Archive for year: 2019

Des de la Junta de Puigcerver en representació dels amics de l’ermita de Puigcerver i bona part de tots els que estimen, defensen, i vetllen per la pervivència d’aquest  secular santuari volem expressar el nostre més profund rebuig a la instal·lació de qualsevol molí en les proximitats del Bosc i de la muntanya de Puigcerver; i per aixó ens oposem a la construcció de les dues centrals eòliques del Vedat del Pany i de Les Forgues.

Per aquest motiu també subscrivim i donem el nostre suport a les declaracions del Priorat, Xarxa Sud  i altres entitats que avui es manifesten aquí en favor de les energies renovables, i contra la massificació eòlica al sud de Catalunya.
Les al·legacions presentades en el seu dia per la Plataforma Cívica Puigcerver amb l’objectiu d’impedir la construcció d’abdues centrals són i segueixen sent les mateixes:

1- La instal·lació de centrals eòliques en aquesta zona és un atemptat contra la fauna pel fet de ser una de les principals rutes dels ocells planadors en migració i afectaria la seva riquesa biofísica i ecològica.

2- Des de fa quasi mil anys l’ermita de Puigcerver constitueix per a molts pobles de tota la comarca un lloc de culte i peregrinació de gran importància. Plantar-hi davant uns molins metàl·lics de més de 100 metres d’alçada danyaria greument el que avui a més a més d’un símbol, és un espai que atesora valors històric-culturals que defineixen la nostra identitat.

3- La instal·lació de les preteses centrals eòliques causarà també un dany incommensurable a l’orografia del terreny, i degradarà el seu valor paisatgístic. Els moviments de terra, la construcció d’enormes terraplens, i la mutilació de les actuals crestes destruirien també una bona part d’un dels alzinars de muntanya més ben conservats del nostre país.

4 – La construcció d’aquestes noves  centrals eòliques afectaria greument, a més de l’entorn de l’ermita, una gran llengua del nostre territori que s’endinsa al Priorat històric i que pretén ser inclosa i declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Una zona que ha decidit apostar per l’econòmia basada en els productes de la terra i el turisme de qualitat.

Ningú és aliè, avui en dia, a què certament vivim dins del que coneixem com “emergència climàtica” i per aquest motiu urgeix a tots els nivells un canvi de mentalitat. Tots estem a favor de les energies renovables, però és suficient observar els mapes de desplegament d’actuals i futurs parcs per a saber que la nostra província i la nostra comarca sobrepassa àmpliament totes les cotes. Per a ningú és un secret que les actuals tecnologies permetin la implantació de centrals eòliques en qualsevol part de Catalunya i no únicament en aquelles zones de forta incidència de vent. Així i tot els interessos que es mouen darrere de les grans centrals eòliques saben que ho tenen més fàcil amb els territoris més fràgils del sud del país.

En representació de tots els que estimen la nostra ermita entenem que l’administració de la Generalitat hauria d’impedir la implementació d’aquestes noves centrals o com a mínim aturar tots els projectes que encara no s’han posat en marxa, perquè serien les principals culpables d’un dany irreparable. La nostra posició es clara: No volem tenir plantat cap molí a prop de la muntanya de Puigcerver  i no volem veure’ls en molts quilometres a la rodona:

Sí a les energies renovables, No a la massificació eòlica al sud de Catalunya!

Junta de Puigcerver

Un ermità és aquella persona que viu en una ermita i té cura d’aquesta. Avui en dia i, encara que no ho sembli, aquest ofici segueix més viu que mai. Probablement, l’imaginari col·lectiu ens fa pensar que parlem d’una persona que ha decidit retirar-se espiritualment en un punt concret aïllat del món però això no té res a veure amb la realitat. Els ermitans que regenten les ermites del nostre territori viuen amb les mateixes comoditats que qualsevol altra persona però amb la particularitat que treballen en un entorn especial, privilegiat i cuidant d’un santuari. És el cas de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, a Mont-roig del Camp, o l’ermita de Puigcerver, situada a Alforja. Dos espais emblemàtics, al bell mig de la natura, que permeten gaudir de la tranquil·litat de les muntanyes del Baix Camp. Un altre exemple és l’ermita de la Mare de Déu de la Riera, que es pot trobar ben a prop del poble de les Borges del Camp.

Les tres famílies que regenten aquests espais reconeixen que és un ofici «que t’ha d’agradar» perquè necessita moltes hores de feina però alhora la recompensa és molt gratificant. Per una altra banda, assaboreixen el plaer de poder viure en un entorn tranquil i poder relacionar-se amb la gent del territori.

