entorno-puigcerver-06

Camins que duen a l’ermita de Puigcerver

Aquests són uns camins o rutes que tenen la finalitat de peregrinar i d’arribar a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver a les 11 del matí, a fi d’assistir a la missa del primer dissabte de mes, de temps limitat entre una hora i mitja a dues hores i mitja.

carrasclet

El temps de realització depèn de la gambada del caminant. En aquest cas és de persona gran. A fer el camí de tornada no s’hi està tant, perquè ve de baixada.

Simplificant, tenim quatre rutes o pistes forestals de sortida que coincideixen amb les d’arribada a l’ermita: la del coll d’Alforja, la de la vila d’Alforja, la de la vila de Riudecols i la del coll de la Teixeta o dels Molins. I, una cinquena a l’arribada, el senderó de l’hort de l’Ermita. Comptant les derivacions que sorgeixen des d’aquest punts de partença establim 12 itineraris diferents, amb trams que poden repetir-se. En general es tracta de pistes forestals.

Coll d’Alforja

Aparquem el cotxe a l’esquerra, des de Tarragona, del coll d’Alforja, en una explanada, separada del canvi de rasant per una carretera sense asfaltar i amb un indicador que diu Ermita de la Mare de Déu de Puigcerver 7. Comencem a caminar, orientació vers ponent. A no tardar, en un revolt de ferradura s’albira, al lluny, en la silueta de la serralada, l’ermita. Sembla propera, però el cop d’ull amaga perllongades raconades. Després d’una hora de marxa arribem al coll de Cortiella, on coincideixen l’itinerari d’Alforja per la Canaleta i l’itinerari del coll de la Teixeta per la vall de Cortiella. En mitja hora més de marxa som a l’ermita.

Descarrega el mapa

Des de la vila d’Alforja

Quatre itineraris que comencen a la sortida del poble pel carrer de Sant Antoni, on hi ha la Creu.

entorno-puigcerver-03

El primer per la Creu de Formatge és el camí més tradicional per accedir a l’ermita. La Creu de Formatge era l’indret on es formava la processó, amb pelegrins d’Alforja i de Riudecols, fins a l’ermita el dia 5 d’agost, festivitat de la Mare de Déu -com explica Mn. Isidre Saludes en el llibre L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, quan encara s’hi feien processons. De fet, la Creu de Formatge era un dels pocs replans del camí, que és molt pendent fins a l’ermita. El pendent comença en travessar la riera d’Alforja, a un sis-cents metres de la sortida del poble, amb un indicador molt ben posat, però amb poca visibilitat, ja que si no hi feu atenció la carretera us portarà al coll de Cortiella.

Aquest seria el segon itinerari per arribar a l’ermita, que segueix la vall d’Alforja, per la vessant esquerra, fins al seu inici, al nord, sota el coll de Cortiella, conegut com el barranc de la Canaleta. És de pendent moderat, excepte al final, que s’enfila en ziga-zaga, costerut i pesat. Enllaça amb l’itinerari de la carretera del coll d’Alforja.

El tercer itinerari suposa creuar la ribera d’Alforja a tres-cents metres de la Creu, recte, sense desviar-nos a l’ermita de Sant Antoni, i tot seguit prenem a l’esquerra una carretera encimentada darrere d’un canyís amb matolls que l’amaguen.

bosques-puigcerver-00

Més endavant, hi ha un revolt de ferradura i un petit pont, on canviem la carretera pel sender. Continuem caminant per l’obaga fins a coronar el coll del Mort, on passarem a la vessant de migdia, el sender va tombant a la dreta, vers el barranc de les Valls, albirem al cim de la vessant d’enfront l’ermita de Puigcerver, en descens, davallant pel pendís de la muntanya fins al Mas de les Olles, en la fondalada, en runes i molt tapat per la vegetació. Allà, enllacem amb l’itinerari carretera de Riudecols a la Creu de Formatge, per deixar-la a un quilòmetre i enfilar el senderó de l’hort de l’Ermita. Els pals dels excursionistes d’Alforja de l’Ateneu Cultural Josep Taverna, ajuden a retrobar el sender.

