totes les rutes a més a més estan disponibles a la web de l’Ajuntament en un document pdf amb la descripció i el mapa de cada una per si prefereixes descarregar-la o imprimir-la.

En la mitat de las rutas es recomana un recorregut circular amb el Parc com a punt de partida on es pot aparcar el cotxe la otra mitad tiene como punto de partida la nostra ermita. Las rutas que pasan o surten directamente desde aqui son la 1 la 2 la 3 y la 4  podras acceder a ellas siguiendo los enlaces.

RUTA 1 – ”La ruta de les ermites i l’antic camí de les processons”

Powered by Wikiloc

RUTA 2 – “El renéixer vinícola de l’antic empori carlista”

Powered by Wikiloc

RUTA 3 – “Els camins de l’aigua, la Final i la Garranxa”

Powered by Wikiloc

RUTA 4 – “El Mirador el punt més alt del nostre terme”

Powered by Wikiloc

 

El projecte RUTES I ANTICS CAMINS D’ALFORJA no està pensat per a esportistes, si no per a caminants que s’ho agafen sense presses i que per damunt de tot estan interessats a gaudir, amb respecte, del paisatge, la naturalesa i la història. Us convidem a tots a viure aquesta experiència: la perfecta combinació d’activitat física i mental que ens proporciona el contacte amb la naturalesa i la història.

Nova junta a la ermita de Puigcerver

El passat diumenge dia 1 de setembre del 2019 després de la missa a l’església d’Alforja va tenir lloc l’assemblea anual de l’associació d’amics de l’ermita de Puigcerver. El principal tema a tractar en aquesta reunió  va ser l’elecció d’un nou president, ja que l’anterior Miquel Vilella no desitjava continuar després de quasi 20 anys d’abnegada labor al davant d’aquesta. L’única proposta per a ocupar aquest càrrec la del Casimiro Rodríguez va ser acceptada per tots els membres de la junta. De moment estem a l’espera que aquesta elecció sigui acceptada per l’episcopat un tràmit que segurament es resoldrà satisfactòriament amb la qual cosa ja podem dir que hi ha nou president de junta. La junta per la seva part augmenta considerablement fins a completar els 14 integrants contant al mossèn.

 

junta-puigcerver

L’actual junta queda integrada per les següents persones:

1 – Casi Rodríguez

2 – Maria Mariné

3 – Antoni Camprubí

4 – Antoni Marín

5 – Montserrat Vilella

6 – Rogelio Portal

7 – Carles Márquez

8 – Mª Teresa Buselli

9 – Josep Mª Llauradó

10 – Misericòrdia Bonfill Ivern

11 – Mª Antonieta Magrané Martí

12 – Miquel Vilella

13 – David Sentís Aragonés

14 – Mn. Vicenç Ribas Canals