 

L’Eva i la seva família, quatre anys vivint a l’ermita de Mont-roig del Camp

L’Eva Guillén, el seu home i els seus dos fills van instal·lar-se a l’ermita de Mont-roig del Camp ara fa quatre anys. L’anterior ermità va decidir plegar i el Patronat de la Mare de Déu de la Roca buscava algú que custodiés de nou aquest indret. «Es va presentar molta gent però en les bases del concurs deixaven clar que havia de ser algú de Mont-roig i relacionat amb el món de la restauració», explica Guillén.

De fet, tant ella com el seu home reconeixen que s’han hagut de reciclar per viure i treballar a l’ermita i asseguren que «t’ha d’agradar ja que t’hi passes moltes hores». Segons Guillén, «una de les millors coses de l’ermita és que parlem d’un lloc privilegiat i molt maco».

 

 

La seva rutina depèn de si és l’horari d’hivern (de 09.00h a 18.00 hores) o l’horari d’estiu (09.00h a 20.00 hores). En tot cas, el primer que fa de bon matí és netejar la plaça i centrar-se en la cuina on elaboren els esmorzars i dinars, a banda d’atendre a la gent que es queda a dormir. «La veritat que no t’avorreixes, és un lloc molt gran i has de dedicar també temps a la teva família». Pel que fa a les pernoctacions, l’ermita compta amb cinc habitacions dobles i una sala amb vint-i-dues lliteres que sovint s’omplen de gent que busquen relaxar-se en aquest indret.

«Tots quatre vivim aquí. Un dels fills té 8 anys i l’altre començar a ser adolescent i tenim moments de tot. De vegades voldrien marxar al poble i en altres moments els hi agrada. Ho portem bé», reconeix Guillén. Com és habitual en totes les ermites, a l’estiu hi ha gent a totes hores mentre que a l’hivern entre setmana és molt tranquil i els caps de setmana són més frenètics.

Eva Guillén explica que en aquests quatre anys que regenten l’ermita de la Mare de Déu de la Roca «hem creat una mica de renom a la zona en el sentit del menjador». Els peus de porc, la carn a la brasa i els caragols fan les delícies dels visitants de l’ermita. Pel que fa al futur, comenta que la família està molt a gust i que el patronat està «molt content amb nosaltres», per tant a hores d’ara no tenen cap intenció de canviar. 

 

L’ermita de Puigcerver compta amb nous inquilins: la Lucía i el Javi

L’ermita de Puigcerver, situada a Alforja, es troba ben amunt de la muntanya. Per arribar-hi cal fer un bon trajecte, ja sigui en cotxe o caminant, per un camí de terra. Des de feia set anys, la Maria Lourdes i el Carles regentaven aquest espai però després de jubilar-se a l’estiu la Lucía Bárcena i en Javi Reyes han agafat el seu relleu. 

 

Són una parella jove d’escaladors de Madrid i Múrcia que busquen en aquest indret la tranquil·litat, gaudir de la natura i el bon tracte amb la gent de la zona. A més, tenen pensat impulsar nous projectes per fer més activitats a l’ermita i omplir-la de vida. Tan sols porten tres mesos a Puigcerver i agraeixen el traspàs d’informació que han fet els antics ermitans. «Ens van demostrar que això era la seva vida i ens han explicat tot fins al mínim detall. La sensació va ser de què aquí s’ha de treballar molt i estimar-te l’ermita. És la nostra casa i la de molta gent», assenyala Lucía.

 

«Ens atreia molt el tema de poder estar a la muntanya i tenir un treball que et permet tenir temps lliure entre setmana i més en un entorn així. Quan vam arribar el primer que vaig pensar era que és un lloc molt bonic», reconeix Javi Reyes. Per una altra banda, la Lucía comenta que «és un espai on ve gent dels pobles de la zona i et permet relacionar-te amb les persones que hi viuen».

«Hem tingut una molt bona acollida del públic que està acostumat a venir aquí, estem molt contents», comenta en Javi. En aquest cas, els ermitans de Puigcerver només treballen els caps de setmana encara que algun dia entre setmana pugen per preparar diverses tasques. La seva rutina comença els divendres quan fan les compres i cuinen alguns plats de cara el cap de setmana. Dissabte al matí pugen ben aviat per muntar-ho tot i a les 9.00 hores obren les portes de l’ermita.

 

 

Després, comença a arribar la gent. Expliquen que hi ha caps de setmana que són tranquils i d’altres amb més activitat. A l’esmorzar es concentra un gran ambient, a mig matí s’atura i a l’hora dels dinars es reprèn. Després, es queden a dormir la nit de dissabte a diumenge i quan s’acaba el cap de setmana ho recullen tot i marxen cap a les Borges del Camp, lloc on resideixen entre setmana. En aquest cas, l’ermita de Puigcerver compta amb una habitació on poden dormir nou persones i una altra amb una capacitat per a deu.