El quart itinerari és la repetició del primer fins a la Creu de Formatge, d’on albirem l’ermita en la vessant d’enfront al cim de la muntanya. Baixem fins a la fondalada del barranc de les Valls per la carretera. I, tot seguit de produir-se el canvi de vessant, enfilem el sender de l’hort de l’Ermita.

DESCARREGA EL MAPA

Des de la vila de Riudecols

Quatre itineraris que comencen a la sortida del poble on hi ha un bar, que també és fleca, i una font pública. Agafem el carrer esquerre, que porta als afores del poble, sense entrar-hi. Deixa’t portar pel camí i conjumina-ho amb un cert sentit d’ubicació de l’ermita.

El primer, el més primigeni, és pel sender que travessa el bosc, si bé comença i acaba seguint en part la pista forestal.

riudecolls-06

El segon és seguint el curs de la pista forestal que porta directament a l’ermita.  És un camí més còmode que no pel sender que travessa el bosc, atès que aquest és més costerut. A 45 minuts de l’arribada a l’ermita hi ha un revolt de ferradura que sorprèn amb una bella vista de l’ermita al cim de la muntanya.

El tercer, igual que el segon, és seguint el curs de la carretera. A l’alçada del Mas d’en Vall,  des de fa estona molt visible davant nostre, hi ha un indicador que assenyala l’Ermita de Puigcerver i  un altre amb la indicació Itinerari saludable, que si el seguim, a deu minuts trobem una bifurcació amb l’indicador Pi de la Vívina. És la carretera que ens porta a la Creu de Formatge, enllaçant amb la ruta d’Alforja a l’ermita per la Creu de Formatge. Prop de la bifurcació veurem el Pi de la Vivina, majestuós, amb els seus tres troncs.

Una variant és seguir l’indicador de l’ermita de Puigcerver i a cinc minuts, on comença un bosc de pins i la pujada s’accentua,  hi ha una desviació a la dreta d’un quilòmetre, que enllaça amb la carretera a la Creu de Formatge esmentada.

El quart itinerari, igual que el tercer, és seguint la carretera a la Creu de Formatge, però sense arribar-hi, pel barranc de les Valls i en apropar-nos al canvi de vessants, deixem la carretera, continuem en la mateixa vessant, per seguir el senderó de l’hort de l’Ermita, ja esmentat en l’itinerari d’Alforja per l’ermita de Sant Antoni.

Descarrega el mapa

Des del coll de la Teixeta

rutas

Parc eòlic de 8 molins, ordenats des del coll de la Teixeta, seguint la carretera antiga, N-420, del coll de la Teixeta a Riudecols, permeten fixar l’inici de tres itineraris, segons el primer, quart i últim molí.

Primer itinerari per la carretera dels Molins. Al coll de la Teixeta, una barrera impedeix el pas dels cotxes, cosa que ens obligarà a caminar. Amb mitja hora de marxa arribarem al coll dels Feixos, cruïlla amb la pista forestal que comunica la vall de Cortiella amb la carretera antiga, N-420, amb un indicador GR 7.4 o 174, i un altre que assenyala Ermita de Puigcerver, que porta, al cap d’un quilòmetre, a la carretera dels Molins.

L’elecció de la carretera dels Molins suposa superar novament la barrera metàl·lica, camí privat del parc eòlic. En aquest camí, al sud es percep la Costa Daurada i també, des d’un indret determinat, podrem veure Duesaigües. Ho sabrem pel viaducte  del ferrocarril, singular per les seves arcades de punt rodó.