 

La Lucía i el Javi han arribat amb ganes de fer moltes coses noves a l’ermita i continuar en la línia ascendent dels antics ermitans.  «Volem seguir potenciant el tema dels allotjaments i donar una altra vida als espais polivalents de l’ermita. Als dos ens agradaria també d’alguna manera estar a prop de zones d’escalada o fer alguna cosa amb escaladors com ara projeccions o conferències. Tot això sense perdre l’essència d’aquí i que la gent del poble estigui a gust», explica l’ermità.

Pel que fa a l’ermitana, assenyala que li agradaria estudiar els camins, espècies i vegetals de l’entorn de la zona i adaptar un espai de l’ermita a la seva divulgació i a l’educació ambiental tant a nens i nenes com també excursionistes. Pel que fa al futur, tenen un contracte d’un any però confien a estar molt temps a Puigcerver.

 

 

Nou anys dedicats a la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp

Finalment, més a prop de la població i en un entorn rodejat de camps de pagesos se situa l’ermita de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp. La Carmen Rosa Rasmusen, procedent de Perú, hi viu des de fa nou anys juntament amb la seva família. «Quan vaig arribar aquí i vaig veure això vaig pensar que era el paradís, la terra promesa del senyor. Ens vam assabentar que buscaven gent per l’ermita i ens vam apuntar. Quan vam saber que era l’escollida l’única que vaig fer va ser caure de genolls i donar les gràcies al senyor», reconeix Rasmusen.

 

«Sempre li agraeixo, només treballava jo a la família i necessitàvem un sostre», comenta l’ermitana de les Borges del Camp. En el seu cas, té un contracte de 24 hores que l’obliga a estar en tot moment a l’ermita i si ha de marxar, algú ha d’agafar el seu relleu i ocupar el seu lloc. «És molt sacrificat però s’ha d’acceptar, aquesta és la voluntat del senyor», indica Carmen Rosa Rasmusen.

Ara però l’ermitana ha vist retallada la seva activitat. Els forestals obliguen a fer obres a la zona de focs i fins que no es faci aquesta intervenció l’ermita només podrà obrir de cara al públic de novembre a març. «Ara estic pensant en el futur i ho he de pensar molt bé. Sóc molt catòlica i crec molt en Déu. No dono un pas endavant sinó és amb Crist Jesús», assenyala Rasmusen.

 

Quan l’ermita està oberta, els caps de setmana s’omple de gent procedent de tot arreu que arriba amb ganes de gaudir de la família i dels amics ja sigui amb una calçotada, compartint menjar o cuinant carn a la brasa. «Jo quan hi ha gent ho visc plenament, em moc per tot arreu i m’encanta», diu alegrement l’ermitana.

Adrià Morte Masfarné – Tarragonadigital

Aquest any despres de llargs mesos de treball va quedar inaugurat definitivament a Alforja el projecte RUTES I CAMINS D’ALFORJA promogut per l’Ajuntament d’Alforja i dut a terme per Alforja Stark en col·laboració amb Els excursionistes d’Alforja i els Patxanguerus d’Alforja. El projecte té com a principals objectius el rescat d’antics camins, i la seva posada en valor per a la seva preservació. També es pretén donar a conèixer part de la nostra història i l’entorn natural del terme i promoure, alhora, hàbits saludables. Vist des d’un punt de vista turístic, són un recurs que permetria atraure nous visitants al poble.

Les rutes tenen la intenció d’abastar tot el terme prioritzant en tots els casos antics senders que en el passat, abans de la irrupció del transport automotor, van formar part d’una intricada xarxa de comunicació emprada per l’home, les bèsties de càrrega i la transhumància. Una xarxa que connectava llocs de molta importància en temps en què l’agricultura i el petit intercanvi de productes com el vi, el licor, els minerals, les avellanes, el gel, les ovelles, etc., eren els nostres principals sectors econòmics. En alguns casos els recorreguts sobrepassen el límit municipal estenent-se a municipis veïns com l’Aleixar, les Borges del Camp, Vilaplana, Arbolí, Riudecols, les Irles o Porrera. S’han editat dos tríptics informatius per a la difusió del projecte en punts d’informació. De moment s’inclouen 9 rutes de dificultat moderada o fàcil i accessible per a tots els públics,  més la ruta 10 que es considera només per experts i en la qual s’hi han col·locat assegurances.

El projecte de RUTES ALFORJA comprèn la incorporació de totes les rutes a Wikiloc, amb una descripció detallada de cada ruta, així com la determinació i geolocalització dels seus waypoints o punts significatius o rellevants, sigui per a l’orientació o la contemplació. Les descripcions de cada itinerari, més que simples instruccions per no perdre’s, revelen al lector la toponímia i una part de la història mai abans relatada. Amb l’App de WIKILOC es podrà seguir la ruta i fins i tot descarregar-la al mòbil per guiar-se durant tot el recorregut amb el GPS sense necessitat de connexió a Internet. Totes les rutes a més a més estan disponibles a la web de l’Ajuntament en un document pdf amb la descripció i el mapa de cada una per si prefereixes descarregar-la o imprimir-la.

En la mitat de las rutas es recomana un recorregut circular amb el Parc com a punt de partida on es pot aparcar el cotxe la otra mitad tiene como punto de partida la nostra ermita. Las rutas que pasan o surten directamente desde aqui son la 1 la 2 la 3 y la 4  podras acceder a ellas siguiendo los enlaces.

RUTA 1 – ”La ruta de les ermites i l’antic camí de les processons”

RUTA 2 – “El renéixer vinícola de l’antic empori carlista”

RUTA 3 – “Els camins de l’aigua, la Final i la Garranxa”

RUTA 4 – “El Mirador el punt més alt del nostre terme”

 

El projecte RUTES I ANTICS CAMINS D’ALFORJA no està pensat per a esportistes, si no per a caminants que s’ho agafen sense presses i que per damunt de tot estan interessats a gaudir, amb respecte, del paisatge, la naturalesa i la història. Us convidem a tots a viure aquesta experiència: la perfecta combinació d’activitat física i mental que ens proporciona el contacte amb la naturalesa i la història.

Des del 7 setembre de d’aquest any 2019 el el Javi i la Lucia son els nous ermitans a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, a Alforja

 

El passat cap de setmana va ser l’últim que la Lourdes i jo ens feiem càrrec de l’ermita.
Durant gairebé set anys, hem treballat per intentar millorar aquest meravellós espai.
Començar no va ser fàcil. El bar i algunes dependències es trobaven en un estat força precari, però, després de treballs intensos de neteja i muntatge de la instal·lació elèctrica del bar, vam obrir l’ermita el 12 de gener de 2013.
Amb la finalitat de donar-nos a conèixer, l’ermita i els ermitans, vam muntar una pàgina al Facebook i vam enviar mails informatius a tota mena de clubs ciclistes, senderistes i a d’altres associacions i grups esportius i muntanyencs. Més tard es va dissenyar també una pàgina web per donar difusió il·limitada a la nostra ermita.

Gràcies a l’equip format pel voluntariat alforgenc dirigit pel Casi, als ermitans, a la junta presidida pel Miquel i amb la valuosa ajuda dels ajuntaments d’Alforja i de Riudecols, s’ha fet possible la realització d’obres i millores molt importants per l’ermita: renovació de les instal·lacions de fontaneria i electricitat, pintura, nova il·luminació i ambientació musical de l’església, reforma de la Sala dels Capellans, activació i posada en marxa de l’Hostatgeria, neteja de la cisterna, millora de la pavimentació de la llenyera, i la rehabilitació d’un espai per a cuina i lavabo del bar. Tot això ha sigut possible per l’empenta d’aquest gran equip, però també, i potser el motiu principal, per vosaltres, els visitants i assidus de l’ermita que per qüestions religioses, esportives, culturals o gastronòmiques ens heu recolzat durant més d’aquestes 18.000 hores de treball que li hem dedicat com ermitans a Puigcerver.
Volem agrair d’una forma especial a la junta, per confiar en nosaltres, al Diego Rodriguez, la Maria Mariné i l’Antoni Camprubi, que van ser els primers que, en els difícils inicis, ens van ajudar i recolzar, al Casi Rodriguez per l’extraordinària força amb la que ha empentat el carro dels voluntaris, i al president en aquesta etapa, Miquel Vilella, pel respecte i tracte exquisit que sempre ens ha dispensat.
Agraïments al Jaume Queralt pel fantàstic i valuós quadre de l’Ecce Homo que va pintar a l’església, i també al José Lucena pel mural del Pla de la Cisterna.
Fent un resum d’aquesta etapa diríem que no sempre ha sigut fàcil, però si força profitosa i molt satisfactòria.
Estem segurs que els nous ermitans Javi i Lucia continuaran la nostra tasca i a més a més la milloraran.

Moltíssimes GRACIES A TOTHOM!!!
Sempre tindrem Puigcerver al cor.
Lourdes Serra i Carles Márquez
6 de setembre 2019