Al final de la carretera dels Molins, al peu de la serra, el camí tomba i perdem de vista els molins. Aleshores comença una nova vessant, que amb la vessant del cim de la Miranda, al davant, configuren el torrent de les Irles. El camí passa pel començament del torrent i pel cap del torrent. El nord, tapat pel cim dels Feixos i el cim de la Miranda, s’obre entre els dos cims i  permet de veure a l’horitzó els espadats rocosos de la serra del Montsant, mentre que a la fondalada podem divisar-hi el Mas del Covo, a la vall de Cortiella. Tot seguit, en creuar les dues vessants, perdrem aquesta vista i el nord continuarà tapat, ara per l’alçada de la Miranda.

A un mig quilòmetre, unes pedres voluminoses barren el pas a qualsevol vehicle de quatre rodes. Les motos, amb molta habilitat i risc, han desafiat el rost vorejant-les. En arribar al coll de la Miranda, prop ja de l’ermita, hi trobem una altra barrera metàl·lica.

vall-cortihella-03

El segon itinerari és el de la vall de Cortiella, que s’inicia, a l’alçada del quart molí des de la carretera vella, N-420, solcada pel riu del mateix nom,  que travessa el poble de Porrera. Administrativament és Tarragonès,  geogràficament és Priorat.  Hi tenim masies com el Mas d’en Mestres i l’ermita de Santa Maria, el Mas del Covo, el Xalet de les Mines o Mas Blau -pintat d’aquest color-, i el Mas del Botó, explotació i celler de vins. No hi resideix cap persona.

Descarrega el mapa

Aquesta ruta ens mena al coll de Cortiella,  i empalma amb la ruta del coll d’Alforja a l’ermita i la ruta d’Alforja a l’ermita per la Canaleta. Segueix el marge esquerre del riu, inicialment planer, i de sobte s’aixeca a l’alçada del Mas del Botó, on comença el tàlveg de la vall i acaben els barrancs del coll de Cortiella.

El tercer itinerari és una derivació de la carretera dels Molins, que té la seva entrada a l’alçada del vuitè molí, des de la carretera vella, N-420.

Comparació de camins en la seva singladura

La singladura dels camins és molt variada. Pot ser de gran ajuda la consulta a internet, “wikiloc – senderisme”.

Alguns trams són compartits. Així, el tram del coll de Cortiella a l’ermita és comú en les rutes des del coll d’Alforja, des d’Alforja per la Canaleta i des del coll de la Teixeta per la vall de Cortiella. El tram des de la Creu de Formatge a l’ermita és comú en les sortides des d’Alforja i des de Riudecols. Al senderó de l’hort de l’Ermita s’hi pot arribar des d’Alforja per la Creu de Formatge i per l’ermita de Sant Antoni pel coll del Mort, i des de Riudecols per la carretera a la Creu de Formatge.
entorno-puigcerver-07

Això, permet que el retorn d’alguns itineraris no sigui del tot pel mateix camí, sinó que se’n pot fer un altre. Les combinacions es multipliquen si tens l’ajuda d’algú que et reculli per portar-te al punt de partença on s’ha deixat el cotxe aparcat, o si sou més d’un i dos cotxes. Per últim, explicar que al coll de Cortiella hi neixen la vall d’Alforja, direcció al sud, i la vall de Cortiella, direcció a ponent, i comunica les dues valls.

En general, són itineraris aptes per a vehicles de quatre rodes, però amb aptitud diferent de circulació. El camí del coll d’Alforja és l’únic aconsellable per a automòbils de tipus turisme. Els vehicles tot terreny poden circular pels altres camins, excepte per la carretera dels Molins, un camí privat. L’Associació d’Amics de l’Ermita, l’Ajuntament d’Alforja i l’Ajuntament de Riudecols, s’encarreguen de mantenir les carreteres en bon estat de circulació.

El paisatge que s’albira és diferent en cada camí, singular, i l’horitzó s’eixampla en les cotes més altes. A fer el camí de tornada no s’hi triga tant, perquè ve de baixada. La tornada es fa més bé si s’ha encès un ciri a la Mare de Déu i s’ha tastat el cóc al bar dels ermitans, en Carles i la Lourdes.

Antoni Camprubí Barniol
Secretari Associació Amics de l’Ermita